AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar
Más información
Un seminari organitzat per l’alumnat del Màster d’Arquitectura de la UA analitza com orientar-se davant la previsió de col·lapse de la civilització occidental.
Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?
Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor
Analitzem el plànol urbanístic que deixen els resultats de les eleccions generals. Per què tres de cada quatre veïns de Sidi Ifni – Nou Alacant no participen a les eleccions generals?
Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida
La revista Plaza reencuentra a Alfredo Payá con Lola Alonso. Ellos son los autores de los edificios más representativos del campus de la Universidad de Alicante. Ambos arquitectos alicantinos comparten y confrontan sus ideas entre unas paredes que ahora cumplen dos décadas
El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?
Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura
El sociòleg José Miguel Iribas va dedicar tota la vida a l’estratègia urbana, parant detall al cas de Benidorm. Fa vint anys va donar deu consells per al futur de la ciutat... S’han acomplit?
Con la emergencia climática en ciernes, las crecidas de ríos y barrancos aumenta mientras los instrumentos urbanísticos quedan obsoletos.
Colònies, santuaris, marbre i aigua salada caracteritzen la geografia de l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà
Símbol de la ciutat genèrica,tots els aeroports del món s’assemblen. L’última parada a la València moderna és la porta de la ciutat
Poblets de colors i emblanquits, penya-segats vertiginosos i castells abandonats conformen el paisatge de la Marina.
Entre colònies romanes i l’expansió industrial, el Baix Vinalopó és testimoni de milers d’anys d’evolució.
Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao
Deu fotografies aèries de 1956 i 2019 permeten analitzar les transformacions sobre el territori de l’Horta d’Alacant
Públiques o privades, del barri, de la urbanització o del xalet: la piscina articula la vida social de qui la té i de qui no
Encara que l’Orgull LGTBI és una nit a l’any, els bars d’ambient construïren una xarxa d’espais segurs a Alacant
Les fissures sobre els cavalls de la font de Llevant obri el meló sobre la ubicació de les mascletaes alacantines
Siguiendo la estela de los orígenes de la fiesta, artistas y diseñadores vuelven a la elaboración de monumentos como constructores. Alejadas del foco mediático y con menor volumen, las hogueras infantiles son su picota en las calles alicantinas
Una conversa amb sis activistes sobre la vida política fora de l’ajuntament
Propostes faraòniques i xifres milionàries competeixen per seduir l’electorat alacantí. Ací deu idees eficients perquè Alacant afronte els seus reptes ja.
Des de fa segles, l’Alacantí pateix èpoques de sequera que ara s’estan agreujant. Les tècniques tradicionals i la nova gestió de l’aigua poden reverdir la ciutat mentres estimem el paisatge àrid.
Del campus de Blasco Ibáñez a Tarongers es pot fer un viatge de l’art-déco a l’arquitectura diagramàtica
Després d’anys de crisi financera, Alacant recupera les transformacions urbanístiques generant rebuig entre el veïnat. Què falla en la relació entre disseny i ciutadania?
La iniciativa municipal a la Plaça Amèrica compleix deu anys i obri la porta a una nova manera d’entendre la convivència veïnal
Durant segles han protegit als llauradors i han donat distinció a la burgesia. Entre la Condomina, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, una vintena de torres de l’Horta resisteixen la pressió urbanística mentres esperen nova vida.
Dos auditoris marquen les dos etapes de la política cultural de l’autogovern valencià. Separades només per uns metres, l’antic llit del riu Túria “es va fer nostre” amb un ritme marcat per partitures
La proposta del Consell per a bastir un ecosistema d’innovació a Alacant ix del recinte de l’antiga Ciudad de la Luz per a vertebrar el front marítim de la ciutat. Així són les primeres propostes arquitectòniques per a l’Alacant tecnològica.
