Somiar que volem és un dels somnis més comuns, però aconseguir aquest desig, això ja és més difícil. Tot i així, aquest àlbum il·lustrat ens recorda que amb la lectura i la imaginació podem arribar on vulguem i aconseguir tot el que desitgem. Sí, fins i tot volar
VALÈNCIA. Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Passava hores contemplant els ocells, mirava absort els avions que travessaven el cel, intentava fabricar-se ales de tot tipus i, fins i tot, va demanar poder volar com a regal de Nadal i d’aniversari, sense cap èxit, és clar. Un dia, però, la mare li va explicar que hi havia altres maneres de complir el seu somni, com per exemple llegint i, per això, li va posar un llibre a les mans. Aquest és l’argument de La muntanya de llibres més alta del món, un àlbum il·lustrat de Rocio Bonilla que Bromera recentment ha reeditat amb una nova coberta i una impressió millorada de les il·lustracions; un llibre que presenta un infant protagonista que descobreix la màgia de la lectura i, amb aquesta, el fantàstic poder de fer volar la imaginació.
Altrament, si fem un poc de memòria, ara i adés, solen aparéixer obres per a infants que exalcen els valors dels llibres i la lectura, com ara Cocodril Cocollibre de Jordi García i Felip Baldó, L’increïble nen menjallibres d’Oliver Jeffers, El lleó de la biblioteca de Michelle Knudsen, i Si jo fos un llibre de José Jorge Letria i André Letria, entre d’altres títols. L’àlbum de Bonilla, però, no sols s’afegeix a aquesta llista sinó que, a més, s’enlaira, com de fet li agradaria al protagonista, com un manifest reconciliador amb la capacitat d’entreteniment de la lectura precisament ara que els més menuts no volen conéixer cap altra forma de diversió més enllà de les pantalles. Amb tot, com bé explica l’antropòloga de la lectura Michele Petit, llegir és un art que, més que ensenyar-se, es transmet i, pel que sembla, la mare d’Enric té la lliçó ben apresa perquè, en efecte, és el que fa amb el seu fill en l’instant en què li regala el primer llibre amb el qual li desperta, de sobte, una necessitat imperiosa de llegir.
Malgrat que al principi, no semblava molt entusiasmat amb l’obsequi, una vegada acabat el conte que la mare li ha regalat li va resultar impossible deixar de llegir i de meravellar-se absort amb tot allò que història rere història anava descobrint i, per tant, imaginant. És així com, Enric acaba per convertir-se en un lector empedreït i, com explica el text, com necessitava que «tots li portaren libres: els seus amics, els veïns, els amics dels veïns, la mestra de música, el seu iaio i el forner de la plaça i tot». És per això que, en va acumular tants, que va formar una immensa muntanya de llibres, la més alta del món. I va ser des d’allí, des d’on va entendre, finalment, que encara que ell no poguera volar, la seua imaginació, sense pràcticament adonar-se’n, no havia deixat de fer-ho des que va començar a llegir aquell primer llibre. És des d’aquest moment, per tant, que Enric va començar a volar.
Rocio Bonilla és una autora catalana amb una extensa trajectòria professional, un fet que l’ha consolidada com una de les personalitats de més èxit editorial, sobretot amb l’àlbum De quin color són els besos?, també publicat per Bromera. Els seus llibres mostren una manera de narrar i il·lustrar propera i tendra, amb textos breus i de llenguatge planer que van acompanyats d’imatges amables i de tonalitats suaus. Tanmateix, són les il·lustracions les que fan identificables les obres de Bonilla fàcilment, ja que mostren unes aquarel·les que sedueixen pel domini d’una tècnica complicada basada en l’aplicació de colors diluïts en aigua i que, alhora, combina amb lleugers detalls amb el llapis de grafit. Tot i exhibir una gràfica de trets més tradicionals, en aquesta ocasió, s’allunya una mica d’altres treballs més resolts i aconsegueix un resultat realment sorprenent atés que l’atracció visual de la imatge es veu reforçada en aquest cas per les formes esbossades que brollen en algunes figures. Es tracta de tot un seguit d’elements que deixa conscientment inacabats, ajudada per l’ús d’aquesta tècnica, fins arribar, de vegades, a una desfiguració vaga i subtil que crea un efecte plàstic deliciós i d’una gran força ornamental, com s’aprecia, per exemple, en l’escena de la selva, que és al meu criteri una de les il·lustracions més ben concloses.
Juntament amb l’atractiu estètic, les il·lustracions complementen la narració i alhora conviden a fer successives lectures juntament amb la idea principal que aferma el text al voltant de les satisfaccions proporcionades per l’acte de llegir. Un bon exemple n’és l’homenatge que Rocio Bonilla fa a les grans obres de la literatura i el cinema, com ara El llibre de la selva, El petit príncep, King Kong i Moby Dick; tot un seguit de referències culturals que es descobreixen visualment i que fan referència als llibres que el protagonista va llegint. La muntanya de llibres més alta del món és, en essència, un àlbum il·lustrat que incita a mirar, a contemplar, a recrear-se pausadament amb les imatges, perquè els més menuts i els més grans gaudisquen d’aquesta història d’una manera o d’una altra ja que en el fons, tots, en un moment o altre, hem desitjat el mateix que Enric i, com ell, molts hem sigut o som bons lectors.