Els pobles valencians s’omplin de moros i cristians que ens salven a colp de trabuc, excés i pasdoble
A voltes els pobles, com les persones, tenen inici i final. I el final té una olor.
Sona l’avís d’un vol a Santander. “Salida inmediata… Last call… Eixida immediata”. Finalment se’ns informa en valencià.
Mitjans públics i identitats col·lectives. Per què els valencians no invertim en divulgar la nostra cultura?
Este documental viatger mostra el Xúquer com un ser tan ple de vida com de ferides.
Les darreres botigues del centre històric de València tenen els dies comptats pel turisme, una derrota assumida per tots. No perdam l’ocasió d’estimar-nos-les, constantment
Grans oliveres que deixen d’esguitar el paisatge de tots els valencians per a formar part d’un jardí privat. Una pràctica depredadora i massa comuna.
Què sabem fer amb les mans? No es cosa de romantitzar el passat, però en un parell de generacions hem perdut moltes capacitats artesanals
Els símbols de la cultura popular, i els gastronòmics entre ells, són a voltes els pilars que sostenen l'imaginari col·lectiu dels pobles.
Una foto per a la posteritat en la porta blava de Xàbia. Quan el turisme troba tot el seu sentit per un instant de glòria en Instagram.
Gent il·lusionada amb deixar la ciutat pel poble, com a opció vital. I polítiques que castiguen els habitants que resistixen en el món rural.
