ALACANT. Algunes decisions executives -i altres judicials- que podrien canviar el plànol de les nostres ciutats. Este és l’estat dels focus més delicats del sud.
Amb la perspectiva de finalitzar les inversions el 2023, el pla de regeneració urbana dels barris ubicats entre el Tossal i el Benacantil arranca la seua recta final. Mentres l’Agrupació Ciutadana EDUSI Cigarreres demana més participació i transparència, sembla imminent la convocatòria per al concurs d’idees que dissenyarà la inversió més gran contemplada al pla.
El passat mes de novembre es presentava la convocatòria per a redactar el pla director d’intervenció i usos per a tot el complex de l’antiga Tabacalera d’Alacant, amb una superfície de 15.000 metres quadrats. De moment, sense esperar a les propostes d’este concurs, ja ha començat la rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia i la demolició de l’espai central de la fàbrica. Un claustre que amb les ampliacions de la fàbrica es va tapiar amb forjats, un dels espais ocults que rescatarà este projecte valorat en 17 milions d’euros.
Alacant és la ciutat europea amb més refugis antiaeris per habitant. Casi un centenar d’espais -alguns encara no localitzats- que van protegir la ciutadania durant els bombardejos feixistes de la Guerra Civil esperen la seua restauració i apertura, però de moment el 2020 voran a la llum cinc d’estos, ubicats a l’àrea EDUSI.
El Mercat Central, la Tabacalera, el carrer Marqués de Molins i la plaça del Músic Óscar Tordera Iñesta són els cinc punts que es rehabilitaran per poder fer estes instal·lacions accessibles, a l’espera de dotar-los d’un projecte de continguts. El passat novembre, el regidor de Cultura Antonio Manresa obria la porta a privatitzar la seua gestió en forma de restaurants.
A Elx també enguany es musealitzará el refugi del passeig de Germanies i s’aprofitarà per reurbanitzar tot l’espai públic. De moment, a la Sala de l’ordre tercera de Sant Josep s’ha avançat part dels continguts expositius que abordarà estes obres, el primer dels tretze refugis il·licitans.
Precisament el descobriment del refugi 3B a les excavacions arqueològiques del Mercat Central d’Elx sembla que desbloquejarà la situació al centre de la ciutat. L’aparcament previst al projecte de gestió privada del mercat seria incompatible amb el refugi antiaeri, que ja ha iniciat els tràmits per ser protegit com a Bé de Rellevància Local. Des del passat mes de novembre, ni l’Ajuntament ni l’empresa concessionària mantenen silenci sobre la resolució del contracte.
Després de l’informe d’ICOMOS sobre l’afecció al Misteri d’Elx del nou projecte del Mercat Central, de les protestes de Salvem el Mercat i els venedors del mercat provisional, sembla que el refugi antiaeri acabarà amb este episodi que ja fa sis anys que porta el centre de la ciutat empantanat. L’equip de govern va trencar el seu silenci la passada setmana, quan l’Ajuntament requeria a Aparcisa el recobriment de totes les excavacions arqueològiques per recuperar la normalitat a la plaça de la Fruita i la plaça de les Flors.
En un lamentable estat des de fa dècades, l’antic cinema Ideal ubicat enfront del Teatre Principal d’Alacant va saltar a les portades el 2019 pels plans de l’empresa Baraka per convertir-lo en un hotel.
La plataforma Salvem l’Ideal, que reivindica des de fa catorze anys la recuperació pública de l’edifici, ja advertia que vigilarà qualsevol resolució sobre el projecte mentres demanava blindar el patrimoni. L’actual grau de protecció ambiental de l’edifici només obliga a respectar la façana mentres que el Pla Especial del Centre Tradicional no permet augmentar el número de plantes, el que podria frenar els plans de la promotora d’afegir dos plantes per a respectar la façana, aprofitant l’edificabilitat del solar.
Sobre la taula queda l’aprovació del nou Catàleg de Protecció de la ciutat, prevista per a este gener. L’edifici de l’antic cinema quedaria declarat com a Bé de Rellevància Local segons els plans del govern local, però si les condicions de conservació arquitectònica són molt estrictes, podria ser l’estocada definitiva al projecte d’hotel. Una difícil premissa, ja que les demolicions realitzades fa deu anys no van permetre a la Conselleria de Cultura justificar la seua rellevància arquitectònica a un informe emés el passat novembre.
Fa casi un any, Alicante Plaza publicava les primeres imatges del projecte guanyador del concurs internacional per a dissenyar un passeig que vertebrara tot el front marítim d’Alacant. Però la situació durant 2019 no sembla avançar massa.
El primer tram planejat, a la vora de la Serra Grossa fins arribar a l’Albufereta, hauria d’executar-se enguany, encara que fa unes setmanes la seua adjudicació quedava deserta. Este tram es quedarà fora dels criteris plantejats per El meu arxipèlag connectat, el projecte guanyador redactat pels alacantins Grupo Aranea i Subarquitectura. També dependrà de la Conselleria de Política Territorial la rehabilitació de l’antic túnel tramviari com a via verda i del Ministeri de Transició Ecològica de l’afecció sobre el domini marítim dels terrenys de l’antiga Isla Marina.
Molt prop d’este tram, la Britànica també espera l’inici del procés per a la seua obertura. L’extraordinària refineria inserida a l’interior del tossal de Santa Anna, amb uns depòsits subterranis que superen els vint metres d’alçada es troba totalment paralitzada. L’única notícia del 2019 va eixir a la reunió entre l’Ajuntament i la Diputació, amb una imminent sol·licitud de cessió al Govern d’Espanya que encara no s’ha materialitzat.
La urbanització d’un dels últims trams pendents del litoral de la ciutat va portar als despatxos de l’Ajuntament la proposta per situar el centre de congressos a estos terrenys. Sobre la taula es plantejaven dos opcions: un solar públic propietat del govern espanyol al costat de la Casa Mediterráneo i el Parc de la Mar o sòl del pla parcial de Benalúa Sud.
Amb esta segona opció, es contempla la possibilitat de preservar les parts de les fàbriques més interessants que sobrevisquen al procés d’urbanització. Les obres d’urbanització ja han començat i la producció de Bufort i Cloquell es traslladarà en un termini de dos anys al parc industrial de Riodel, a Mutxamel. D’esta forma es tanca la porta a recuperar el projecte a la Sangueta,
Carlos Pastor
@carlospastor__
El Museu de la Mar de Santa Pola encara altres quaranta anys amb una ruta definida per convertir-se en un museu-territori.
Fins al 26 de febrer, una votació online i presencial dirimirà el disseny d’una de les places centrals de la ciutat.