ALACANT Professor de llengua i literatura valenciana a la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant (UA), és membre del departament de Filologia i també integrant de la Unitat de l'Educació Multilingüe, Vicent Brotons (Petrer, 1957) assisteix amb certa resignació a totes les novetats que anuncia el nou govern de la Generalitat, format pel PP i Vox. Aquest formador de professors i crític, també amb la gestió del Botànic, en matèria educativa i lingüística ofereix la seva visió particular sobre com el futur més immediat de l'ensenyament en valencià ia la Comunitat.
-La primera pregunta és obligada. Què et semblen els nous canvis que estan produint se en l'educació a la Comunitat Valenciana? Per exemple, encara que no té efectes en este curs, en el que ve es retirarà l'ensenyament d’assignatures en valencià en les zones castellanoparlants.
-Jo començaré per l'origen. Segurament este tipus d'argumentació la sentiu poc, però jo estic obligat a fer-la. I jo partisc del fet que el govern del Botànic va fer coses bones, però no va saber lligar-les bé, i algunes, fins i tot, tècnicament són bastant deficitàries. Per exemple, li han servit en platera al conseller la possibilitat de retirar l'ensenyament de matèries en valencià perquè no ha eliminat prèviament l'exempció. No té sentit que un xiquet no estudie l'assignatura de valencià o l'àrea de valencià i que mentrestant tinga matèries en valencià. Normalment, no sol passar. Normalment, amb el procés de diàleg de tres mestres que són uns grans professionals se sol solucionar això, però quan no ho solucionen, la veritat és que la cosa és tan absurda i tan kafkiana...
"La llei de plurilingüisme plantejava idees interessants. El que passa és que el seu desplegament no va ser correcte, i esta nova administració educativa ha vingut amb la intenció de tallar tot allò que puga"
-Té lògica mantindre l’exempció després de 40 anys de democràcia?
-És que resulta que quan es fa la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l'exempció pot tenir un motiu polític raonable de conjuntura, però cinc o sis anys després de la LUEV era el moment d'haver llevat l'exempció. Perquè l'exempció és dir-li a la ciutadania que el valencià, que és llengua oficial, no els fa falta. I això no és cert, li fa falta tot el món, igual que ens fa falta a tots el castellà. No seria lògic, en un país que tenim dues llengües cooficials –cooficials vol dir iguals, no una més oficial que l’altra–, que poguérem estar exempts d’ensenyament en castellà una part de la població. Com no seria lògic que la gent poguera estar exempta de matemàtiques. És a dir, eixe concepte de l'exempció va contra una concepció curricular bàsica de la més elemental pedagogia, i per tant això ja fa mal. Però bé, dit això, evidentment no vull comparar-los: el Botànic va fer coses molt bones. Per exemple la llei de plurilingüisme, que en general plantejava idees interessants. El que passa és que el seu desplegament no va ser correcte, i esta nova administració educativa ha vingut amb la intenció de tallar tot allò que puga creant conflicte, perquè jo crec que estan creant conflicte, també, una miqueta com a cortina de fum.
Recorde les paraules de Mazón quan deia que “hay que revalencianizar el idioma”. Jo crec que el que volen és “reaznirar”. En realitat, jo crec que volen crear unes cortines de fum per tapar el que realment van a fer. PP i Vox van acabar amb totes les bondats de la gestió del sector públic, l'educació, la sanitat, l'obra pública, etcètera, i aprofiten este debat, el de la llengua, que és molt emotiu i que, a més a més, genera moltes adhesions diguem-ne irracionals, per anar fent faena. No crec que siga una bona solució, ni crec que els pares i les mares de les comarques castellanoparlants haurien d'acceptar això de dir que bé, “doncs que el meu fill no tinga docència en valencià”. En un futur el valencià els farà falta. Tal com ens farà falta el castellà.
