El crim s'apodera d'Alacant: 'La merla blanca', una novel·la negra (i premiada)

ALACANT. El crim recorre els carrers de la província d'Alacant. De manera fictícia, amb la novel·la de Juli Martínez, 'La merla blanca' (editorial Vincle), que es presentarà aquest dijous 15 de desembre a l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, on l'autor estarà acompanyat per la directora de l'IAC, Pilar Tebar, l'escriptora Lliris Picó i l'editor Manolo Gil. L'obra ja li ha donat a l'escriptor de Novelda una alegria ressaltable: alçar-se amb el Premi Teodor Llorente, gràcies a que el seu punt fort és "l'atmosfera d'intriga que es genera des del principi i que va succeint-se i reviscolant; no hi ha cap moment en què decaiga l'interés", assegura.

"Dinàmic, frenètic, vertiginós" és com defineix Martínez el ritme d'aquesta novel·la negra amb títol que juga a fer-se el pardal despistat: "La novel·la segueix el títol clàssic de les obres de misteri, on creus que significa una cosa, però significa una altra i fa que tota la trama tinga sentit. Però fins al final, fins a les últimes pàgines, no es coneix", explica. I afegeix que al llibre "es generen pistes no definides que condueixen els lectors a unes conclusions que van generant-se".

'La merla blanca' barreja carreres il·legals, drogues, apostes, corrupció política i assassinats als carrers d'Alacant i municipis veïns. Tot comença amb unes "morts aparentment inconnexes", posa en situació l'escriptor. I, a mesura que el policia Arnau Feliu i el seu ajudant Guillem van investigant, troben que "darrere de les morts hi ha connexions per diversos elements. Això compon un quadre de molta depravació, perquè és un comportament molt fosc".

La novel·la està escrita en valencià i transcorre al territori valencià, concretament a la província d'Alacant. Una decisió que Martínez justifica pel desig: "Volia que la història estiguera en una geografia pròxima, en la nostra. Necessitava un territori conegut, pobles que he xapat, on he tingut experiències", argumenta. Tot i que l'autor afirma que sí que es pot crear una història com aquesta en un escenari no valencià i mantenir la llengua, també insisteix en la seua voluntat de "generar un vincle", assenyalant que les persones que s'endinsen en aquesta lectura trobaran que el model de llengua valencianoparlant són "les seues paraules", cosa que li aporta "verisme".

Són precisament les paraules les quals ressalta, donant-li importància als diàlegs i als silencis, que és la manera que té el novelder de descriure el caràcter dels personatges sense una descripció pròpiament dita. "Una de les coses que més m'agrada quan escric és buscar la complicitat amb els lectors, motiu pel qual no m'allargue amb descripcions físiques i psicològiques dels personatges i els paisatges. M'agrada involucrar-lo amb petites pinzellades, que ells mateixos van descodificant. Açò és un element clau que fa que l'interés no decaiga".

Si Alacant és matèria literària és prquè hi ha dins molta substància

Sobre les nombroses novel·les ambientades a Alacant que han sorgit últimament, Martínez considera que és perquè "moltíssima gent estem començant a veure Alacant amb altres ulls. Jo, que soc d'un poble del voltant, he trobat un vincle més bonic i de responsabilitat amb la ciutat d'Alacant", menciona, sense oblidar que ja hi havia una literatura en valencià provinent d'aquesta zona. "A Alacant es parla valencià, però necessita de qui l'exalce. És més, Alacant necessita reivindicar-se valencià; ho hem de fer amb molta contundència i amb molt de gust. Si Alacant és matèria literària és perquè hi ha dins molta substància".

'La merla blanca' és la segona novel·la de l'escriptor. La primera va ser 'Les formigues', la qual data de l'any 2005. En preguntar-li per què ha deixat tant espai entre una i altra, Martínez s'ha definit com a "escriptor esporàdic. Jo escric quan he tingut una sèrie d'experiències i les vull contar o reivindicar". A més, ha avançat que ha escrit més "cosetes" que no han vist la llum, però que, després d'haver rebut el premi Teodor Llorente, no ha començat cap altre projecte perquè li agrada "assaborir els temps. Necessite tindre una gran suma de referents per a poder escriure; a diferència d'altra gent que pareix que escriu quasi per castic".