I si Jaume I no és tan bo com ens han contat? Una novel·la gràfica el posa a l'altra banda de la història

ALACANT. "El rei Jaume I cau bé a dretes i esquerres; segurament és la pedra angular, el que ens uneix a tots". L'estima cap a aquest personatge històric és un sentiment generalitzat i això ho sap ben bé l'escriptor de Beniarrés Just I. Sellés. Tot i això, no dubta en posar-lo "cap per avall" amb el suport de la informació i del llarg procés de documentació que va fer per a, l'any 2014, publicar la seua novel·la històrica Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya. Ara, huit anys més tard, l'ha adaptada amb imatges per a autopublicar la novel·la gràfica Al-Azraq, el malson de Jaume I.

No ha estat a soles en aquest procés, ja que ell ha posat el text i l'alcoià Daniel Olmo, les il·lustracions. "L'any 2018 vaig conéixer a Daniel Olmo per internet, però mai ens havíem vist en persona; ens teníem a Facebook i ell va publicar un dibuix d'un moro que va acompanyar amb el text "algun dia comptaré la història d'Al-Azraq". Li vaig contestar que si ho feia, jo li l'editava. Així, vam començar a parlar i al cap de tres o quatre mesos ens vam veure i vam signar un pacte en El Miserat (a La Safor) i vam quedar en què ho faríem tot a mitges", resumeix com va nàixer aquesta col·laboració.

Va ser precissament Sellés el qui va guiar a Olmo, perquè ell ja havia escrit la novel·la i estava "molt empapat" de tota la història. "Daniel és molt bon dibuixant, però va haver de fer un esforç documental molt fort. No soles va haver de dibuixar els personatges, també vestir-los, posar-los armes, etc. A més, hem reconstruït tots els castells de la província al segle XIII, tot ben documentat, perquè els fons muntanyencs són reals, no muntanyes traçades de qualsevol manera", diferencia.

A més, emfatitza la veracitat que amaguen les 400 pàgines de la novel·la gràfica assegurant que "la part documental és la mare de tot; jo vaig fer un esforç documental fort per posar en net el personatge d'Al-Azraq, que estava mitificat com el moro dels ulls blaus de mare cristiana; és una història que no té res a veure amb la realitat. El vaig deixar nu i el vaig vestir amb tot allò que compten d'ell les cròniques i els documents dels arxius. I després d'haver fet un esforç documental tan gran, el que no m'apetia era posar-li ficció a la història ni mostrar l'amor, les escenes de sexe ni al malo malíssim que s'ha de matar, que són tots els ingredients que normalment porten les novel·les històriques actuals. Em vaig cenyir als esdeveniments i hem construït una història fidedigna".

El que sí que s'ha permés ha sigut algunes "llicències literàries", encara que en aquesta adaptació de la novel·la de 2014 s'ha reduït el text un 25 o 30 %. "Llevar-li text va ser complicat perquè tot el que jo li havia posat no eren postissos, sinó esdeveniments que van passar. Hem prescindit de tot el que es repetia visualment, per exemple, la descripció dels paisatges, perquè ja es veuen amb la il·lustració. També hem reduït els diàlegs per a anar al gra. Daniel ho ha fet molt bé. Ha sigut un treball molt seriós, tot i ser un còmic, que és un format que té l'aura de què tot val perquè són dibuixos", comenta.

Al llarg de les 400 pàgines s'entrellacen les històries de Jaume I, "el monarca de la corona catalanoaragonesa i l'encarregat de conquerir per al cristianisme aquestes terres", i Al-Azraq, "visir musulmà que governava els castells de les valls més septentrionals del Regne de València, o signa del nord d'Alacant (les valls de Perputxent, Gallinera, vall d'Alcalà, vall d'Ebo, vall de Laguart). "A l'abric d'eixe terreny escabrós, Al-Azraq va fent-se fort i complicant-li la vida a Jaume I. Ací és on entra la relació que ells van tindre, un de voler guanyar les terres i l'altre de defensar-les", exposa Sellés.

La trama històrica té un punt diferencial, i és que està comptada en primera persona pel conseller personal del visir i des de la "perspectiva del vençut", és a dir, d'Al-Azraq. "Ací Jaume I és el malo malíssim, no és el pare dels valencians, qui ve a dur el cristianisme, sinó l'invasor, l'infidel, el sanguinari i usurpador. Són epítets que trobem a la poesia de l'època". Un punt de vista que l'autor considera "temerari", perquè "si parles malament de Jaume I poden caure't bufetades des de tots els costats, però jo estic molt ben documentat", reafirma.

I explica que el Llibre dels fets (la crònica de Jaume I) "no és més que propaganda -com totes les cròniques-, on el rei compta el que l'interessa i calla el que no li apanya. El rei Jaume I va cometre moltíssimes errades i al seu relat ha exagerat, manipulat, silenciat i tergiversat", acusa. "Tot això que la historiografia més moderna ha descobert del rei falta que algun historiador valencià de renom, com puga ser Vicent Baydal, s'atrevisca a posar-ho en paper i contar el que ens diuen els documents d'arxiu, que es contradiuen en alguns moments amb el Llibre dels fets", llança la proposta.

En preguntar-li a l'escriptor què podran trobar a la novel·la gràfica aquelles persones que ja coneixen la història, Sellés assegura que "la història verdadera no la coneix quasi ningú; jo que he escrit la novel·la d'ell em vaig tirar cinc anys per a haver de documentar-me, ordenar i encaixar dins del context històric la seua història. Connectar-ho donant-li sentit ha sigut d'allò més complicat".