Carpe, l'oficina que catalitza la intel·ligència col·lectiva per una ciutat millor

VALÈNCIA. “Vam estudiar arquitectura a l’Escola de València, però pensàrem que els arquitectes eixíem amb una visió xicoteta de l’entorn urbà. Després d’emergir el 15-M i la seua mirada sobre la ciutat, vam començar tirant del fil i vam entendre de manera diferent la ciutat”, apunta Maje Reig des d’una oficina a una de les places més verdes del Carme de València.

“El 2012, encara com a estudiants, vam organitzar les jornades ‘Ciutat Sensible’, que van ser el desencadenant per a tots els projectes que hem fet a Orriols. Carpe érem inicialment dotze persones i el 2018 ens vam constituir com a cooperativa”, explica Aitor Deza. L’escletxa que van trobar com a col·lectiu universitari, sis anys després, va esdevindre un espai laboral. 

“Ara sembla normal treballar en xarxa amb professionals d’altres disciplines o que la ciutadania tinga un paper actiu als projectes, però fa deu anys no ho era gens”, obri Irene Reig. Classificar la seua activitat no és fàcil, però a la web dissenyada per Carles Rodrigo i Maria Fabu, deixen unes etiquetes com a pistes: barris, relats, participació, laboratori...

“Dir que som un estudi de disseny a vegades genera confusió, i si diem arquitectura la gent tampoc identifica el que fa un arquitecte amb la nostra faena. Per això sempre ens definim entre el disseny, la innovació i la cocreació per a fer hàbitats col·lectius, innovació urbana i participació ciutadana”. 

Co... cocreació? Irene Reig: “Hi ha dos tipus de projectes. Per un costat, el ‘client’ pot ser el veïnat, amb projectes com Vides Creuades o Orriols Crea que han dinamitzat la comunitat del barri. Per altre costat, els projectes on el ‘client’ és l’administració pública, però tractem que la ciutadania estiga implicada com un ingredient nou”. 

Al cas de Vides Creuades, “proposàvem una metodologia per generar trobades entre persones de barris multiculturals per repensar espais de la ciutat. Vam treballar amb perfils que no participen normalment, mitjançant formats inusuals. Converses privades que derivaven en xicotetes rutes que detectaven els espais bàsics que sostenien la vida d’eixes persones”, amb tot el bagatge que Carpe concentra a Orriols. 

“Després divulgàvem el diagnòstic urbà amb els testimonis orals geolocalitzats, i vam poder detectar quins espais del barri funcionaven i quins no”, conta Irene Reig. “La plaça de l’Ermita deixava una empremta a tots els col·lectius, i en canvi, tots detectaren que Sant Miquel dels Reis s’ha desconnectat del barri amb la construcció de la Ronda Nord”

“Als primers passos en cada projecte, acotem l’abast real que pot tindre la participació. Pot ser només informar sobre el projecte, captar idees, mediar, generar un grup motor que després gestionarà un espai comú.. S’ha de definir bé la participació per poder acotar les expectatives”, indica Maje Reig. 

“El codisseny o la cogestió són processos més innovadors perquè són més inèdits, però el nostre bagatge i coneixement previ pot marcar l’àmbit i les metodologies, sense ser rígids perquè durant el procés es produïsquen les connexions entre persones que deriven en solucions concretes”, apunta Irene. “Per exemple, vam construir un dispositiu amb l’alumnat de l’IES Benicalap on el marc estava clar: una solució basada en la natura que incloguera l’ús humà”.

“Va ser un treball transversal amb tota la comunitat educativa, des de l’AMPA fins a l’alumnat, el professorat i la gent de FP d’artista faller”, afegeix Aitor Deza. “La comunitat va detectar problemes com l’efecte illa de calor que es produïa al pati i nosaltres vam dissenyar un procés adaptat als coneixements que hi havia a l’entorn”.

“Si ho repliquem en altres escales, al final es tracta que les usuàries puguen participar del diagnòstic, perquè són qui millor coneixen la problemàtica actual. També arreplegar les seues idees, directrius i necessitats a través de diferents exercicis, i després nosaltres com a tècniques donem una resposta al que plantegen”. Així es podria definir la recepta de Carpe: “utilitzem els coneixements de l’arquitectura i els mesclem amb les ferramentes del disseny cívic i els laboratoris ciutadans. I el resultat no sempre és construir una edificació”.

“Els laboratoris ciutadans són un espai on persones de diferents àmbits s’uneixen per solucionar un problema concret. Fins i tot hem desenvolupat Civímetro, una guia per avaluar els laboratoris ciutadans, on analitzem a partir de diferents paràmetres com aprofitar la intel·ligència col·lectiva”.

Elles treballen ara com una cooperativa de treball associat, “però la personalitat jurídica no ha canviat la forma de treballar”. “Una dificultat és l’ego, a nosaltres no ens ha costat tant, però s’han d’arribar a acords des d’idees contraposades i no sempre és fàcil”, desgrana Maje Reig. Aitor Deza: “És una distribució diferent del temps, però ajuda a que l’execució dels diferents projectes siga més directa”. “Anem més lentes per consolidar el sistema, però així podem arribar més lluny”, matisa Irene Reig.