'Diània paisatges costaners', un llibre fotogràfic que convida a visitar el litoral tot l'any, no sols en estiu

ALACANT. En solitud i silenci. Eixe és el modus operandi que segueix Just I. Sellés per a fotografiar els paisatges del mediterrani valencià, concretament de la zona de Diània, una entelèquia que abraça, de nord a sud, des de la gola del Xúquer, a Cullera, fins a la desembocadura del Riu Monnegre, a El Campello. És precisament en aquest municipi on l'artista fotogràfic va presentar el divendres 1 d'octubre el seu segon llibre de fotografia, Diània paisatges costaners, que es va publicar en maig i que, tot i haver-lo mostrat al públic ja als territoris litorals alacantins, encara guarda presentacions a Castalla, Alacant, Pego o Cocentaina, entre d'altres que es poden consultar al seu web.

Per mitjà d'aquesta obra, Sellés presenta 121 paratges per un recorregut de 350 fotografies amb una peculiaritat en comú: "Una de les coses que més criden l'atenció és que a les fotografies no hi ha gent, tot i tractar-se del territori costaner, que està sotmés a major pressió humana. Treure una fotografia de la Cala Granadella i que no hi aparega ningú sembla impossible", bromeja. Si bé el llibre pateix de sociopatia i no hi ha rastre de l'ésser humà, un element imprescindible que sí es retrata és, a banda de la mar, els núvols. "Jo m'he preocupat per fer les fotografies de dilluns a dijous i fora de temporada estival. I, fonamentalment, dies plujosos i ennuvolats, perquè els núvols visten molt bé el paisatge i la llum d'eixos dies no té res a veure amb la d'estiu, on hi ha un contrast més fort", distingeix.

És aquest un dels motius pels quals l'autor considera que aquest és el llibre més bell que ha fet i que, probablement, farà. "Els qui som fotògrafs sabem la importància que té la llum a una fotografia; les albades a la mar tenen una llum molt especial", assegura. I desvela que són més d'un centenar de matinades les que hi ha emprat per a retratar l'albada, al llarg d'uns tres anys de treball fotogràfic que porta aquest segon llibre que, a diferència del primer, sí que va nàixer des d'un primer moment amb la intenció de recopilar-se i publicar-se.

A banda de la bellesa de les albades i la seua llum, el fotògraf també inclou reivindicació a l'obra a través dels paisatges costaners, convidant a la gent a visitar aquests indrets "amb respecte i al llarg de l'any, no només en agost", matissa. "És important fer una reflexió de la desestacionalització d'anar als llocs, perquè eixos paratges estan sotmesos a una pressió humana per a la qual no estan dissenyats. Els qui vivim ací tenim una gran oportunitat de conéixer aquests paisatges des de finals de setembre fins a maig, que és quan la nostra terra llueix bonica i no fem malbé als paratges, perquè realment estan amb molt baixa pressió d'afluència", explica.

És per això que Sellés recomana endinsar-se en aquests paratges a la seua manera: allunyat de l'època estival i fer-ho en solitud i silenci, "perquè quan entres en un lloc així de bell no t'apeteix parlar amb el company, perquè el silenci és tan absolut que no vols trencar-lo", comenta. La seua faceta d'escriptor també li ha permet descobrir amagatalls mentre treballa en un llibre que previsiblement veurà la llum en un parell d'anys, La Marina en kayak. Crònica d'una travessia anticiclònica. "El kayak és una embarcació que permet un contacte molt estret amb el medi. Al contrari del que pensa la gent, a l'hivern hi ha períodes en què la mar està en calma i és quan puc llançar un kayak a la mar i endinsar-me a raconades tan belles com la Falla del Moraig", exemplifica.

Les 350 fotografies de l'obra es presenten acompanyades per text, un petit complement en forma de cita d'algun autor clàssic -com Cavanilles o Escolano-, poemes de Maria Ibars o Carmelina Sánchez-Cutillas i, fins i tot, fragments del seu propi llibre, comentat anteriorment. "El 60 o 70% de les cites són meues, perquè alguns d'eixos indrets són amagatalls als quals no ha entrat molta gent i no s'han dedicat a escriure sobre ells", justifica.

Sellés defensa que "no estima la terra qui no la coneix". O, cosa que és el mateix, estima la terra qui la coneix. És per això que una de les missions d'aquest llibre és conéixer els racons de fit a fit i donar-los a conéixer "tant als qui són d'ací com als de fora", engloba. Una línia que també va seguir a Diània terra nostra, el primer títol d'aquesta espècie de saga fotogràfica diànica que, en principi, comptarà amb dues obres més, una de castells i altra dels pobles, segons avança l'autor a Alicante Plaza.