Noms que sonen regular en valencià

VALÈNCIA. Triar un nom per al teu fill o filla és molt complicat, i una decisió que marcarà la criatura de per vida. Hi ha desenes de llistes de noms bonics amb significats especials en la seua llengua nativa. Llistes dels noms més de moda i de tendència que, com passa moltes voltes, venen directament de les celebritats i les seues decisions extravagants, o de sèries com Joc de Trons. Des de no fa tants anys, ja es pot "batejar" amb noms en altres llengües i no només en castellà, la qual cosa ha suposat que pugues anomenar al teu fill Jordi i no Jorge, si t'abellix. En este cas concret comentava Johan Cruyff que el seu fill Jordi Cruyff va ser el primer Jordi reconegut en el registre, corria l'any 1974, i va al·legar que era un nom holandés en la inscripció per a evitar que l'inscriviren com Jorge. Hi ha noms que són molt pareguts en totes les llengües, i resulten ideals per als pares internacionals com Víctor, Hèctor o Júlia; també noms que van lligats a una tradició familiar que es vol conservar; i altres noms que mai passen de moda com els dels evangelistes Mateo, Juan, Lucas i Marcos, ara també popularíssims en la versió valenciana Mateu, Joan, Marc i Lluc. Curiosament, Lucas en castellà és el més comú hui en dia dels quatre, i Lluc el que menys. Mentre que amb Marc i Marcos passa totalment el contrari, i Marc és el rei dels noms en valencià, mentre que Marcos abaixa moltes posicions al rànquing.

El que jo volia contar és una altra cosa, reflexionar sobre noms que potser no vos heu parat a pensar, que en valencià no sonen tan bé com en un altre idioma. La llista segur que pot ser més llarga, però ací en van uns quants que tenen un punt divertit o de confusió:

Tatiana 

- Diu l'acudit clàssic:
-Com li has posat al xiquet?— pregunta la mare.
-Mon tio Vicent— contesta el pare.
-Com és possible que li hages posat eixe nom?
-Dona, si li vas posar Ta tia Ana a la xiqueta, jo li he posat Mon tio Vicent al xiquet.

Passa paregut amb Tamara, ja que té una versió contrària amb Tonpara, amb l'harmonia vocàlica ben present.

Carlota

Si eres pèl-roig i tens una xiqueta, potser a València, Carlota no és la millor opció. Passa com amb Blanca, que té l'avantatge que sona igual en valencià que en castellà, però cal anar amb compte amb el cognom i que no s'acabe anomenant la xiqueta Blanca Moreno Rubio.

Simone

Hi havia un jugador de futbol del València CF, anomenat Simone Zaza. En italià sona molt bonic Simone, però no puc deixar de pensar en "Mone? Sí, mone!". Un problema que no tenen als pobles on diuen "nemon". Amb Simona és encara pitjor la broma. A Marcela li passa un poc igual, ja que pronunciat a la italiana ‘mar txela’, sembla que estiga freda l'aigua. En Italià també està el nom Andrea per als homes, i bé, porta molta confusió anomenar Andrea a un xiquet ací. Com passa amb noms que valen per a qualsevol gènere com Pau o Àlex, que poden ser tant d'home com de dona.

Nora

Un nom preciós, sense dubte, ara bé, hi haurà un dia en el qual la sogra de Nora diga allò de "La meua nora Nora", i potser la cosa provoca alguna rialla. Més enllà d'això, cap problema amb la meua nora.

Fotis

El València Bàsket va comptar amb Fotis Katsikaris com a entrenador durant un parell de temporades. No cal explicar les ganes de dir allò de "no fotis" a tota hora que provocava. El món del bàsquet dona per a moltes anècdotes, ja que hi ha jugadors amb noms ben curiosos com Kaya, Petar, Mock o Maya, que ací sonen de manera prou divertida.

Has de saber que hi ha noms que ací tindran ràpidament una versió col·loquial. Com Joaquín, que serà Ximo, i per exemple al futbolista Joakim Bjorklund no li agradava allò de Ximo, perquè a Suècia —explicava ell— era com dir-li a algú apardalat. Amb Ignasi també passa i es convertix en Natxo, Manuel serà Nelo, Estefania serà Fani sense haver de ser ella divertida, i Maria Concepción serà Conxa. Que en este cas on sona malament és a l'Argentina i la contornada. Vicent potser siga Sento i vinga de ca la nóvia, si Antoni és baixet serà Tonet, i Salvador tindrà de malnom Voro o fins i tot Saoret per molt grandot que haja eixit, i a Maria Josep li diran Fina, tot i que siga més aspra que l'argelaga.

Després també cal tindre en compte el poble on naix la persona. Per exemple, si poses Ana, a una xiqueta de Sollana, la confusió amb "Soy Ana de Sollana, està assegurada". Ara bé, si eres d'Anna, aleshores la confusió es multiplica per quatre. Jo tampoc posaria Daniel al meu fill si fos d'Alboraia, ja que tot el món et dirà "com l'orxateria". Mateu a Sant Mateu o Joan a Sant Joan, bé, són un poc massa reiteratius, com passa amb eixos pobles amb nom de persona com Teresa o Manuel, però bé, cadascú que faça el que vulga. Alba a Albal, Cèsar a Emperador, Julio a Agost, Gabriel a Gaibiel, Oriol a Oriola que li diran Orihuel o Elisa a Benissa, també poden donar joc.

Hi ha altres noms que a mi, personalment, em fan gràcia quan pense en valencià. És el cas de Camila, perquè sempre pensava que era Mila i anaven a sa casa "a ca Mila". Amb Jonas em passa paregut, en este cas pel tema de com sona en apitxat, i amb Nina està clar que la cosa té relació amb el joc i les nines. A Oliver potser no li fa gràcia que li diguen Oli, o Oli Verd, i a Roc esperem que no li agrade el reggaeton.

De l'anglés hi ha molts noms que fan certa gràcia pel significat diferent que agafen en valencià com Rick, que potser no té un gallet, però mira, tots pensen que és milionari. Donna, com Donna Summer, millor que no vaja al mercat "què vols, dona?", li gastaran en nom de repetir-ho. A Horace li preguntaran pel seu rellotge i a Freda per l'oratge. Frank val més que siga sincer, i a la pobra Dora li ha fotut el nom una exploradora. A l'inrevés també passa i un nom prou de moda ara com Nil, on sona malament és en anglés, on significa res. O amb Ander, que mai estarà over. 

Ara bé, segurament l'italià Franco siga un dels noms amb més detractors, tot i que Battiato era molt bon músic. Perquè irremeiablement els noms ens porten a pensar en persones que s'anomenen així, i per això noms com Adolf, Margaret, Yoko, Mao, Frida o Fidel ens recorden a famosos de diferent trajectòria que passaren a la fama. Així les coses, hi ha voltes que per molt bonic que siga un nom com Berta o Manel, si la teua parella ha tingut un ex amb eixe nom, queda automàticament fora de la llista de possibilitats. Altres voltes, per molta broma que puga provocar que al fill d'Amorós li diguen Cirilo, o que a la filla de Blanques i Planes li diguen Neus, si el nom t'agrada, avant amb ell. Que els joves tenen maldat i si volen fer mal en faran, s'anomene com s'anomena la criatura.