Enrique Riera porta quaranta-cinc anys dedicat al cine. I ho fa a Alboraia, des de la Terrassa Lumière, que és sa casa durant els tres mesos que dura cada temporada d’estiu
12 anys té mon fill i per res del món vol que parlem de sexe
Gent tòxica que es fa omnipresent i pretén que presencies en silenci la seua estultícia
Les dones alliberades de la dictadura de la bellesa arriben a conclusions d’emancipació molt superiors
Ens deixen Ibáñez i el vetust univers fixat en la seua obra. Pot encaixar en el nostre món?
La literatura, el cinema i l’art, a sovint, ens omplin de pistes i traspassen el temps
Volem preservar un edifici, una cultura, però la història ens ensenya que res és per a sempre
Censurar la cultura, en sentit ampli, és un desgavell que acabaria amb moltes coses que considerem imprescindibles
Qualsevol observació rutinària del nostre entorn quotidià relativitza les nostres preocupacions de persones privilegiades
Davant d’una agressió en públic apareixen els mòbils i ningú intervé. Què ens passa?
Estan vinculades la minorització del valencià, l’educació, la infantilització de la societat i l’auge dels extremismes?
Una bona ciutat ha de ser capaç d’evitar que qui guanye, ho guanye tot
La relació entre pares i adolescents té, a sovint, un punt de conflicte. Sense solució?
Contrabando llança una col·lecció sobre pel·lícules llatinoamericanes, amb Tierra, de Medem, o Roma, de Cuarón
De l’arròs a l’espiritualitat budista, passant per ca la mare… què porta realment la paella?
Matisse revolucionà l’art del segle XX amb els collages, durant un temps que ja no pensava viure.
Enfadar-se és fàcil; però no sabem enfadar-nos. I, clar, ens tenen presa la mida
Les mares, a través de Maria Beneyto i de César Vallejo. Les mares que cuinen arròs
La valenciana Marta Sans codirigix Tierra, el film sobre un campionat de futbet estiuenc en la Manxa
No està de moda la tendresa. I sense tendresa caminem cap a una glaciació emocional.
