VALÈNCIA. L'any s'està acabant i ha passat de pressa, fugaç, com un glopet de cassalla arrancadora, el 2022 ha sigut breu però intens. Sabeu d'eixos amics que queden a sopar passada la quarantena d'anys i tenen tantes ganes d'eixir que arriben al bar, es demanen dos cerveses i després de fer-se'n dos més i una volta ha acabat el sopar estan ja per a gitar-se al llit cap i tot? Quan se suposa que comença la festa, per a ells ja s'ha acabat. Eixe ha sigut 2022, un any frenètic que va començar amb una onada de covid, va continuar amb unes Falles y Fogueres amb certa normalitat i, després d'un estiu etern, ja s'està acabant. Però encara queda el descompte, els minuts afegits on volem acabar de fer tots els deures pendents. Un mes on ens esperen de nou celebracions familiars, dinarots i soparots, cues als mercats, compres de regals a última hora i de segur que més esdeveniments dels que podem arribar a abastar. Atents perquè és fàcil angoixar-se si no s'està preparat per a sobreviure a un mes de desembre a la valenciana!
1- Reserva ja les entrades per al Betlem de Tirisiti. Sí, s'esgoten en un tres i no res i quan hi vulgues anar, ja hauràs fet tard. Cal reservar amb antelació per a poder disfrutar d'este meravellós teatre, i de pas visitar Alcoi, la capital del Nadal valencià. Este consell és també aplicable a entrades per al circ, teatre musical, el Betlem de la Pigà o qualsevol representació similar.
2- Mentalitza't per al sopar d'empresa. És important no fer el ridícul eixe dia. No et poses el jersei coent tan de moda als telefilms americans o seràs "el del jersenet" tot l'any. No pots seure al costat del cap o hauràs de riure-li les gràcies tota la nit i passaràs per llepaculs. No sigues el cunyat de la taula contant acudits dolents. No parles de política, especialment amb els administratius de l'empresa, però el consell val per a tota la nit. No et prengues tres cerveses abans de sopar i comences a cantar allò de "camarero, camarero, una de pollo al ajillo que sabe a Avecrem". I, per descomptat, consell per als amics lectors, no sigues el bavós que va darrere d'alguna companya repetint-li "que guapa cuando te arreglas".
3- Entrena per al sopar d'amigues. Podeu quedar durant tot l'any, però les teues amigues o amics sempre voldran fer "el sopar de quadrilla" a finals d'any. Malparlar de qui no està, recordar batalletes de moments de joventut, baixes d'última hora perquè el xiquet està malalt, i molts brindis i selfies supermotivats acompanyaran un sopar que no és més que un miratge dels mateixos sopars deu o vint anys abans, segons el cas. Entrena el millor dels teus somriures, prepara un parell d'anècdotes i complix amb el protocol per a no ser la diana de les crítiques del següent sopar.
4- Amic invisible. Parlant de les amistats, "per què no tornem a fer enguany un amic invisible familiar?", dirà el teu cunyat amb bona intenció o alguna amiga en el sopar de la colla. I et trobaràs hores abans d'eixe berenar on us heu de repartir els regals, entrant a comprar una tassa per al teu cosí en una botiga arreu. No, no i no! Malament! Un llibre dedicat per l'autor, una camiseta personalitzada, el vinil del seu grup favorit, uns calcetins futbolers, una botella de vi valencià... Estic pensant en coses que a mi em farien comboi. La qüestió és dedicar-li un poc de temps i no comprar el primer detall simplement per quedar bé.
5. Triar el Panettone. Potser no vos n'heu adonat, però ara tots els forns tradicionals fan el seu panettone i tots tenen una pinta excepcional. No es poden tastar ni una dècima part dels dolços de Nadal, bàsicament perquè entre el torró, els polvorons, els pastissets de moniato i els massapans... este mes el sucre va pels núvols. Cal triar ben bé quin dolcet prendre, ja que, a certes edats fer-te mitja tauleta de Suchard potser no és bona idea, i menys en el mes on el sucre està més present. Sucre, plàstic, neu i Mariah Carey! Podria ser l'eslògan de desembre.
6. Angoixa climàtica. El 23 de desembre potser fa un dia d'estos de solet i acabem tots en mànega curta, perquè així està passant en novembre. O tal volta neve a València, com cantava Tardor, amb el calfament global tot és possible. I mentrestant llumenetes decoratives, pistes de gel desfent-se (enguany és de plàstic la de l'Ajuntament de València) i cultius que s'han llançat a perdre com ha passat amb moltes faves per culpa de la calor. És fàcil angoixar-se, més difícil és evitar productes que venen de lluny, reutilitzar decoracions d'anys anteriors i reduir els trajectes i el consum de carn. El tema dels avets tallats, millor ni anomenar-lo.
7. El mes dels regals. Està qui aprofita els descomptes, qui ho compra tot en línia, qui ho deixa per a l'últim moment, qui no se'n recorda i et fa un "val per", qui ajunta el regal d'aniversari amb el del Pare Noel. Cadascú té unes rutines, i tot i que la majoria de la població és conscient que cal ajudar el negoci tradicional, comprar de proximitat i, fins i tot, practicar un poc d'economia circular, la realitat és la que és: Amazon farà un gran negoci. Com diuen les iaies... coneixement, i xica, xica, xica, si t'esperes a les rebaixes per al pijama anual, t'estalvies uns eurets. Per cert, encara t'estrenen o ja estrenes tu?
8. La nit de Nadal és la nit gran de la família. Després d'haver sopat amb companys de la faena, les amigues, haver quedat per a vore la final del Mundial, o haver visitat la Fira del Torró de Xixona, amb fam no arribes al 24. I amb ganes de comboi, segurament tampoc. Cadascú té unes circumstàncies diferents, i eixa nit hi ha llars on se celebra un festival, i d'altres on sembla un vetlatori. El més comú és passar-ho en casa d'una part de la família, i l'endemà dinar putxero amb l'altra part... i després et passes una setmana embafat i menjant restes. Perquè hi ha una màxima eixa nit, ningú pot quedar-se amb fam.
9. La il·lusió de la xicalla. Venen ara uns dies de mantindre una mentida col·lectiva pel bé comú, fingir que existix el Pare Noel o els Reis d'Orient per a conservar la innocència dels menuts de la casa. Mentides piadoses acceptades socialment.
10. Carrega't de paciència per a viatjar. Renfe, Ryanair, Vueling, Repsol i companyia potser es posen d'acord per a emprenyar el teu viatge nadalenc, el teu retorn a casa o el trajecte d'Alcoi a Xàtiva. No patisques, sempre hi haurà putxero esperant-te a la nevera, torró al rebost, i besos sorollosos a les galtes. Perquè Nadal té sentit quan hi ha ganes de vore i compartir. Ara venen mesos d'això, de compartir, i en esta societat individualista es fan costera amunt perquè només pensem en el jo, i no en què significa formar part d'una comunitat. Esta reflexió val per a persones, empreses i qualsevol organització i especialment per a un mes, desembre, dissenyat per a l'empatia i transformat en egolatria.
