ALACANT. L'arquitectura com a escenari de porno, espais públics per practicar cruising o la ubicació del dormitori per garantir la intimitat. Hui en dia, la relació entre arquitectura i sexe està imbricada amb la revolució digital, la igualtat entre gèneres o la liberació sexual.
Si fa dos setmanes vam vore que a principis de segle XIX arquitectes com Ledoux dissenyaren prostíbuls higiènics i voyeuristes; cincuanta anys després, amb el boom dels burdels a París, no els van fer cas. Les maisons closes s'ubicaven a finques antigues i discretes, a vegades assenyalades per un fanal roig. Els interiors estaven impregnats per la cultura del cabaret; fins i tot el pintor Toulouse-Lautrec va decorar un prostíbul de la Rue des Moulins amb varies sèries que l'encumbraren com a pintor postimpressionista.
Després del Neoclassicisme —que posava en valor la cultura clàssica grega i romana— a mitjan segle XX el Romanticisme rememora el passat medieval -amb el Gòtic- i els mons exòtics i llunyans. Escenografies de luxe oriental per a les primeres fotografies fetitxistes i pornogràfiques: pells de tigre, plomes, vellut i seda. Egipte, els paisos subsaharians, l’Índia... Tots els territoris que eren colonitzats pels imperis europeus materialitzaren una ornamentació que s'ha quedat gravada a l'imaginari col.lectiu com a sexy -i un poc coent també- fins als nostres dies .
Durant esta etapa també s’inventaria el sadisme tal i com es coneix hui. El Marqués de Sade (1740-1814), sense saber-ho, el va inventar: l'escriptor francès es va passar vint-i-set anys a pressons i psiquiàtrics per les seues filíes. El també filòsof va dissenyar un prototip de prostíbul per a París -per alguna cosa és la ciutat del libertinatge- i va descriure a les seues novel.les l'escenari de centenars de parafíl.lies sexuals i violacions: tocadors, convents, burdels, palaus, l'espai públic... En general, l'escriptor planteja un model panòptic, com les presons, però en el seu cas l'observat és conscient de que l'estàn observant.
Charles Fourier va ser un filòsof i economista francés pioner al desenvolupament de les idees del socialisme utòpic, dècades abans del materialisme de Marx i Engels. Va ser un dels ideòlegs del cooperativisme, i per a materialitzar-ho, proposà els Falansteris. Unes comunitats cooperatives on el treball i el plaer no es poden deslligar formades per 810 dones i 810 homes, representant als dotze caràcters que analitzava a Les quatre mouvements. La comunitat gestionaria explotacions agrícoles i industrials, organitzada segons estos caràcters o gustos naturals.
A l'igual que la resta de projectes de l’època, el model de Fourier era heteropatriarcal i cossificador: el sexe estimulava el rigor físic i hauria dones destinades només a proporcionar plaer sexual. El filòsof considerava que el plaer era una "qüestió d'Estat", i per això els falansteris acabarien disseminant-se per tot el planeta, fins que la humanitat fitara una nova etapa: l’harmonia. Els pensadors socialistes rellegarien les idees de Fourier a l'utopisme fins que a la dècada dels 70, seria recuperat. Havia nascut el moviment hippie.
Quan parlem d’arquitectura i sexualitat, és difícil no posar-se les ulleres violeta. “Una arquitectura per a dones que converteix a l'habitant en espectadora”, segons Beatriz Colomina a Sexuality and Space. De fet, fins ara hem vist com l'arquitectura feta per homes heterosexuals resolvia només el plaer heteropatriarcal. Però Loos fins i tot escriu explícitament a Ornament i delicte que "l'ornament per al xiquet, l'indígena i la dona (...) és un fenòmen natural", però per a l'home "és un símptoma de degeneració".
Adolf Loos dissenyava les vivendes a partir del concepte de raumplan: una vivenda en espiral que separava els espais públics de representació, com el menjador, dels més íntims, com el dormitori. Controla minuciosament la visibilitat de totes les dependències i li encanten els espills: arquitectura voyeurista. L'Unité d'Habitation de Marsella de Le Corbusier o el Walden 7 de Ricardo Bofill a Barcelona també són finques pensades perquè els habitants puguen mostrar-se i interactuar a piscines i terrasses. En contraposició a la desornamentació de Loos, destaquen les cases a Itàlia de Carlo Mollino (1905-1973), enigmàtiques, sensuals i neobarroques, recuperant l'esperit romanticista.
Haus-Rucker-Co també van experimentar l'estimulació sensorial al Programa d'Expansió Mental, amb projectes com el Yellow Hearth: una càpsula per a dos persones que s'unflava i desunflava al ritme dels batecs d'un cor. La major part d'estes arquitectures portàtils comptaven amb dispositius electrònics per estimular el cos, anticipant-se ja fa 50 anys a la realitat virtual. Formes lliures i colors vibrants que inundarien després les pel.lícules de ciència ficció. En 1967 Michael Webb dissenyà el Suitaloon, una confortable bombolla individual que es podia acoplar a una altra.
Estos espais bambolla com Suitaloon acaben per concebre la casa i el cos com dos dispositius intercambiables. Esta via que obrin els arquitectes d'Archigram segueix fins als nostres dies, transformant directament el propi cos com és el cas del làtex a Pandemonia o el Metafolly d'EcologicStudio, una peça-bombolla del 2013 elaborada amb l'ensamblatge de residus urbans que estimula els sentits mitjançant el so i la llum.
Des de l'Alliberament Sexual dels 60, la sexualitat va assomant-se poc a poc a l'espai públic. També físicament, com al romàntic resort de Penn Hills per a llunes de mel ubicat a Pennsylvania a mitjan dècada dels 60. S'anunciava com un lloc de "passió desenfrenada" i tenia habitacions preparades per a l'intercanvi de parelles. Desafortunadament, al 2009 va tancar amb la mort del seu propietari, Frances Paolillo.
També amb la Revolució Sexual apareixen a les ciutats els primeres cinemes porno: la pornografia ix del burdel a la gran pantalla. Això fa que les dones siguen convidades al cinema porno; de fet amb pel.lícules com Garganta profunda (1972) s'eleva el porno chic a la categoria de masses. Encara que a l'Estat Espanyol, la sexualitat a l'espai públic no apareixerà fins a les acaballes de la Dictadura franquista.
L’arquitecta grega Lydia Kallipoliti visita València per presentar la seua investigació sobre la història del disseny ecològic
El MARQ, Alacant, Benidorm i Vinaròs són els escenaris dels projectes guardonats signats per Rocamora Arquitectura, Joaquín Alvado, Subarquitectura i La Errería