Durant la gravació d'un programa de La CuitaXIXONA. Parlar de Xixona és, inevitablement, parlar de torró, el dolç nadalenc per excel·lència que s'elabora fent una cuita dels ingredients. Amb aquesta informació explica Pasqual Sanchis, un dels membres del grup local Mugroman, l'elecció del nom per al podcast radiofònic que han produït i que s'ha portat endavant aquest estiu amb el suport de la regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament. "A més, parlem d'allò que es cou a Xixona", dóna lloc a l'expressió popular.
La Cuita -que així s'anomena el programa- es va inaugurar a principis de juliol i s'estendrà fins agost, emetent-se tots els divendres d'ambdós mesos. YouTube, Facebook i iVoox són les tres plataformes a través de les quals es pot consumir aquest podcast produït per tres dels músics integrants de Mugroman (Pasqual Sanchis, Raúl Carricondo i Bernat Picó), els qui també van ser precursors de l'escola de rock l'any 2018. Un espai de formació estival que no ha pogut desenvolupar aquest 2020 la seua tercera edició a causa de la covid-19.
"L'escola de rock era una passada. Jo espere poder reenganxar-la el pròxim 2021", llança el seu desig Sanchis, qui desvela l'origen de la mateixa: "Va nàixer perquè ens vam adonar que la joventut ja no formava grupets de música i teníem il·lusió de donar-li continuïtat a eixes bandes que es formen als pobles". El coronavirus, però, ha obstaculitzat la seua realització enguany, motiu pel qual van decidir -en lloc de suspendre la iniciativa sense més- començar amb un podcast musical.
"No parlem solament de música, però sí que la tenim com a fil conductor", matissa l'integrant de La Cuita. Aquests programes es fixen com a prioritat màxima "entretenir als xixonencs i xixonenques aquest estiu que no tenim festes i que estem passant més temps a casa del que passaríem un estiu normal", manifesta. "I, de pas, aprofitem per a fer-los coneixedors de la música en valencià", estableix com a complement.
Una missió que casa amb l'essència de l'escola de rock, on també s'intenta "que la música en valencià no siga l'única, però sí que tinga una presència important", expressa el cuiter. Però lamenta, d'altra banda, que amb el podcast es perd la "missió docent" que tenia l'escola de rock, ja que "resulta impossible transportar-ho al terreny virtual, perquè és molt difícil ensenyar a tocar, per exemple, la bateria o la guitarra a xiquets i xiquetes tan xicotets sense una formació base".
Perquè el podcast siga un substitut digne per a l'escola de rock, un dels programes va comptar amb la presència d'un "grupet d'alumnes que van participar en l'escola de rock en edicions anteriors i van tocar música en directe", trasllada. A més d'aquests joves músics, La Cuita també ha rebut la visita -siga presencial o virtual- d'altres personatges locals com el cronista del poble, qui "va estar recordant anècdotes històriques de Xixona" o "una xixonenca establerta a Lapònia a qui vam entrevistar per Skype, no sense que abans ella es recorreguera 15 quilòmetres fent autoestop per poder tindre cobertura", descobreix el context de l'entrevista.
Tot i que està previst que l'espai radiofònic finalitze amb els últims dies d'agost, Sanchis deixa la porta oberta a una possible continuïtat: "Els programes són tan divertits que volem fer l'experiència més llarga; els qui fem el programa som amics i quan portem als convidats es crea un ambient d'amistat", assegura. I recorda que el caràcter dels programes resideix en barrejar "música i entreteniment, sempre lligant-ho amb Xixona".