La Copa de l’Amèrica se celebrava a València el 2007 i necessitava una fita per contemplar l’eixida de les regates i recordar l’esdeveniment. Uns espectaculars voladissos units per un recorregut en espiral van conformar el còctel per generar una icona
L’estudi Rocamora Arquitectura d’Elx triomfa als Premis Emporia d’Arquitectura Efímera amb tres projectes que construeixen amb “la terreta” més rocosa.
Maquetes i fotomuntatges encandilen a polítics i promotors per urbanitzar el territori al mandat del primer Botànic. Este és l’estat dels principals focus de la ressaca immobiliària
En ple fervor nadalenc amb llums, Reixos i Pares Noels, traiem el nas a quatre balcons de la ciutat per a construir la casa de Cultur Plaza. De la verdor de la ciutat a l’aparador de la domesticitat, així transforma la ciutat el mirador de la quotidianitat
El Club d’Amics de l’UNESCO d’Alacant va trencar “les parets estretes de la dictadura” amb la força de la cultura. Ara la seua expresidenta María Teresa Molares fa memòria de l’antiga seu mentres la UA celebra esta setmana el 70 aniversari de la Declaració dels Drets Humans
Al seu projecte final de carrera, l’arquitecte alacantí Alberto Carbonell especula amb la possibilitat de restaurar la Sierra Minera de Cartagena amb el cultiu de marihuana. Amb propietats industrials i terapèutiques, podria recuperar la vitalitat de les mines murcianes
Per generar atmosferes sensorials o per demostrar el poder a la ciutat, el teulat mai ha servit només per donar refugi als habitants de València
El mateix arquitecte que va dissenyar l’Eixample d’Alcoi, va projectar el seu famós cementeri. Amb un patrimoni fabulós i un futur desbordat, dos segles després els cementeris ja no guarden dol com adés
Des de les portes de la muralla a l’embarcament dels aeroports, la porta és l’element mediador entre l’espai públic i el privat. Una evolució de segles que combina la transparència i la fortificació
L’arquitectura ha acompanyat una de les grans transformacions del segle passat: els morts ja no es vetlen a casa. Lluny dels usuals búnquers de granit, el tanatori del Pinós dissenyat per COR Arquitectos recupera la calidesa i el confort d’acompanyar com a casa.
Passem una mitja de deu minuts al dia al lavabo i ell ho sap tot sobre vostè. Després de construir la façana i l’escala a la casa de Cultur Plaza, no podrà vore el seu bany igual
La fundació de l’extinta caixa d’estalvis exposa a la sala Emilio Valera un projecte d’estudiants d’arquitectura alacantins
Amb el títol a les mans i entre pràctiques, beques i ajudes. La majoria dels nous arquitectes alacantins si no emigren, treballen en situació irregular. Una postal anònima de la seua realitat quotidiana.
Angles rectes i cubs blancs, l’Auditori de la Diputació afronta la seua nova temporada musical en l’últim edifici modern d’Alacant. Una caixa de ressonància per a 1.500 espectadors i un teló de pa d’or que ha fet tabula rasa al mític passeig de Campoamor.
Unes sinuoses corbes han convertit un indret de la Via Parc rodejat de sis carrils en un oasi. El Grupo Aranea, un dels estudis alacantins més reconeguts dels últims anys, combina paisatge i arquitectura per potenciar la vida d’humans i no humans a la ciutat
La BBC la va comparar amb la nova catedral de Londres i la catedral de Brasília, però es l’església dels pescadors xabiencs. Un laboratori d’idees per apropar-se a Déu amb un brutalisme que encripta mites i metàfores
El convent franciscà es va reciclar primer com a hospital i des dels 80 acull la matèria gris de la ciutat: la Biblioteca Central, l’Arxiu Històric elxà i un centre d’investigació sobre Miguel Hernández. Al sud d’Elx, laberints de prestatgeries s’enfilen entre un claustre renaixentista i una església barroca formidable
Desenes de milers de mol·luscos decoren de dalt a baix esta particular casa de la Vega Baja. Manuel Fulleda utilitza els esquelets de la mar per reivindicar sa casa enfront de la voràgine immobiliària del Baix Segura
Seu de tertúlies de la burgesia alcoiana, després de cent-cinquanta anys el Círculo Industrial segueix de testimoni del Segle d’Or alcoià.
