Atrapaolas: Estudio Veintidos. Javier Muñoz i Manuel Alejandro Infantes.La Marina Alta comença a repensar l’impacte ecològic del mercat immobiliari. La proposta guanyadora tracta d’equilibrar l’oci humà amb l’hàbitat de la resta d’espècies
ALACANT. La proposta guanyadora parteix de convertir l’actual espigó —ara un aparcament— en el nou eix de la platja, així com de la voluntat d'integrar-lo al paisatge . “Volem aprofitar la potència de l’espigó per crear un front marítim que reculla el programa exigit per l’Ajuntament i que permeta alliberar la resta del terra per recuperar els bancs d’arena preexistents. El nou espigó assumeix la traça de l'actual i s'amplia cap a l'est, perforant-se com si estiguera erossionat”.
Una estratègia de formalització “per donar cabuda a les basses d'aigua marina que acullen el visitant. De la mateixa manera, la nova estructura creix en altura per formar una torre mirador que funciona com a lloc de salvament en època estival, i es remata el conjunt amb una peça efímera de serveis i equipament hostaler. Aquest nou element dotat de cavitats de pedra funciona com una mena de captador de marees o atrapaones”.
“La concentració del programa d'usos a la nova escullera i l'eliminació del trànsit rodat permet renaturalitzar la resta de l'espai lliure de la cala: es recupera l’arena, es permet el creixement d'espècies vegetals autòctones al límit dels penya-segats... El nou aparcament duplica la capacitat de l'actual i es planteja en una parcel·la en venda davant de la pineda, que s'allibera com a berenador familiar”.
Per accedir a la platja des del nord de la Marina cal fer un llarg canvi de sentit, i per això “actualment estem estudiant diferents mesures per millorar l'accés a la Cala Advocat des de l'avinguda de la Marina”, a instàncies de l’equip tècnic de l’ajuntament. “El projecte aspira a establir diàlegs amb una naturalesa perduda a través de la materialitat de la terra, la pedra i el mar, albergant-hi corrents i onades”.
Atrapaolas — Estudio Veintidos. Javier Muñoz i Manuel Alejandro Infantes"El litoral de Benissa es caracteritza per l’arribada del sistema muntanyós de la Serra del Ferrer i Bèrnia al Mediterrani que configura una seqüència de forts penya-segats i cales formades per la xarxa de drenatge pròpia del territori", plantegen al procés guardonat amb un accèsit . “Un conjunt de barrancs perpendiculars a la costa desemboquen al mar a través de les cales. Així, la cala forma part d'una unitat territorial coherent barranc-cala i participa d'aquest sistema de drenatge.
La proposta que presentem intenta posar en bona relació aquests sistemes naturals amb els diferents usos socials del lloc, entenent que són el principal reclam i actiu econòmic. “El projecte organitza els espais a partir de la línia de drenatge del barranc, partint del punt de trobada amb la carretera fins arribar a la cala. Es conforma un eix verd, materialitzat per una pinada que acull al seu interior diferents usos i que es vertebra a través d'un recorregut que comunica la cala amb el punt de parada de la línia de Bus, i que va servint a l'àrea d'esbarjo, a l'aparcament i finalment la cala”, asseguren des de SUC Arquitectes.
“La cala es reformula com un espai natural, on el gir de l'espigó aconsegueix protegir la platja dels temporals. Aquest es conforma amb grans plataformes de formigó d'àrids del lloc que possibiliten estar i accés a l'aigua, augmentant considerablement el perímetre de contacte terra-mar. A més, com a final de l'eix verd, es configura una xicoteta pineda litoral”.
Per al xicotet estudi d’arquitectura i paisatgisme “ha sigut un concurs molt atractiu evidentment per l'objecte del concurs, és un entorn espectacular, però també ho ha estat per les condicions de les bases redactades, que massa vegades són abusives, i per la seguretat de la contractació posterior per part de l'Ajuntament”.
JC&FRF: SUC Arquitectes.Situats entre Madrid i Granada, la proposta de Barrós y Del Campo passa per “escoltar la pedra dels penya-segats, l'aigua, la sorra i les seves transparències, els pins i els matolls, joies de la costa. Proposem fluir el paisatge que flueix. El projecte serà una successió d'experiències lligades al paisatge que permeti al visitant descobrir-ho i sentir-ho amb emoció. D'aquesta manera, el projecte s'insereix empàticament al paisatge. Passa a ser el mateix paisatge. Com si sempre haguera estat allà”.
Proposaven fer-ho a través de diferents “experiències fluides”: “El visitant descobrirà el lloc des del mateix aparcament. Els vehicles es deixaran en un paisatge autòcton, bé de pins o bé d'horta. El camí de baixada entre murs de pedra, arbres, cel i arbustos autòctons, informa del desnivell respecte al mar. El paviment va acomodant la seua duresa cap a l’arena. I ja a la desembocadura, el paviment es vessa en una graderia esglaonada que convida al descans i la contemplació de l'horitzó al costat de l'escarida platja natural existent”.
“Tota la vegetació proposada pertany al lloc. Els Pinus halepensis construeixen l'ombra de la platja-jardí, jalonada mitjançant una banda de la preada Heliantemum Caputfelis al costat d'una posterior amb Stipa tenacissima i Rosmarinus officinalis. Al costat del mur límit sortiran l'Erika multiflora ia continuació Pistacia lentiscus precedint a la vegetació existent”.
33FLOWS33: WaterScales arquitectos.