"SI EL VALENCIÀ NO TÉ PRESÈNCIA A L'ESCOLA D'UNA FORMA MÉS SIGNIFICATIVA QUE EL CASTELLÀ, NO PODEM FER AQUEST CAMÍ EN UNA CIUTAT COM A ALACANT O ELX"
Però el problema és que això no es pot eternitzar. El que passava en les línies, en general en totes les escoles, i no ho dic jo, ho diuen tots els estudis, és que la línia en valencià solia funcionar millor. Solia donar bons resultats, no en les llengües, que era evident, sinó fins i tot en altres matèries. Hi havia una tendència a que desaparegueren les línies i que tota l'escola es valencianitzara. Això va estar ben interpretat per l'administració del Botànic i les polítiques de (Vicent) Marzà. Però després es va permetre que els consells escolars rebaixaren el percentatge d'hores fetes en valencià. I jo crec que això no va ser bo, perquè si la línia feia més hores en valencià era la bona, era la que funcionava bé i era la que qualitativament donava bons resultats. El que s’havia de fer és equiparar per dalt, no per baix. Això jo crec que va ser una cosa negativa. Tornar a les línies no seria una bona solució. Ara bé, si es torna ara les línies i la línia en valencià, per dir ho d'alguna manera, és blindaren, com a mínim seria una manera de presentar un espill als pares de nou perquè vegeren realment què és el que funciona bé pedagògicament i didàcticament. I això està més que demostrat, és una regressió que als únics que li faria mal seria als xiquets i xiquetes que no estigueren en la línia en valencià. Que quan diem línia en castellà, no vol dir no volen dir que tot l'ensenyament és en castellà, sinó que el percentatge d'hores en valencià és inferior significativament al percentatge d'hores en castellà.
-I en este context, amb sentències que garanteixen un 25%, com es pot plantejar, com planteja l'actual conseller, que hi ha haja elecció de llengua si hi ha uns mínims legals?
-Hauria de ser un context en el qual la línia que ell diu en valencià o que diríem en valencià tindria els percentatges més alts i la línia que diem en castellà tinguera els percentatges més baixos, amb la qual cosa seria inventar una cosa que en la pràctica no serveix per a res. I a qui més mal li fa, torne a dir, és a l'alumne. Nosaltres el que volem és que l'alumnat, quan acabe els estudis obligatoris, és a dir, als 16 anys, siga competent igualment en valencià i en castellà, i en un cert grau en anglés. Eixe seria el gran objectiu del sistema educatiu que, per cert, per ara, i això és un dèficit de totes les administracions que hi ha hagut en este país, no s'ha avaluat encara. No s'ha avaluat si els xiquets, quan acaben l'escolaritat a 16 anys, o fins i tot inclús en avaluacions parcials, o quan acaben primària, tenen eixes competències més o menys igualitàries o més o menys pròximes. I eixe seria el punt de partida per a poder organitzar el sistema educatiu. Quina és la llengua més deficitària? El valencià? Més hores en valencià. Quina és la llengua més deficitària? El castellà? Dubte que ho puga ser, però aleshores més hores o més assignatures en castellà. Quins aspectes són els més deficitaris en valencià? El domini, diguem-ne, de la llengua estàndard? Treballar-ho millor. Quins aspectes són més deficitaris en castellà? L'ortografia? Intensifiquem l’ortografia. Cal una bona avaluació per a intervenir sobre el sistema. I això no s'ha fet encara. Eixe és el gran dèficit que tenim, i supose que aquesta administració no pensarà plantejar-s'ho, pensarà simplement en crear eixa doble línia de màxims, de manera que en valencià no hi podrà haver mai més del 60 per cent i també establiria uns mínims en valencià, que podrien ser del 25 per cent, o fins i tot ho podrien rebaixar més, al 20 o al 15 per cent. Simplement de cara a la galeria, com una operació de maquillatge, però no crec que resolgueren res, i sobretot acabaria produint efectes negatius per als alumnes quan la competència és en la llengua minoritzada.
-Creus que possiblement eixos canvis venen perquè que el soci del PP és la ultradreta?
- A veure, el PP va governar en altres èpoques. I cal recordar que María José Catalá (exconsellera d’Educació) va promocionar un decret que tenia dèficits però introduïa, per exemple, el concepte d'immersió lingüística. Les escoles que ho necessitaren podien dur a terme programes d'immersió lingüística, tant pel que fa a la metodologia com pel que fa a l'organització. Això ho diu un decret del 2012 que va signar el llavors president de la Generalitat (Alberto Fabra), però qui realment el va promoure María José Catalá, l'actual alcaldessa de València. Per tant, el PP. Jo crec que dins de les seues tebieses amb el valencià, el PP no ha sigut mai tan negatiu contra el valencià com ara. És possible que la pressió que està rebent de la ultradreta tinga efecte, i sobretot la idea que he dit adés: crear eixa cortina de fum. Perquè fixa't bé que no és només l'ensenyament: és que si l'accent de València, que si hi ha un qüestionament de l'Acadèmia (Valenciana de la Llengua), que si el famós discurs que s’ha d’ensenyar “el valenciano de la calle”... Què és això del “valenciano de la calle”? Ningú no s’atreviria a dir que en l'escola s'ha d'ensenyar “el castellano de la calle”. Tu, quan vas a l'escola, eres un referent de la llengua correcta, de la llengua estàndard, de la llengua formal.
