Xavi Castillo, el teatre com a transgressió

Xavi Castillo no deixa indiferent. Com a personatge provoca fidelitats i passions. Com a persona transmet professionalitat i lleialtats, així, en plural. Lleialtats concretes i precises, com la que el porta de nou a la sala Clan Cabaret d’Alacant, en el seu 25é aniversari, amb l’espectacle Xavi Castillo NEWS!, evolució natural del Veriueu-ho, en agraïment a cada vegada que ha sigut convidat, a cada vegada que la sala ha servit d’escenari on combregar al seus nombrós i fidel públic, en els moments en qué la programació de les sales pertanyents a organismes públics li tenien vetat l’accés. Així que Castillo, i tota la companyia Pot de Plom, són bons amics dels seus amics, i estan allà on els criden.
Ens agafa Xavi el telèfon de tornada a València, entre bolo i bolo, o enregistrament d’un nou vídeo, o treball a les oficines centrals de la companyia, i la primera cosa que ens diu és “no patisques, no conduïsc jo”. L’aclaració és pertinent: amb el soroll de fons, per un moment estem temptats de pensar que mentre un Xavi Castillo seriós i amable ens atén, un altre esbojarrat controla el volant com un participant dels “autos locos”. L’escissió de la personalitat dels actors a voltes provoca efectes nocius en les ments sensibles.  
Però es tracta de l’únic i genuí Xavi Castillo, incapaç d’evitar al llarg de la conversa la filtració d’una dada que colpirà a molts dels seus fans. Com diria el seu estimat Pepe Rubianes: és d’Onda encara que no hi haja viscut gairebé mai, i és d’Alcoi, encara que no hi haja nascut mai. L’alcoià del Rei Moro és originari d’Onda.
Anècdota a banda, ens deixa molt clara la manca d’arrel absoluta del seu humor, no existeix això anomenat “humor valencià”, com no deu existir l’humor català, l’humor jueu, l’humor andalús o l’humor alemany. Tot i que sobre este darrer concepte deu haver alguna tesi no plagiada (o potser sí) a la Universitat d’Erlangen-Núremberg. Si de cas, tornant al tema de les fidelitats, admet la filiació amb la noció de “teatre com a transgressió”, expressada per l’esmentat Rubianes. En la seua oficina de Pot de Plom penja una entrevista amb Rubianes, al diari Levante, plastificada per aguantar les escomeses del temps i les humitats, on parla d’esta lleialtat al teatre mentre este siga trangressor, agitador.
El teatre i el vídeo per internet. Quasi es podria veure Xavi Castillo com un youtuber per a adults (Xavi, no estic parlant d’anar al Salò Eròtic de Barcelona, no et...) , amb els peus ben posats en la tarima de l’escenari i en la platea i en el galliner, en la improvisació bidireccional de molts espectacles, embionaris de la projecció audiovisual de la companyia.
Ja sabeu, si aneu a veure Xavi Castillo i li proporcioneu bon material, podreu treballar-lo amb ell i després entrar en la seua web per veure el resultat en forma de NEWS! Nosaltres li vam passar la informació de la concessió a Camilo Sesto de la Medalla d’Or i Fill Predilecte de la Ciutat d’Alcoi, tremolem d’emoció pensant on pot arribar això.
Algú, en algun racó incògnit de la geografia valenciana, deu estar dissenyant la nova RTVV, el nou Canal 9. Trobar-hi a la graella Pot de Plom i Xavi Castillo seria d’agrair.