Barcelona més a prop en avió

Molts de vostés no ho recordaran, però Renfe va fer fa molts anys una campanya de publicitat amb el lema Papá tren tranquilidad, on volia posar de relleu que el ferrocarril era un mitjà de transport més segur que l’automòbil per a desplaçar-se, sobretot en les festes de Nadal. Ara, eixe eslògan provocaria irritació entre els valencians, perquè, exceptuant l’AVE València-Madrid, la majoria d’infraestructures ferroviàries pateix un greu deteriorament que lastra el creixement econòmic i la mobilitat de milers de persones. Un deteriorament que no es veu compensat per una bona xarxa viària, ja que una autopista de pagament continua sent l’espina dorsal del territori valencià.

Tot això ve a compte de dos fets que, encarà que presentats de forma separada, estan connectats entre si. D’ una banda, la presentació d’una nova línia aèria entre Barcelona i València. D’altra, la visita a València del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, amb bones paraules i la promesa que el corredor ferroviari mediterrani és prioritari per al Govern.

La recuperació de la connexió aèria entre València i Barcelona és sorprenent perquè es tracta d’una distància idònia en termes de rendibilitat per al ferrocarril, però no per als avions. El president d’Air Nostrum, Carlos Bertomeu, que operarà associat amb Vueling la línia, reconegué que intenta traure partit del deteriorament de la connexió ferroviària entre la segona i la tercera ciutat d’Espanya. Un possible nínxol de mercat que, a més a més, té les simpaties de la Generalitat, que ha signat un contracte amb l’aerolínia per a promocionar turísticament la Comunitat  Valenciana, encara que a pocs se’ls escapa que també pretén evidenciar la manca d’inversions estatals en el corredor mediterrani.

L’altre fet relacionat amb aquest anunci ha sigut la visita a València del ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Disposat a demostrar que és un home dialogant, el ministre es va reunir amb l’alcalde Joan Ribó; la consellera d’Infraestructures María José Salvador; una representació d’empresaris; la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig; i el president de la Generalitat, Ximo Puig, als quals els va traslladar la idea que el corredor mediterrani és prioritari per al Govern.

I és que la recuperació de la línia aèria ha evidenciat la falta de compromís del Govern de Mariano Rajoy amb el corredor mediterrani. Primer, perquè sempre ha apostat per mantenir com a prioritari el corredor central que travessa tota la meseta, la qual cosa ha perjudicat el corredor mediterrani, sobretot davant la Unió Europea. Segon, perquè les queixes de Ferrmed i els territoris afectats han tingut com a resposta una alternativa de segon ordre –ara en execució- que ajorna sine die la construcció de la doble plataforma ferroviària i obliga a concentrar tot el trànsit sobre una mateixa línia, malgrat les evidents dificultats que implicarà compatibilitzar l’ AVE, la rodalia i el trànsit de mercaderies. I tercer, perquè les inversions per a fer viable aquesta solució no han complit amb el calendari previst i han generat una gran quantitat d’ inconvenients a milers de passatgers de rodalia, que durant mesos han patit retards i molèsties en viatjar entre València i Barcelona.

Tanmateix, assegura el nou ministre de Foment que el corredor mediterrani és prioritari per al Govern. Haurà de demostrar-ho amb els pressupostos, no siga cas que l’AVE a Galícia o el traçat conegut com la i grega del País Basc tornen a ser els grans beneficiats pels compromisos amb el president gallec, el popular Alberto Núñez Feijoo, i els acords als quals ha arribat Rajoy amb el Partit Nacionalista Basc. Perquè la visita que ha fet a De la Serna a València per a reunir-se amb les autoritats valencianes també l’ha fet a Galícia, Madrid, Castella-La Manxa i altres autonomies i per a tots ha tingut bones paraules i predisposició al diàleg.

En qualsevol cas, la millora i potenciació del corredor mediterrani no és únicament una qüestió de diners, que també, sinó que és una qüestió de plantejament polític i, fins ara, aquest ha anat contra qualsevol lògica econòmica.

El disseny ferroviari del PP, expressat per José María Aznar l’any 2000 al Congrés dels Diputats, era unir Madrid amb totes les capitals de província amb alta velocitat ferroviària. Un disseny radial que s’ha mantingut fins ara, en contra dels qui defensen un disseny en xarxa o la necessitat d’apostar pels corredors perifèrics. El ben cert és que del 2000 al 2010, com explica Germà Bel al seu llibre Espanya capital París, la quota del transport de mercaderies per ferrocarril va passar de més del 7% a situar-se per sota del 4% a causa de l’abandonament d’inversions i la falta de connexió amb els ports i els centres logístics. Un deteriorament que ha afectat també a la xarxa de rodalia.

Per això, l’alcalde de València ha alertat al ministeri que sense el túnel passant -que encara no està ni en projecte- la ciutat pot convertir-se novament en un cul de sac. I la consellera d’Infraestructures ha posat en dubte que la fórmula del tercer fil funcione. No és l’únic problema d’infraestructures que té la Comunitat Valenciana, que encara manté com a columna vertebral del territori una autopista de peatge, sense alternativa en molts trams del seu recorregut i que encareix els desplaçaments de les mercaderies.

Per això, encara és més d’agrair que un empresari com Juan Roig haja decidit situar a Sagunt el centre logístic més gran de Mercadona, perquè fa visible  l’aposta d’aquesta societat per un eix, el mediterrani, clau per al seu futur i la voluntat de trencar el mur d’indiferència alçat a Madrid.