"UN DELS GRANS DÈFICITS DE TOTES LES ADMINISTRACIONS D'EDUCACIÓ ÉS QUE NO HAN AVALUAT ENCARA L'IMPACTE DE LES MESURES QUE HAN POSAT EN MARXA"
Jo crec que en el fons és una cortina de fum per amagar altres polítiques probablement més perilloses. L’extrema dreta està muntant esta història de posar en valor la Real Academia de la Cultura Valenciana, que no parla ni el valencià, ni “el de la calle” ni el de la claveguera. I per què? Perquè intenten conflictivitat, ja que és un tema molt emotiu, molt epidèrmic. I saben que, en el context de les nostres comarques d'Alacant, és valencià versus castellà, i en el context de les comarques centrals és, especialment al voltant de València, valencià versus català. I tot això ho fiquen en un totum revolutum per a crear un conflicte, per a moure qüestions merament afectives. Jo li recomanaria al conseller d'Educació, que per cert, és professor d'esta casa, que escoltara els seus col·legues de la Universitat d'Alacant, que estem disposats a parlar amb ell, que parlara amb la Unitat per a l'Educació Multilingüe. Ara tenim, a més a més, la càtedra de multilingüisme que dirigeix Carles Segura. Que parlaren ells serenament, que escolte, que escolte i que actue en conseqüència.
-Entre totes eixes idees que s’han llançat, s’inclou la hipotètica idea, llançada per Vox, de canviar la LUEV i que Alacant ciutat passara a ser de predomini castellà.
- Bé, jo estic en contra de l'exempció en general. A veure, jo sempre estic davant dels meus alumnes i a mi m'agrada parlar com a professor. No m'agrada ocultar-me. Jo sempre dic que, una volta que arriba això a una escola o a un institut, has d’adaptar-te, i cal ensenyar el valencià tenint en compte les condicions en què estan els xiquets. Evidentment, no es pot ensenyar igual el valencià en una ciutat com Alacant, en què la majoria de xiquets no el parlen, i els que més o menys el coneixen en tenen una certa distància perquè el parlen els iaios, perquè el parla algun tio o perquè van a algun poble a passar l'estiu on sí que es parla valencià. De la mateixa manera, s'ha d'ensenyar valencià a Elda, a Oriola, a Villena o a Elx –el grau de castellanització de l'Elx urbà és altíssim-. Hi ha que readaptar eixes realitats, i això no significa canviar la denominació d’un territori. En primer lloc, perquè la denominació de territori o municipi de predomini lingüístic valencià és una denominació establerta pel professor Sanchis Guarner per a fer la llei. Ell parlava de territoris històricament valencianoparlants i de territoris històricament castellanoparlants, però això simplement són esdeveniments històrics.
"Recomanaria al conseller d'Educació, que escoltara els seus col·legues de la Universitat d'Alacant, que parlara amb la Unitat per a l'Educació Multilingüe"
Tots sabem que Oriola té un dels arxius en valencià més potents del País Valencià, perquè era la segona ciutat del País Valencià. És a dir, té una memòria històrica potentíssima. El meu poble veí, Elda –jo soc de Petrer–, igual. El professor Brauli Montoya, especialista en lingüística històrica, ha investigat sobre això i va descobrir en quin moment fins i tot van desaparèixer les llengües d’estos llocs. Una cosa és quin tractament donem als xiquets segons les seues condicions sociolingüístiques, i altra cosa és canviar la denominació, que no té cap sentit. Al nostre sud l'origen de la castellanització dels diversos pobles és molt distint. No és igual Villena, que sempre ha sigut castellana, que Alacant, on el valencià va tenir molta vitalitat fins els primers anys de la postguerra. Ja és a partir dels anys quaranta quan realment la caiguda és significativa per diversos motius que, per cert, també ha investigat molt bé el professor Brauli Montoya.
-Com afecta el valencià amb l’ús de les noves tecnologies?
