Els experts reunits a la Seu de la Nucia. Vicent Martines, tercer per la dreta. Foto: APALICANTE. La literatura de cavalleries tindria un origen mediterrani. Eixa és la hipòtesi que han treballat un grup d'especialistes a Chivalry, the Mediterranean, and the Crown of Aragon. El llibre ha sigut editat per una editorial americana especialitzada en temes hispànics, Juan de la Cuesta. Ara es presenta a Espanya al tercer seminari internacional sobre estudis ibèrics que es celebra a La Nucia.
Vicent Martines és un dels especialistes que ha participat en aquest treball. Catedràtic de la Universitat d'Alacant, és tambe el director de la Seu on aquest dimarts es reuneixen una vintena d'experts. El treball sobre cavalleria "forma part de la identitat unitària mediterrània", una idea sobre la que han treballat en les ponències que es presenten.
D'un tema tan ample i conegut com és la literatura de cavalleries "s’ha parlat molt", reconeix. Per això està content de destacar que "aquesta és la primera vegada que es parla remarcant el grandíssim pes que en la cultura artúrica té el mediterrani". El tret principal que assenyala és que "les primeres manifestacions de la cultura artúrica no estan al nord a França o Alemanya, estan al sud, al mediterrani".
"No parlem de papers —puntualitza—, parlem d’inscripcions a una cosa tan dura com el marbre d’un timpà d’una catedral, molt més antic que la primera manifestació de Chrétien de Troyes o el mosaic d'una catedral del sud d'Itàlia on apareix el rei Artús, la manifestació plàstica més antiga, molt anterior a les obres franceses". Les connexions no es queden en eixes referències.
A la literatura valenciana, concretament el Tirant lo Blanc, apareix de forma irònica Artús. És en un retrat de l'ofici dels cavallers fet amb sarcasme, com el que va utilitzar després Cervantes quan va escriure el Quijote. És un seguit de referències d'obres anteriors que "ens fa afirmar per escrit a deu professors diferents que hi ha una cavalleria mediterrania marcadament diferent a la del nord d'Europa, i és de component ibèric".
Com a publicació científica, "cada article s’ha enviat a tres professors diferents de països diferents i que no poden coincidir en la universitat de qui ha fet l'article". Així, assegura Martines, els més entusiastes "en alguns casos han dit que ja era hora que s'escriguera això". Qui menys, ha considerat "que es una hipòtesi plausible i per tant no han informat negativament i compleix amb tots els requisits per a poder-se publicar".
Hi ha una base d'enfrontaments a la història de la península i són les guerres a les terres entre diverses religions. Són "les relacions de les corones de Castella i Aragó contra la presència del musulmà. No és només entre nosaltres sinó entre la creu i la lluna de l'Islam". Una cronologia de la que destaca també "el paper del rei Jaume I". Al final, "hi ha tota una veritable rosa dels vents per a poder orientar-nos en un tema complex com són les identitats".
A un territori amb regnes que lluiten entre ells es produïren "obres d’art verbals, a banda de plàstica i arquitectònica que són patrimoni de la humanitat". Des del Quijote, El Mío Cid fins a Ramon Llull, "l’altíssim grau de desenvolupament i excel·lència, de subtilesa, en aquestes expressions artístiques ens pot fer vore com era de desenvolupat des d’un costat l’estat de les diverses identitats en el context en què s’ha produït això i com de diferenciat".
Als diversos regnes a eixa època medieval hi havia "la massa crítica suficient per a desenvolupar tant i tan bo que no val la pena en perdre el temps a negar que hi ha diverses identitats". "Hi ha marcades diferències i no per això hi ha que extremar-ho amb lectures polítiques", afegeix. Martines conclou que "com millor han estat els resultats és quan més normalitat i llibertat hi hagut en l’expressió de cadascuna. S’han sumat amb llibertat".