De la noblesa decimonònica a Belén Esteban, el balneari d’Aigües afronta amb incerteses la seua vida com a ruïna. Primer com a hotel i després com a Preventori, al voltant de l’edifici es va desplegar tota una infraestructura terapèutica. Ara les seues ruïnes atrauen als curiosos pels fenòmens paranormals
Combina diferents usos com un engranatge i té un estil auster i abstracte. El Centre Parroquial de la Mare de Déu del Carme és tot un exemple d’arquitectura moderna al cor de la màquina turística.
Apareix a les llistes d’edificis més lletjos i a les seues assemblees participen mil persones. Benvinguts a la Cooperativa de Hostaleria Felipe Arche, La Colmena d’Alacant
La Festa encara el seu noranta aniversari amb la dicotomia entre tradició i innovació en una renovació que li costa arrancar des dels anys 80
Mentre l’Ajuntament d’Elx planteja una Corredora sense cotxes, els comerços són el col·lectiu més preocupat per tallar el pas dels vehicles al carrer. Preguntem a Dénia, Sant Vicent del Raspeig o Santa Pola on ja han afrontat processos semblants
El rastre que deixem dia a dia amb les publicacions geolocalitzades d’Instagram, Twitter o Foursquare s’han convertit en una nova ferramenta de disseny urbanístic. On ens portarà l’ús de dades?
Des de fa vint anys una cascada de documents ocupa portades intentant transformar la ciutat... però realment funcionen? Tres arquitectes il·licitans imaginen la ciutat dins de cent anys
Un trencaclosques de records i ocurrències dóna la benvinguda a la mar d’Alacant. Per què fa dècades que la ciutat no es troba amb el seu horitzó blau?
Encara que reconvertida amb nous usos, l’antiga Llotja de Fruites i Verdures connecta el barri amb el seu passat agrícola, com si fóra un mirall del Camp d’Elx a la ciutat, alhora que amaga la resistència a la cultura franquista
Diuen que Guadalest és el municipi més visitat, el més bonic i el que més museus té. Però el rècord del poble muntanyenc és haver-se convertit en una mina turística sense requalificacions urbanístiques
Un esquelet de drac s’amaga al cor de la ciutat industrial: el fracàs de l’arquitectura mediàtica a una plaça central concorreguda només durant uns dies a l’any
En ple debat sobre models turístics, visita al cor de la maquinària de la indústria turística. Entre el Nucli Històric i l’Eixample de Llevant, la coneguda oficialment com a Plaça de la Hispanitat és testimoni dels contrastos de la capital de la Costa Blanca
Entre Lucentum, el Cap de l’Horta i la Platja de Sant Joan, una anodina cruïlla d’avingudes ha acabat convertint-se en el referent del barri més contemporani d’Alacant. Una batalla èpica: la Glorieta de Sergio Cardell contra les rotondes
Al 1265, els musulmans expulsats pels cristians de la Vila Murada fundaren el Raval d’Elx. Amb ajuntament propi fins al 1835 i llavor dels moviments obrers al segle XX, el barri ara vibra amb la cultura
Al centre de la ciutat s’amaga un imprevisible oasi, la plaça de Correus. El dilema: una plaça amb bullici o un insòlit racó per a enamorats?
El millor mirador de la platja del Postiguet està reconstruït sobre un curiós edifici i concentra la vida quotidiana del Raval Roig
Poques ciutats tenen tantes muntanyes a vora mar. En una d’elles, entre el Benacantil i la Serra Grossa, la ciutat ha amagat la custòdia de les seues matèries més valuoses
