ALACANT. "Energia fosca, tu tens la llum de totes les coses", li canta Joan Pons a aquest component de l'univers. Un concepte que el líder de la banda catalana El Petit de Cal Eril considera "inspirador, no en el sentit físic, sinó per tota la màgia i tot el misteri que guarda, perquè estem vivint o funcionant amb sistemes que ni tan sols som capaços d’entendre, com ara l’univers". I és que, segons explica, l'energia fosca "és una cosa que no entens, però que fa que tots existim i funcionem, vist des d’un punt de vista mínim".
Un concepte que el músic va escoltar per la ràdio mentre conduïa i que li va despertar un "interés poètic" tan fort que va construir el seu sèptim treball d'estudi al voltant d'ell. El resultat va ser un disc homònim, Energia Fosca (2019), amb el qual la banda catalana visitarà Alacant el dissabte 6 de febrer per pujar a l'escenari del Teatre Arniches la faceta acústica de la gira. El tour, que va començar en condicions normals a 2019, acabarà entre Alacant (6 de febrer) i Madrid (20 de febrer) emmarcat dins del panorama del coronavirus, on els concerts són "una aventura, perquè no saps fins a l'últim moment si el podràs fer o no", compta.
Una situació que el grup no podia imaginar-se quan es va llançar a treure aquest àlbum conceptual que, malgrat que presenta interrogants i afirmacions a parts semblants, és un disc pregunta: "Jo sempre tinc preguntes; respostes no en tinc gaire, perquè no entenc les coses. Fins i tot quan són afirmacions acaben sent preguntes", justifica el Pons, qui confessa que de vegades s'ha plantejat "quin sentit tindria fer un disc i que ningú l'escolte".
És per això que a Energia Fosca es pot observar la constant conversació del músic amb un 'tu' sense rostre, un 'tu' col·lectiu, perquè "quan fas qualsevol cosa artística esperes que algú ho reba. Amb eixe individu parle jo; m'imagine diferents éssers, però en cap cas són una persona en concret. És com aquells missatges o símbols que posaven als satèl·lits o als coets per si hi havia alguna intel·ligència extraterrestre que els trobava i podia entendre alguna cosa. No saps a qui li ho estàs dient, però tu ho escrius", compara. "Jo escric cap a l'aire i, després, qui ho reba ja es farà la seua pel·lícula".
Quant a l'aspecte musical, es tracta d'un àlbum melòdic i calmat, amb una intimitat que, en línies generals, sempre han pretés amb tots els treballs. "El primer cop que vaig fer un disc una persona a qui admirava molt em va dir que era còmode d’escoltar. Al principi vaig pensar que era una descripció molt rara, però amb el temps he entés que m’agrada fer discos així, plàcids i agradables d'escoltar, perquè te'l pugues posar a la dutxa, conduint...", revela.
El disc va veure la llum en 2019 i la gira arriba aquest febrer a la seua fi, pel que els catalans ja es troben tancats a l'estudi preparant nova música. Així, el passat desembre van publicar Com quan dormim, un single que trenca, clarament, amb l'estil d'Energia Fosca i que podria convertir-se en la primera pinzellada del nou projecte. "És una finestra que hem obert i que volem investigar, més diferent al tractament de les veus, utilitzant altres registres... Intentem seguir aquestes passes als discos per a no tindre la sensació que estem fent el mateix", explica el cantant i guitarra.
Encara que Pons guarda el misteri de quin serà el concepte que cohesionarà el disc que està per vindre, sí que desvela que sis de les cançons ja estan gravades i només falten dos o tres. A més, "és un disc que té molta connexió amb els primers, que daten de 2007, 2008 o 2009, però a l’hora és un so distint del que hem fet fins ara. La impressió que tenim és que és un disc molt pop, però original; se n'ix una mica dels estereotips que havíem utilitzat. I té alguna sorpresa, lingüística sobretot", avança.