ALACANT. Ja porten tres setmanes treballant als box de Cigarreres part dels artistes escollits per a la convocatòria de residències artístiques impulsades pel Consorci de Museus. La valenciana Lucia Peiró ha arribat amb la idea de descobrir si l’aprenentatge de certs conceptes serà millor fora de l’aula.
Ella és una de les quatre artistes escollides en este procés que Alacant obri a tota la Comunitat. Begoña Santiago, Enrique Radigales i David Trujillo són els altres creadors que participen. De moment, són Radigales i Peiró els primers en estar treballant amb els seus projectes.
Cualquier patio es un sitio de recreo és el nom del projecte que mantindrà ocupada Peiró fins el 31 de març. En la seua investigació planteja si fora de l’entorn escolar, i mitjançant el joc, és factible l’aprenentatge. Ella partix de la seua experiència com a artista d’acció, un sistema que ja sol utilitzar, i del qual li interessava que “el seu coneixement no estiguera arrelat a una simple mostra d’art visual, sinó que, mitjançant l’experimentació, tots els que vulguen participar puguen traure les seues conclusions”.
Els tallers que porta anys fent amb gent de totes edats li ha servit de base per a aprofundir i difondre el que considera “un llenguatge artístic que no ha tingut una trascendència molt important al llarg del temps”. Si bé la història de l’art d’acció ja porta moltes dècades a sobre -des del dadaísme, com apunta-, no és fins ara que troba un major suport.
“De la mateixa manera que altres companys que treballen a altres llenguatges impartixen tallers, pense que podia fer els tallers d’acció on la gent és més lliure i experimenta sobre el seu cos”, assenyala. De fet, està contenta amb com li ha anat treballant al barri de Russafa en València, on ha tingut molts escolars. “I amb ells em plantejava si havien aprés alguna cosa fent els tallers, i m’adonava que aprenien certes nocions que tenien arrelades al seu projecte curricular”, explica.
En particular, amb les de geometria: “I alguns conceptes que no acabaven de comprendre a l’aula -per motius diversos, no perquè no s’haja impartit correctament-, quan s’ha experimentat jugant amb el teu propi cos com a ferramenta, sí que arribaven a entendre-ho”.
Tot això va ser la base sobre la que va voler treballar a este nou projecte. “Anem a fer una experimentació, una història més didàctica, i anem a vore si és factible”. Admet que en este cas serà un poc més arriscat perquè treballarà amb centres escolars que no coneix. De moment s’ha trobat que li han donat la benvinguda amb els braços oberts, “la gent ha sigut amabilíssima. Estan ansiosos per fer coses fora de l’aula!”.
Peiró ho agraeix perquè sap que els professionals de l’ensenyança “que cedixen part del seu temps per a un projecte d’investigació en el que implique a uns alumnes i que no està programat pel centre escolar”. Treballarà amb un grup d’un centenar de xiquets i adolescents repartits per tota la ciutat que acudiran a Cigarreres.
“Està molt desaprofitat el retrobar-se per a jugar al carrer”, considera. “Sempre ha sigut un mitjà d’aprenentatge fonamental per a un xiquet o una xiqueta”, raona, “i ho hem perdut al llarg dels anys perquè han vingut altres condicions que ens han derivat a un lloc on no vull arribar”.
Amb la seua experiència sap ja que “quan estan fent un taller d’acció no estan pendents de pensar que això és una prova ni una història que els permet tindre coneixements”. I este era el punt clau que li interessa aprofundir: “Tu no jugues per aprendre, jugues per disfrutar”. “Pensar que el joc és un element important fa que l’alumne estiga desinhibit, que no li condicione res”, destaca, “si jugues, t’oblides de moltes coses”. I així creu que s’aconseguixen més coses, com “fer un treball més participatiu i divertit”.
Si l’art d’acció es basa en el jo, “el treball el fas per a tu, no busques el fi de mostrar-ne un acabat, busques l’experimentació personal”. I qui millor ho podria comprendre, afegix, són els xiquets.
Cualquier patio es un sitio de recreo sí que tindrà un final. “A la producció que estem fent, els tallers formen part per a ajudar a tindre una conclusió”. La formalització aplegarà amb el suport físic d’un llibre i les fotos i els vídeos que penjaran periòdicament a la web del Consorci. I pendent queda la realització d’una mostra al final de la mostra del treball fet amb tots els residents.
El fet de començar la implantació d'este programa pel sud té un valor particular. "Malgrat que sóc de la Comunitat Valenciana, a Alacant només havia vingut una vegada en la meua vida", reconeix Peiró. Ara ha tingut la possibilitat d'estudiar i descobrir com és la capital veïna i "m’he trobat amb una ciutat molt agradable, cómoda per a passejar i amb molts llocs d’esplai per a la gent. La gent és amable i estic començant a descobrir factors culturals que no coneixia, com el MACA que m’ha paregut fantàstic, i el Marq, que m’ha encantat".
Tota una série de persones i llocs "que no havia vist potser perquè estan a prop i no m’havia plantejat vindre aposta". Peiró, que ha fet diverses residències a l’estranger i altres llocs de Espanya, tenia també interés per comprovar si es feien les mateixes coses que a València. "Per les polítiques que hi hagut, la cultura no ha sigut aplicada de la mateixa manera a tots els llocs", raona. Ara ha vist que això ha passat. I subratlla que "tots tenim dret a tindre la possibilitat d’accedir a una cultura determinada".
Un canvi possible gràcies a este nou programa i les tecnologies. "Amb tots els mitjans de comunicació que hi ha, ara es pot saber el que s’està fent a altres llocs i voler conéixer-ho", comenta, "i veig, pel que parle amb el professorat, que tenen ganes de fer coses fora del comú". De les xarrades que ha anat fent, li han comentat que "estan oberts a fer un esforç perquè ací sempre fem el mateix". "A tots no els interessarà el plantejament artístic que faig, però tenen l’oportunitat de saber si els interessa o no", conclou, "i poder tindre eixa opció, que no ha estat sempre, és tan important com que els agrade".