Ya sentarás cabeza és el darrer llibre del periodista i escriptor madrileny Ignacio Peyró. Un compendi de sensacions, relats del dia a dia o del passat que volen mostrar la vivència particular de qui, només armat amb la pròpia intel·ligència i moltes lectures, s’inicia en els magmes de la vida professional del periodisme. Un acta fundacional de qui s’endinsa en la vida adulta
L’aparició de qualsevol nou llibre de Joan Francesc Mira és una perspectiva de felicitat, una sort de festa entre setmana que ens ix al pas sempre d’una manera sòlida, com pedres miliars de saviesa que ens trobem entre els marenys de les moltes publicacions que cada any ens inunden. Els Papers de l’observador (Afers / Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2020) són la darrera mostra de la voluntat de l’autor de regalar-nos més fragments d’eixe festí quotidià del qual, des de fa més de cinquanta anys de trajectòria intel·lectual, ve fent-nos orgullosos partícips com a valencians
L’estret àmbit de la crítica periodística musical, tot i que siga d’alta qualitat, és un espai probablement massa reduït per a determinats autors. De fet, quan l’ofici (l’ofici d’escriure, al remat) s’exercix amb tenacitat, talent i verdader interés, la dimensió estrictament literària guanya pes d’una manera progressiva, s’obrin nous horitzons i derivacions artístiques i s’acaba per destil·lar el suc dolç i madur del raïm en el final dels estius. Temps de verema
Un dels mites fundacionals del romanticisme europeu l’encarna la figura d’Heinrich Heine (1797-1856). Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència familiar, les diferents relacions culturals i lingüístiques que establirà amb el seu entorn patiran sempre l’estigma de les contradiccions que eixa triple condició implicava, i que eren en realitat un episodi més de la lluita per les identitats que sacsejà apassionadament les consciències de les elits del seu temps
La figura de Dominique Vivant Denon (1747-1825) és una de les més fascinants de la cultura francesa que cavalca entre els segles XVIII i XIX. Dibuixant, gravador, escriptor, diplomàtic, llibertí, col·leccionista d’art, museògraf o viatger, va servir als tres últims reis de França, a la Revolució i a Napoleó. I gràcies a la seua prudència i discreció és probablement el millor representant de l’essència del seu temps convuls
En el centre històric de la capital de Sicília, molt a prop del mític Teatro Massimo i de la seua catedral orientalitzant i quasi mil.lenària, s’alça travessant els segles el Grand Hotel et des Palmes, com una nau encallada en el cor d’una ciutat tan fascinant com decadent, en què la presència de visitants il.lustres (escriptors, artistes o mafiosos) és només una de les seues infinites i possibles històries
La recent aparició d’El llibre daurat, obra de Josep Piera, suposa la consecució d’una fita de pretensions definitòries i totalitzadores, un referent en la genealogia de la paella que romandrà en el temps amb els seus elements desmitificadors. I també, paradoxalment, creant una nova mítica: la de la realitat i l’orgull raonat dels nostres veritables mèrits, de la nostra manera de cuinar i viure
La vinculació de la ciutat d’Alexandria amb les lletres és antiga, però serien tres escriptors –el grec Konstantin Kavafis i els anglesos E. M. Forster i Lawrence Durrell– els qui, entre la segona mitat del segle XIX i la primera del XX, vincularien la seua obra amb la memòria literària de la ciutat d’una manera irrevocable i definitiva
Dones e altri (Llibres de la Drassana, 2017), el nou títol de Felip Bens, és un conjunt de relats breus units per la voluntat de plasmar l’univers de les relacions entre dones i hòmens, però en realitat, i per davall d’eixa superfície aparent, s’hi amaguen fondàries encara més vitals i també més suggeridores
Més de cent anys després de la seua publicació, la novel·la que donà naixement a la figura de Dràcula encara manté una potència simbòlica, estètica i literària més que envejable. L’obra de Bram Stoker és, entre moltes altres coses, la història d’un èxit que continua fonamentant-se en les nostres pors més arrelades
El protagonista de la novel·la 'El tinent anglés' pot disseccionar-se en qualsevol dels seus múltiples aspectes, com un exercici purament de tècnica literària o com un homenatge a la seua eternitat acabada d’estrenar. Un personatge destinat a perdurar en l’imaginari dels valencians i dels amants de la literatura molt més enllà dels atractius de la novetat estricta