L'arqueòloga de Muro Palmira Torregrosa, directora del museuALCOI. Palmira Torregrosa, doctora en Història per la Universitat d'Alacant, ha treballat en empreses privades amb allò que és la seua passió: l'arqueologia. La que és professora associada a la mateixa universitat va opositar l'any passat a la plaça d'arqueòleg municipal d'Alcoi que quedava lliure amb la jubilació, després de gairebé dues dècades, de qui ha estat director del Museu Municipal Camil Visedo Moltó, José Mari Segura, i que es va treure el 2 de desembre. "Per experiència sé que les coses no són només preparar-ho, i que no pots perdre temps, t'has d'esforçar molt", explica la murera al front de l'espai.
La seua incorporació com a directora del museu arqueològic alcoià, a mitjan febrer, ha estat 'ensopegada', com moltes circumstàncies en moments d'emergència sanitària. "Ha estat difícil per la situació tan extranya que estem vivint". Quan solament portava un mes en la direcció, va arribar el confinament; tres dels cinc mesos ha estat teletreballant. "No dóna temps a pensar què és allò que tens, què pots fer, els reptes de cara al futur", reconeix. No obstant, Torregrosa coneix l'anatomia del museu a la perfecció, i des de fa temps, concretament, quan va visitar la necròpoli de La Serreta en segon de carrera, "una experiència fabulosa", recorda. "José Mari i el seu equip han estat fent moltes coses, que m'agradaria seguir i anar implementant", avança. "Jo he agafat una herència infinita perquè el museu d'Alcoi, que enguany compleix 75 anys, és un dels més prestigiosos de la Comunitat Valenciana, per temps, per qualitat, i perquè compleix totes les premisses de catalogació, conservació i investigació", detalla.
"És per això que una institució d'aquest tipus necessita de voluntat política per a poder mantenir eixa trajectòria", insisteix. I és que el primer problema que es planteja en aquest relleu l'ha agafat 'intacte' de l'anterior director del museu: la manca de personal. "Som un equip reduït. De sis persones que hem arribat a estar, som tres a dia de hui, i un està de baixa", lamenta. "Entenc i espere que hi haja voluntat de reprendre si volem mantenir la institució al lloc on li pertoca", segueix Torregrosa. "El tema de l'espai és altra de les qüestions: no està concebut com a museu, ja que es tracta d'un edifici antic dels anys 90 del segle passat, a més, sense accesibilitat. En trenta anys, les coses han canviat molt", assegura. "Necessitem espai; cada cop hi ha més col·leccions i fons i no cap tot, fons espectaculars de totes les èpoques que estan en el magatzem", reitera.
"Ara estic en fase d'aprenentatge, i jo sóc arqueòloga, quan arribes a la direcció d'un museu hi ha molt de paper; estic posant-los al dia". Però Torregrosa ja té en ment algunes grans idees per a l'espai que gestiona. "Em faria molta il·lusió crear espais de didàctica per tal de poder jugar amb els xavals. Així és com el patrimoni històric arriba a la societat, que siguen els i les xiquetes qui ho vegen com una cosa que han de guardar i valorar de cara al futur, que puguen, no solament vore la ceràmica, sinó tocar-la, per exemple", avança. Altra de les motivacions la té clara: seguir excavant. "Hem de parlar primer en la regidoria, per veure subvecions de cara al pressupost de l'any que ve, però la idea és seguir investigant, la voluntat és continuar en eixa línia, i estic convençuda que per part de l'Ajuntament també, ja que Lorena Zamorano té molta sensibilitat per aquest tema", reconeix.
Tancar un projecte per poder començar-ne'n un de nou. "En el terme municipal d'Alcoi hi ha una seqüència d'ocupació humana, des dels neandertals fins a arqueologia industrial -algunes de les fotografies antigues que serviran per l'imminent futur museu del Molinar-, que és una barbaritat", afegeix. El Castellar és una de les investigacions a punt de ser conclosa, en el seu quart any d'excavacions. "És la única que s'ha fet, i amb mesures de prevenció. Va acabar al juliol, ara estan en procés de laboratori, netejant els materials pel posterior inventariat", explica la directora del Camil Visedo d'Alcoi, amb intenció de poder-ho mostrar l'any que ve. "Una de les raons dels museus és, precisament, investigar; torne a dir-ho, el tema no és deixar d'excavar perquè no tenim espai, sinó buscar-lo per poder investigar més i reubicar-ho tot, simplement amb un projecte de remodelació de sales, per tal que peces que porten trenta anys d'exposició entren al magatzem i isquen unes altres de més novedoses", planteja. "Per a què gent que ha vingut molt al museu puga tornar a vindre. Els museus s'han d'obrir a la societat, no pot convertir-se en un contenidor de coses velles, això és el traster de casa", insisteix.
"Ostres, eres la directora del museu arqueològic d'Alcoi; és una de les coses que més pense quan em gite", reconeix Torregrosa. "El més important de la meua professió és poder fer-li preguntes al passat i, a través de l'arqueologia, que aquest et conteste. Hi ha moltes coses que no estan escrites, i els arqueòlegs interpretem, intuïm. Poder fer la història, escriure-la, és el més bonic", remarca. Tota una estima acumulada en un espai que prepara l'edició limitada d'un llibre per celebrar els seus 75 anys. "Hi havia exposicions presencials, però s'han hagut de cancel·lar. El llibre no pretén ser un catàleg a l'ús, sinó molt més visual, del museu, les peces, però no amb fotografies tan arqueològiques, sinó més artístiques, fetes per Ivan Guerola", concreta. El llibre commemoratiu del 75é aniversari inclourà "coses noves", com ara les troballes mencionades del Castellar, o les derivades de les excavacions del Cabeçò de Mariola. "Que no estan exposades però igual és el moment de presentar-les. Serà un tipus monogràfic, amb un preu simbòlic, d'intercanvi entre la gent que col·labora ací", subratlla.
"Vull que el museu tinga futur i que siga creixent", assegura en definitiva Palmira Torregrosa. En l'etapa que engega com a directora, pocs dubtes. "El tenir contacte amb els alumnes de la UA, els futurs arqueòlegs, és positiu, ja que podran vindre a fer les práctiques ací, a canvi de formació, experiència i tocar materials bons, encara que no podem fer que el museu s'estanque, i ha de tenir el seu personal propi, això està clar", insisteix. I l'altre gran assumpte, per a les últimes declaracions. "Tenir un espai, a banda del permanent, per a exposicions temporals grans, tallers didàtics i magatzem, si no haurem de recórrer a espais com el IVAM CADA", conclou. En definitiva, una molt bona voluntat que necessitarà de materialització, en esta nova etapa de l'arqueologia a Alcoi.
