El record dels dies bons musicat per Vienna: el grup crea un disc amb molt de 'cor'

ALACANT. Es reconeixen com uns "viciats al parxís" i segueixen un mètode particular per a titular les seues cançons. Així és Vienna a veu de prompte, un grup que va començar amb dos integrants i que ara, després de publicar nou disc, ha multiplicat els seus membres. Els fundadors, Arturo Pérez (veu i composició) i Pau Castillo (baix i disseny) van tancar la temporada de fixatges amb Víctor Pérez (bateria) i Julio Torres (guitarra, saxo i harmonies), i tots quatre pujaran a l'escenari del Paranimf de la Universitat d'Alacant (UA) aquest dimecres 29 de setembre, dins de la gira del seu treball Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes.

La frase que dóna nom a l'àlbum és una adaptació d'un vers de Pere Quim Ferrer, que "sintetitza bastant bé la idea del disc, de tots eixos records d'una vesprada d'estiu o tots eixos records que tenim dels dies bons", transmet Arturo Pérez. Un títol que actua de paraigües per a onze temes que, encara que es mantenen de forma innegable a la línia del pop mediterrani, també n'hi ha d'ells que presenten una "producció més indie, funk o de reggaeton".

Dins d'aquesta onzena de cançons hi ha cabuda per a les diverses col·laboracions, amb artistes més coneguts dins del panorama musical valencià com La Fúmiga, El Diluvi, Malifeta o Pep Mirambell, i d'altres més anònims com Sara Vera, Jo Jet, María Ribot o Ariox: "No és que pensàrem en una barreja predefinida, sinó que teníem les cançons i li ho vam proposar als artistes que col·laboren en elles, perquè ens agraden. Respon als nostres gustos musicals i ens feia il·lusió que aquests artistes estigueren, d’alguna manera, al disc", explica el lletrista de Vienna.

El grup podria definir-se, a més, com un addicte al cor. I és que, a banda de posar-li quilos d'estima, han creat un àlbum amb una veu principal i d'altres superposades. "Quan estàvem acabant de gravar el disc l’estiu passat vam dir que és el disc dels cors, perquè tot porta un reforç de veu, d'harmonia. En aquell moment encara no estava Julio, però ara hem explotat més eixa part, perquè ell té una veu boníssima, diria que fins i tot millor que la meua, i en directe la seua veu i la meua embasten molt bé i reforcem encara més eixe joc d’harmonies".

Una característica que ja s'endevinava en el seu EP Hem trobat un pis per a llogar i que podria convertir-se en un senyal d'identitat de Vienna. De la mateixa manera que ja s'ha convertit el sistema d'anomenar el temes, on els títols no es diuen explícitament a la cançó. Segons explica Pérez, "al principi tenen títols del tipus artu1 o artu2 (d'Arturo). Tornant de València quan vam gravar l'EP, Pau i jo anàvem al tren pensant com podien anomenar-se. Ens va agradar la manera de funcionar i per a aquest disc vam fer el mateix: una vegada teníem les cançons, ens reuníem i féiem una extracció del que parlen".

Un consens en equip que deixa latent com treballen els membres de Vienna, component els temes com a una cadena de muntatge, repartint les tasques, dividint forces. "Normalment, el que faig jo és un esquema melòdic, li pose una lletra i li'l passe a ells, comentant-los com m'imagine la cançó. Jo no sóc músic, però ells sí, així que, a través del que jo em puc imaginar com a persona no música, ells agafen eixa idea, la plasmen i la posen bonica. Són els qui s'encarreguen de vestir la cançó, el producte final que arriba a la gent".

Amb aquest modus operandi, entre els quatre embasten la cançó, imaginant-la en un primer pas i donant-li tota la puntada musical després. Si bé aquesta boyband alacantina està girant amb Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes des de maig -i esperen fer-ho durant uns mesos més-, el vocalista confessa a Alicante Plaza que ja es troben fent nova música i amb els ulls, les veus i els instruments fixats en el pròxim projecte. Això sí, sempre amb el tauler de parxís com un imprescindible en les gravacions i concerts, com s'hi pot veure pel seu Instagram. "Som uns picats. Hi ha vegades que ens tirem tres dies a l'estudi i estem constantment jugant al parxís entre gravacions i assajos. Ens entretenim i ens piquem entre nosaltres. Estem viciats al parxís", compta.

Parlant del panorama musical a la Comunitat Valenciana, el cantant reivindica que "música en valencià és qualsevol classe de música en què la lletra estiga en valencià; ací pot entrar des de rock a reggaeton". I distingeix entre la música en la Comunitat, "que a poquet a poquet es va fent camí", i Catalunya, "on el circuit musical compta amb moltes més eines de distribució i promoció. Té molta més salut que ací. Interprete que a Catalunya el circuit comercial compta amb menys prejudicis per part de la gent a l'hora d'escoltar tota mena de música en català. Ací la música en valencià, per desgràcia, s'ha lligat a un estil; fer música en valencià es concep com un gènere", lamenta.