-Amb les noves tecnologies s'ha demostrat que també hi ha molta oferta en valencià, en valencià/català. L'accent té igual. És igual escoltar una persona que parla en castellà en accent andalús. Tant se val. Jo crec que s'han de potenciar també des de l'escola: a l'escola s’ha de recomanar l’ús de les noves tecnologies ,i perquè no, des de les administracions s'ha de donar suport a pàgines web en valencià. Això és molt important. Sembla ser que això estava entre els objectius que tenia la corporació de la Radiotelevisió Valenciana. És a dir, tenir també una presència significa xarxes. Per ara no és així, però jo crec que la presència de la nostra llengua en tots els estudis indica té un caràcter minoritari, però en canvi, en els usos de les noves tecnologies, és de les més importants dins del conjunt de les llengües minoritàries. Lògicament no estem competint ni amb el castellà, ni amb l'anglès, ni amb el xinès, etcètera.
-I com s'entén, tal com indiquen les últimes enquestes, que el grau d'escriptura és bastant alt, inclús el grau de coneixement?
-Jo recorde que sent professor d'institut, a principis dels anys noranta, els meus alumnes de COU, dels quals tinc molt bon record, van fer amb mi una enquesta en el poble de Petrer. Ho dic perquè és interessant: van descobrir que per primera volta es podia parlar de tota una generació alfabetitzada, que en canvi no usava el valencià i, alhora, la generació que més usava el valencià era la generació analfabeta. Ho dic en el bon sentit de la paraula analfabeta en valencià. És a dir, ells mateixos es van adonar d'això. Eren joves i van descobrir que el problema era l'ús. Simplement són models, models socials, i els nostres models socials no animen la joventut a usar l'idioma. En algun moment es va defensar un canal de televisió en valencià amb programes infantils i juvenils exclusivament en valencià, però hem de reconèixer que ara és molt difícil competir amb les plataformes. És pràcticament impossible. Cal començar a crear espais nous, espais d'ús de l'idioma, més enllà dels espais tradicionals que hem de tenir. Allò que deia Carme Junyent: “La llengua se salvarà si l’usem en tots els llocs”, sempre que puguem i si fem la transmissió generacional. Eixa batalla l'hem de continuar donant: tant important com ensenyar valencià a l'escola, o ensenyar matemàtiques en valencià, o ensenyar ciències socials en valencià, és que les persones, quan formen una família o quan tinguen fills, els parlen en valencià, que els iaios parlen en valencià als nets i netes. Que en les nostres relacions interpersonals usem el valencià. Tenim la garantia que tot el món ens entén, és a dir, podem crear allò que es diu comunicació simètrica en el campus de la Universitat d'Alacant. Ho pose com a exemple perquè és on visc: ens atenen en castellà mentre parlem valencià, i a les cafeteries igual. Un campus és un espai de civilitat, on viure en valencià o en castellà hauria de ser una cosa natural i d'intercanvi, no viure-ho com una cosa agressiva.
-I una de les coses que cal atribuir-li és el seu valor per a obtenir un lloc de treball.
-Clar, eixa és una altra de les grans assignatures pendents del Botànic, que no va aprovar el requisit lingüístic per a tots els treballs públics. No el va voler aprovar, i finalment només se li exigeix. Jo crec que a l'empresa privada no se li pot obligar, encara que es pot arribar a alguns acord amb aquest sector, sobretot amb les grans empreses que tenen molt de públic i que han d'atendre la gent en valencià. Però jo crec que un metge ha de saber valencià per una raó: perquè té pacients que s'expressen en valencià i que necessiten comunicar els seus problemes o que se’ls comuniquen els seus diagnòstics, o senzillament aquelles paraules tranquil·litzadores que sempre sol oferir-nos un metge. Efectivament, molt millor en la seua llengua que no en una llengua aliena. Pensem en persones grans, però també pensem en persones que viuen en entorns fonamentalment valencianoparlants quan, per sort, al País Valencià encara queden pobles i comarques on la vitalitat de l'idioma és molt important. Crec que l'administració hauria d'haver recuperat el requisit. Et contaré l'exemple de la carrera de mestre i ho diré sense embuts: als meus alumnes sempre els explique que si tenen el C1, és a dir, si tenen un certificat que diu que parlen bon valencià, automàticament se'ls obri un mercat laboral que comprèn Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Poca broma. Estem parlant d'un mercat laboral de docents que és el més gran d'Espanya en termes numèrics.
"Tornar al sistema de les línies en valencià i castellà no seria una bona solució"
