X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

AQUEST DIMECRES A L'IVAM CADA

Alcoi, casa del Trio Kegler, tornarà a escoltar la música del conjunt 'mozartià'

11/06/2019 - 

ALCOI. Un començament de piano i viola al qual cinc compassos després s'unirà l'inconfusible so del clarinet. Tres instruments que es contesten al llarg de l'obra i que dóna la sensació que competeixen dolçament per apoderar-se de la melodia. Lligadures, alteracions de l'armadura i un leitmotiv de corxeres i fuses que repeteixen la seua graciosa aparició. Aquesta és la traducció de la música del mundialment conegut W.A. Mozart, concretament del Trio Kegelstatt, popularment anomenat el trio dels bitllets, una composició que dóna nom al Trio Kegler, tres músics -dos alcoians naturals i un adoptat per la ciutat- que aquest dimecres, 12 de juny, actuaran a les instal·lacions de l'Institut Valencià d'Art Modern Centre d'Art (IVAM CADA) d'Alcoi. Casa seua on resulta "sempre un plaer i, si no hi ha molt públic, no passa res; en família", recorda i fa seues les paraules d'una científica sentides a una conferència Juan Antonio Recuerda, el pianista que junt amb Julio Fresneda (clarinet) y Trian Ionescu (viola), integra aquesta formació musical.

"El concepte de família se sent molt a prop ací", comenta respecte del concert que tindrà lloc a Alcoi, "a més que ens serveix per a veure com funciona el programa i anar rodant-lo abans del mateix concert al Palau de la Música de València, el dia 22 de juny", revela el músic. El repertori està compost per tres peces, una de les quals no podia ser altra que el Trio Kegelstatt, ja que forma part de l'essència d'aquest conjunt de tres músics. Les altres dues obres que completen el repertori són el Trio Pathetique, de M.Glinka, i, governant a la segona part, Peces op. 83, melodies compostes per Max Brunch. La raó d'escollir aquestes tres partitures és perquè "formen part del mateix programa", al·lega el pianista, qui continua explicant que "les formacions de cambra normalment funcionen per programes, motiu pel qual nosaltres n'hem dissenyat dos: un programa musical clàssic-romàtic i d'altre un poquet més modern. Tocar música de cambra resulta complicat perquè és íntima i aquestes formacions no són habituals, ja que normalment un músic toca a soles o en orquestra, però per a nosaltres és un plaer", garanteix.

Aquest repertori clàssic encara veurà algunes ciutats més el pròxim any, però Recuerda sosté que el que desitgen és "fomentar l'altre programa, que resulta una miqueta més potent i modern", sent la peça que el fa girar el trio del compositor francés Jean François, "una peça molt difícil", la qualifica l'alcoià. "Com som una formació de trio el que resulta interessant per a nosaltres és oferir obres amb eixe format, però també estem valorant realitzar petites incorporacions perquè no hi siguen sols obres de trio, sinó combinar-les amb els duos, ja que pensem que pot resultar més atractiu", considera. I és que si alguna cosa ha demostrat la música clàssica és que necessita atracció i deixar enrere l'elitisme per apropar-se al públic, perquè "a la fi, la música és del poble", jutja el pianista.

Lluny de creure en la seua mort, l'integrant del trio recolza la idea que "morint-se no està (la música clàssica), perquè això és impossible; en el moment uns músics es posen a tocar es transforma en una cosa viva. Però sí que està reconvertint-se, necessàriament". Explica que en el cicle del Palau de València ja s'hi estan aplicant noves fórmules de concerts, on "un actor presenta l'espectacle, posa al públic dins d'allò que escoltaran i compta anècdotes relacionades amb les obres. A més, després del concert el públic pot parlar amb els músics, existeix una interacció entre el grup i el públic, es crea un espai per a intercanviar impressions, el qual resulta molt satisfactori tant per als concertistes com per als assistents", valora. I continua afegint que es tracta de "fórmules diferents que necessàriament hem de trobar. Esperem que el pròxim concert el celebrem a una fàbrica de cerveses", comenta no tant bromejant, "o en llocs on no resulte habitual veure a un grup de clàssica. Per què no?", s'atreveix a llançar el músic.

Continuant amb les dificultats que presenta la música clàssica -o la música, en general-, el trio ha experimentat de primera mà el que s'amaga al seu darrere: "Vendre's dins del món de la música clàssica és molt complicat; o et trobes en una primera línia, on les agències t'ho porten tot, o per als grups més de segona línia resulta més difícil perquè has de fer-ho tot tu: el màrqueting, la presentació, etc. A més, et lleva molta energia, perquè el que a nosaltres ens agrada és tocar i assajar", exposa Recuerda. "Ho fem amb gust, però és un treball que costa molt", completa l'integrant d'aquest trio que es va formar huit anys enrere, "perquè vam coincidir en el temps i en l'espai", rememora el pianista. Concreta que els tres treballaven al conservatori d'Alcoi i un dia van "decidir provar per veure com funcionava, perquè aquestes coses són com les relacions, que quan en comences una no saps com anirà", compara. Però la fortuna i el treball van somriure a Juan Antonio, Julio i Trian, qui van iniciar una sèrie de concerts en veure que "tot fluïa bé", apunta. Ara, després d'un temps de paró, aquesta formació musical tornarà a fer sonar els instruments amb un sentiment d'alegria: "Estem molt contents de retrobar-se, perquè suposa una nova lectura de les obres, ha passat el temps, som tots diferents i això resulta molt enriquidor", opina Recuerda.

next