VALÈNCIA. Joan Fuster serà el primer escriptor en valencià en tindre el seu llegat dipositat en la Caja de las Letras del Instituto Cervantes, en Madrid. Així ho ha anunciat Verònica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en un desdejuni informatiu aquest matí en la seu de la institució.
Es tracta d'una fita "simbòlica", que s'ha aconseguit gràcies a l'acord de col·laboració entre l'entitat supraestatal i l'organisme autonòmic. La data encara estar per tancar, però previsiblement en gener de 2023 quan l'hereu del llegat de Fuster, Josep Palacios, diposite les pertinències que ell decidisca en eixe arxiu del qual formen part alguns dels noms més rellevants de la cultura hispana. L'any passat, les celebracions en honor a Luis García Berlanga van començar, precisament, obrint el seu llegat. També Brines ha sigut un dels últims valencians en passar per aquest il·lustre arxiu.
La Caja de las Letras guardar en les seues caixes de seguretat més de 60 llegats que, des de 2007, han anat dipositant personalitats de la cultura en castellà. Atresora, per tant, objectes simbòlics —no només obres, sinó també detalls personals— com a memòria viva de la cultura a l'Estat Espanyol i els països hispanoparlants.
Cantó ha valorat esta fita com un moment important, però que no deixa de normalitzar que "vivim en un Estat amb diferents llengües". En novembre de 2022, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua encararà les últimes setmanes de la celebració de l'Escriptor de l'Any dedicat a Fuster, mentre que la Generalitat Valenciana començarà les celebracions del centenari.
Este anunci només és un d'un mar d'activitats i iniciatives que ha desgranat Cantó durant el desdejuni amb els mitjans de comunicació. El parlament de la nova presidenta de l'AVL ha començat afirmant que la institució es troba en "una nova etapa i un nou escenari". Més tard, preguntada per quins canvis creia que s'anaven a sentir més en la ciutadania, ha afegit que "no és un trencament i hem de continuar fent el que se'ns demana, però cada vegada més propers i més oberts", ficant com a exemple la renovació de la comunicació per xarxes socials.
Cantó ha reivindicat una institució que no fa política i que defèn la llengua com a eina de concòrdia. En aquest sentit, cal destacar que s'estan duent a terme accions per ficar el focus en l'ús del valencià en les comarques alacantines. Per una banda, s'està realitzant una enquesta sobre actituds lingüístiques en el Baix Vinalopó. Per altra, s'ha dissenyat una exposició anomenada Teixint llaços amb el sud del sud per a destacar la valencianitat en la comarca del Baix Segura. "S'ha de descentralitzar l'activitat de l'AVL, i no només anar a Castelló o a València. A vegades hem d'arribar a llocs per a buscar a la gent, no es pot donar per perduda Alacant", ha declarat Verònica Cantó.
Per descomptat, l'Any Fuster ocupa una part molt important de l'agenda de la institució, encarant els seus últims mesos. Clubs de lectura, formació al professorat, exposicions itinerants i dos cicles de conferències han sigut les propostes per ara. A més, s'espera la publicació de la traducció de Consells, proverbis i insolències a l'anglés —amb el títol Final Judgments—, que s'afegiria a la traducció al castellà de Sagitari.
En la línia de portar la literatura valenciana més enllà del territori valencià, però sense necessitat de ser Joan Fuster, està el programa Lletres compartides (promogut juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mallorca Literària i el Consell Insular de Menorca), i amb el que tres escriptors valencians visitaran el Principal i les Illes per donar a conéixer la seua obra. Anna Moner, Pasqual Alapont o Raquel Ricart són alguns dels noms seleccionats.
Sobre les publicacions de l'Acadèmia, Cantó ha repassat la recent publicació del Diccionari de lingüística o La llengua de Sant Vicent Ferrer. Pròximament, s'editara en quatre volums Cartoixà, de Joan Rois de Corella. Pel que fa a l'obra de Carmelina Sánchez Cutillas, des de l'AVL esperen que "l'any anime a les editorials privades a continuar editant-la" i recorden que, encara que l'escriptora d'Altea té també obra en castellà, "no és competència de l'Acadèmia".