La candidatura a ciutat verda pot ser el motor perquè Elx siga referent del paisatgisme i l’adaptació al canvi climàtic: el Vinalopó com a columna vertebral d’una ciutat adaptada al canvi climàtic
Fins fa uns anys, la naturalesa ha guiat la urbanització de les ciutats. La mateixa Illici, i posteriorment Ils –l’actual Elx-, deuen la seua ubicació al Vinalopó. El reg del Palmerar o l’agricultura al Camp d’Elx també es deuen al riu.
Però amb el desenvolupament urbanístic del segle XX, el Vinalopó és més una barrera que la gènesi d’Elx, la fàbrica de vida que s’estén per tot el Camp i la ciutat. Però res és irreversible: el barranc es pot renaturalitzar. El reconegut Valle Trenzado, dissenyat pel Grupo Aranea, pretén "recuperar les petjades del trànsit de vianants anterior a les obres de canalització del Vinalopó" mitjançant un sistema de rampes i camins que s’inserta al paisatge, augmenta l’accessibilitat i multiplica l’ús públic del riu.
"L’ús ciutadà del Vinalopó requereix un confort ambiental que és incompatible amb la idea de tindre un riu àrid", assenyala Francisco Leiva, dissenyador del Valle Trenzado junt a Marta García, Antoni Baile i Prócoro del Real. "Amb la canalització, la topografia va generar un problema, una cicatriu al cor d’Elx, però a la vegada ha generat un espai vertebrador amb qualitats singulars, aïllat del trànsit", afegeix Leiva, assenyalant una de les oportunitats que té el tram urbà del Vinalopó.
Des de fa anys acumula premis i reconeixements internacionals però es va paralitzar el 2011 per circumstàncies partidistes. El trenat del Vinalopó encara no aplega fins al cor de la ciutat però ja comença a dibuixar un nou paisatge de continuïtat entre el Palmerar històric i l’embassament d’Elx, al nord de la ciutat, que millorarà als pròxims mesos. "Augmentar la connectivitat dels espais naturals no és només important per lluitar contra el canvi climàtic o afavorir la biodiversitat, sinó perquè són espais que afavoreixen la salut de la ciutadania, redueixen la contaminació, preserven el sol i són espais d’oci i atracció turística", apunta Xabier Marrero, coordinador tècnic de la candidatura a Capital Verda Europea de Vitoria-Gasteiz 2012.
Ademés d’un paisatge connectat, també es necessita un paisatge productiu. L’agricultura o la incipient gastronomia ja impulsen el Camp d’Elx, però es podrien apuntar iniciatives com el land art, que utilitza el paisatge com a mitjà d’expressió artística. "La queixa més habitual dels habitants de Vistabella és que la gent ve a la zona a fer rovellons però passen de llarg", comenta Miguel Mallol, promotor junt amb Andrea Abbatangelo i Mari Carmen Mallol d’Enclave, un certamen de land art celebrat al cor del Maestrat, una comarca on s’està arrelant l’art contemporani amb distints projectes.
La iniciativa ha posat en valor la muntanya de Vistabella del Maestrat amb les xicotetes instal·lacions de set artistes d’arreu del món. Un exemple de germanor i projecció internacional: "el més important va ser que els habitants de Vistabella transmeteren l’amor per la natura als artistes que van vindre d’altres països i cultures", assenyala Mallol. Rosie Leventon, per exemple, va reinterpretar els típics colomars i forns ceràmics castellonencs com a estructures de fusta perquè els pardals nidifiquen, mentre que Leonardo Cannistrà representava la simbiosi entre l’ésser humà i la naturalesa amb una estructura de fil tensat al mig del bosc. Per què no land art als horts del Palmerar o al Camp d’Elx?
Però és inevitable parlar del perill de col.lapse que porta el canvi climàtic: "El més valorat al cas de Vitoria-Gasteiz foren els plans contra el canvi climàtic", assegura Xabier Marrero. "Els nous barris perifèrics de la ciutat, que ocupen molt sòl, es van puntuar negativament", adverteix Marrero, que no obstant apunta a l’eficiència energètica i la gestió de residus com a puntals per a combatre el canvi climàtic des de les ciutats. Sense oblidar la mobilitat sostenible, "dissuadint l’ús del cotxe privat, sobre tot al centre de les ciutats". D’esta forma, projectes com l’aparcament subterrani al Mercat Central podrien ser un entrebanc per a convertir Elx en Capital Verda Europea.
I acabem el viatge al llarg del Vinalopó a la seua desembocadura. No a la mar, sinó al Fondo, una enorme zona humida regada també pel riu Segura. L’antiga Albufera d’Elx és polivalent: proveeix d’aigua a la Comunitat de Regs del Llevant, acull centenars d’espècies, regula la temperatura de la comarca, evita la desertificació i a més absorbeix diòxid de carboni.
Vicent Sansano, director del Parc Natural del Fondo, ens conta que "la recuperació de zones humides forma part de l’estratègia global contra el canvi climàtic", especialment a algunes zones com Carrissals, Daimes o Aiguamarga, ja al terme municipal d’Alacant. De fet, és l’alacantí Parc de la Marjal un dels referents de Sansano per reaprofitar l’aigua de la pluja: "L’urbanisme descontrolat dels últims anys no permet infiltrar l’aigua al subsòl i s’acaba inundant les ciutats, com ha passat este hivern. Però crear parcs inundables al llarg del Vinalopó serviria per a regular les aigües pluvials, a més de generar noves zones humides", proposa Sansano.
I els diners? Invertir en lluitar contra el canvi climàtic i reverdir la ciutat és barat, "només atenent els prejudicis econòmics de les pluges per a l’agricultura o la indústria salinera, la inversió està més que justificada", sentència Sansano.
Amb la candidatura per a ser Capital Verda Europea el 2030, Elx té una oportunitat per concentrar esforços i desplegar la Via Vinalopó, impulsant projectes que ecologitzen la ciutat, connecten i reactiven els paisatges d’Elx a través del riu. Una vall trenada per esportistes, caminants, xefs, llauradores o artistes, però també per tamarits, fartets, lliseres, perdius o carrissars. La imatge d’Elx al món: un referent a Europa per mitigar els efectes del canvi climàtic amb la Vall del Vinalopó unida i reactivada. I açò, ademés, no s’ho podran emportar a Madrid.
