Una de les campanyes d'exhumacions, al cementeri d'Alacant.ALICANTE. Les exhumacions al Cementeri Municipal d'Alacant han localitzat les primeres restes de víctimes de la repressió franquista en els treballs realitzats a les fosses 20 i 36, unes actuacions que compten amb el finançament de la Conselleria de Qualitat Democràtica.
La consellera Rosa Pérez Garijo ha qualificat de "molt positius" els resultats que arriben dels treballs d'exhumació al cementeri d'Alacant, cosa que posa de manifest que "si continuem exhumant les fosses podrem recuperar les restes per als familiars".
Així mateix, Pérez Garijo ha subratllat la importància de la col·laboració entre les administracions per desenvolupar aquests treballs, a més de destacar que "ens queda molta feina per fer però seguim avançant en dignitat per al nostre país, perquè anem recuperant les restes de les persones que van ser assassinades per defensar els nostres drets i llibertats".
Per part seua, l'alcalde d'Aspe, Antonio Puerto, ha afirmat que la localització dels cossos "obri l'esperança que aquestes restes, després de les anàlisis d'ADN, puguen correspondre als afusellats el 1941, molts d'ells d'Aspe".
En aquest sentit, ha afegit que "ens obri una llum a l'esperança, que es puga reparar aquest deute històric que té el nostre país amb tots els represaliats i les seues famílies i que puguen tindre un descans digne com des d'un primer moment es mereixien.
Els treballs a la fossa 36 del cementeri d'Alacant, promoguts per l'ajuntament d'Aspe, es van desenvolupar durant els mesos d'octubre i novembre amb l'objectiu de recuperar les restes de 22 persones que van ser assassinades entre el 26 de juny i el 17 de juliol de 1941, majoritàriament de la localitat d'Aspe i de localitats properes.
Les principals troballes a l'esmentada fossa, a una profunditat de dos metres, són les restes parcials de dues víctimes, una de les quals mostra signes de violència al presentar un orifici de sortida de bala al crani. En els treballs que s'estan desenvolupant al laboratori s'han documentat signes de violència en dos fragments de crani més, de manera que en principi hi ha tres cossos que mostren violència en aquesta fossa.
Alhora, s'estan analitzant al laboratori mostres de mandíbules, peces dentals, fragments de cranis i fèmurs per fer un estudi antropològic amb l'objectiu de determinar el perfil genètic.
Així mateix, l'estudi en laboratori ha confirmat que el nombre mínim d'individus d'aquesta fossa ascendeix a 25, en documentar-se 25 fèmurs drets, cosa que confirma les dades dels registres cementerials que parlen de 25 persones enterrades, 22 d'elles represaliades i 3 no represaliades i anteriors a la data dels primers afusellaments.
Cal recordar, que aquestes tasques es van veure dificultades en un primer moment en constatar que s'havia remogut la fossa, després de la troballa de restes òssies de les víctimes que es trobaven disperses i l'aparició d'ossos petits al farciment de la fossa.
Pel que fa als treballs d'exhumació de la fossa 20 del cementeri d'Alacant, que s'estan desenvolupant en aquests moments promoguts per l'associació 'Cinco Ojos' d'Aspe, s'han trobat set cossos dels 14 previstos.
Dels set cossos recuperats, quatre presenten signes de violència, tres tenen orificis de projectil al crani i un altre a l'estern. Els treballs continuen amb l'objectiu de recuperar les restes de les 14 persones que van ser assassinades entre el 26 de juny i el 9 d'agost de 1941, la major part d'Aspe i d'altres localitats com Callosa de Segura, Ibi, La Unión i Madrid.
A la província d'Alacant al voltant de 400 persones de diferents localitats alacantines i també d'altres municipis espanyols van desaparèixer víctimes de la repressió franquista a través de nombroses execucions després de judici sumaríssim i sentència de mort.
