El dia perfecte de Pasqua

VALÈNCIA. "Un dia de Pasqua un xiquet plorava, perquè el catxirulo no se li empinava", és impossible llegir esta frase sense cantar-la. La Tarara és l'equivalent valencià al All I Want for Christmas de Mariah Carey. La cançó que quan arriba la seua festivitat s'escolta a tota hora, i que després queda mig oblidada la resta de l'any. La banda sonora de la Pasqua valenciana la tenim clara, la Tarara de fons, un poquet de La manta al coll que mai va malament, i una altra cançó pasqüera que de primeres no et ve al cap, però que quan l'escoltes et transporta directament al Diumenge de Resurrecció. Parle de l'Ai! xúmbala la catacatxúmbala que, segons quin poble, varia els versos, entre els quals jo cantava: "Ara són dies de Pasqua, que són dies de jugar, d'empinar el catxirulo i després a berenar...". Curiós que el catxirulo és una constant, un referent de la Pasqua valenciana, i això intentaré delimitar. Com és un dia perfecte en la Pasqua dels valencians. 

El menjar

Recorde eixa sensació de tindre la boca eixuta perquè no podia engolir l'ou, aigua a manta tota la vesprada per evitar la sensació d'amoixamat bucal. No pot faltar la mona amb l'ou al mig. Ara de xocolate i amb regalet plàstic desmuntable a l'interior fet a la Xina. Abans la norma era ou dur, pintat de colors vistosos, i es convertia en l'arma perfecta per a esclatar al cap d'un cosí prim que apareixia eixos dies en la teua vida. "Ací em pica, ací em cou i ací et trenque l'ou", amb eixe crit de guerra tenies llicència per a esclatar, com 007. Perquè hi ha frases que servixen de salconduit per a accions altres voltes reprovables, com aquella de "qui es pela, s'estrena", acompanyada de carxot o bescollada a qui ha passat per la tisora. La mona redona o amb forma d'animal, amb bona cosa d'anisets per damunt i un ou, que en molts casos et regalava el teu padrí o padrina. A banda de la mona, hi ha altres dolços intrínsecs a la Pasqua valenciana: les tonyes, panous, fogassetes o panquemaos —i que a la Ribera Alta també s'anomenen mones— són estos dies les reines de desdejunis i berenars. Les d'Alberic són molt famoses, amb el caramull de clara d'ou. Tant que feren una Ruta de la Mona entre els forns del poble, considerat com el bressol del panquemao. Per cert, dos d'eixos forns han tancat recentment.

Mones, tonyes o panquemaos i coques de panses i anous. Al remat tot té una massa similar, més o menys esponjosa i amb més o menys ingredients, però la Pasqua és com eixa massa: esponjosa. El dia s'allarga, les mantes desapareixen del llit, la roba s'acurta i l'ànim general convida a somriure amb major assiduïtat. Esponjosa com eixes boletes de pa, anomenades rellenos o pellas, que acompanyen el potatge de Quaresma. L'abadejo no falta, en forma de mandonguilles o en eixe potatge. Com tampoc falta la llonganissa de Pasqua, que d'ahí li ve el nom, especialment a partir del Diumenge de Resurrecció. Perquè ací celebrem la Pasqua, mentre que altres regions celebren la Setmana Santa. Passa com amb la Mare de Déu, que nosaltres destaquem que és Mare, i altres que és Verge.

La vestimenta

Si parlem de roba pasqüera, a tots ens venen al cap peces còmodes, d'anar al camp. Traus de l'armari les sabates més fresquetes, un pantaló finet o fins i tot el primer pantaló curt de la temporada, i la teua col·lecció de camisetes. Ara bé, hi ha altre model de pasqüer, el de la processó, on en compte de còmode cal anar mudat. Molts estrenen eixos dies camisa o sabates noves, per lluir i presumir. Això sí, una volta passada la processó, tots a canviar-se de roba per anar al camp o a la muntanya a menjar-se la mona. Adeu als abrics, és època de toques i rebequetes si a poqueta nit refresca, i la resta del dia espardenyes i gorres, de faldes i mànega curta.

Amics pasqüers

Potser no els veus en tot l'any, però la quadrilla pasqüera queda a fer una fideuà —que no porta carn— o una torrada, perquè en general als joves els la bufa això de la Quaresma, algun dia de Pasqua, sempre, no falla. Primer com a amics de joventut, més tard amb els fills, en la caseta, el xaletet, el maset o els torradors del parc municipal. Seure en una pinada, traure unes mantes i tombar-se a l'ombra rodejats de bona cosa de companatge. Passeig pel camí de terra, una flor groga que traspunta a la vorera del carrer. Temps d'allargar el dia amb companyia, de recordar batalletes, de córrer darrere d'una pilota o d'empinar el catxirulo. Agafar una corda i botar-la, ara juguem a l'amagatall, "vine, corre, mira quin escarabat més gran!". La quadrilla pasqüera potser va perdent integrants amb els anys, o tal volta s'expandix tant amb l'arribada de les noves generacions, que no cap en cap caseta. No importa, sempre es fa lloc, són dies d'abraçades, de colps a l'esquena, de bons desitjos i d'oblidar la faena. També de visitar la família, passar a saludar la tia Conxín que no la veus des de Nadal. Moments de visitar iaios, de rebre algun regalet en forma de llepolies, olorar flors de taronger i botar entre bancals.

Altres aprofiten per a pegar a fugir, cosa molt lícita. També està qui vol desconnectar, o qui cuina torrijas, pestiños, sopa d'alls o eixe invent del dimoni anomenat arròs amb llet. Que sí, que llesques d'ou també es fan per ací... però nosaltres som més de mones i panou, què li farem. Com també som d'aprofitar per a xafar arena, pedres o terra en algun lloc sense massa gent, comboiar-nos amb facilitat i xalar sense remei. En la Pasqua valenciana, amb sabor de sucre, farina i ou, mirem a l'horitzó com pronostiquen els versos de Zoo: "Cada primavera s'emociona algun lletraferit quan pega un esclafit la vall florida". Un carquinyol amb la misteleta, una cervesa al sol, els carrers plens de cera de ciris que mai s'acaben i de fons sona "la Tarara sí, la Tarara no". Mire al cel, i veig eixe catxirulo que la resta de l'any ocupa lloc al fons de l'armari, mentre el sol acarona el bescoll. Si algun moment de l'any és esponjós com eixa tonya, si en algun moment pots sentir-te en un núvol, és un dia de Pasqua.