La proposta del Consell per a bastir un ecosistema d’innovació a Alacant ix del recinte de l’antiga Ciudad de la Luz per a vertebrar el front marítim de la ciutat. Així són les primeres propostes arquitectòniques per a l’Alacant tecnològica.
ALICANTE. Una visita institucional a l’empresa finlandesa que va crear l’Angry Birds va posar marcar la intenció del Consell en reciclar els fallits estudis de cinema de la Ciudad de la Luz amb “un ecosistema de i+d+i”. En setembre del 2017 el projecte es va batejar com Districte Digital i menys de dos anys després promet transformar l’horitzó de la ciutat.
La reforma de l’Estació Marítima al moll 14 –la primera imatge que reben els visitants de la ciutat per la mar- i un nou edifici al moll 5 –darrere de Panoramis- confirmen l’aposta de la Societat Projectes Temàtics per desbordar el recinte de la Ciudad de la Luz, ja que “s’han superat les expectatives de demanda”.
Estos dos nous projectes se sumen a la comercialització conjunta –entre el Consell i l’empresa pública il·licitana PIMESA- del Campus Tecnològic d’Elx ubicat a Torrellano, amb dos edificis signats per Serrano y Valderrama Arquitectos i AJF Ingeniería Arquitectura y Urbanismo. Mentrestant, el centre comercial Panoramis sembla impulsar -des de la iniciativa privada- una reforma de l’espai com a centre d’oficines i esdeveniments.
Amb el probable mirall de la Marina de València, reactivada des del 2016, sembla que el Districte Digital vol aprofitar tot el potencial de les millors vistes de la ciutat, amb les façanes de l’Esplanada i el perfil de Santa Bàrbara reflectint-se en la mar que queda entre els vaixells del port esportiu.
Però les diferències són substancials: mentres a València s’aposta per un model participat amb una estratègia urbanística que amalgama cultura, innovació i espai públic, a Alacant se centren els esforços en la comercialització d’oficines amb la tracció locomotora de la instal·lació de les multinacionals Accenture i Indra.
Vista del front marítim d’Alacant entre els estudis de cinema i el port.Sis quilòmetres separen la Ciudad de la Luz amb el Port d’Alacant i altres deu quilòmetres es troben entre els estudis de cinema i el parc de Torrellano. La distància entre les distintes peces que conformen -per ara- el districte podrien bloquejar la generació de sinergies entre elles.
Este model dispers, a més, fuig del model d’urbanisme mediterrani tradicional de la ciutat. L’aposta pel monocultiu de l’oci, els casinos i l’hotel és igual de contraproduent que l’aposta única per les oficines. Les ciutats compactes com Alacant funcionen amb una mixtura d’usos, que assegure la vida al carrer –i amb ella la seguretat- durant tot el dia.
Les oficines del Districte Digital compten amb les vistes més privilegiades de la ciutat però són les menys accessibles de tota Alacant. Un model d’urbanisme i mobilitat sostenible haguera optat per apropar més el districte al teixit construït de la ciutat. Es pot córrer el risc en convertir el Districte Digital en una nova EUIPO, aïllada de la vida quotidiana de la ciutat com apuntava Miquel González l’any passat.
El 1922, el diari estatunidenc Chicago Tribune convocava un concurs per construir una nova seu, que hauria de ser “el gratacel més bell del món”. Una de les propostes més icòniques –encara que no finalistes- seria la del vienès Adolf Loos, qui deu anys abans havia distingit entre casa i monument: “només una part molt xicoteta de l’arquitectura correspon al domini de l’art: el monument funerari i el commemoratiu. Tota la resta, tot el que té una finalitat s’ha d’excloure de l’imperi de l’art”.
Loos va proposar un edifici amb forma de columna dòrica gegant: una forma de projectar arquitectura que a Alacant es coneix bé amb propostes entre la Goteta i el Pla com l’edifici Montreal, també conegut com la Piràmide. L’arquitecte i crític Roemer van Toorn ha reflexionat sobre l’arquitectura formalista, una forma de fer arquitectura on la funció de l’edifici no determina la seua forma.
El nou projecte recull ‘falsos’ contenidors de colors baix els plecs d’una vela.La representació literal d’imatges icòniques ha tornat a l’arquitectura contemporània amb les famoses propostes del litoral de Dubai o les dels estudis nordeuropeus BIG i MVRDV. Segons escrivia Roemer van Toorn a Arquitectura Viva sobre el realisme de les últimes generacions, “no tot el que existeix és racional, però sols reconeixent i fent visible la seua existència farem factible la intervenció informada”.
En este sentit, la proposta per al nou edifici del moll 5 –a l’esquena de Panoramis- signada per l’estudi valencià Amix proposa acollir 550 treballadors en quatre mòduls compostos per distints containers superposats... que en realitat no són containers. “Per les condicions tant geomètriques com materials dels contenidors reals, es va descartar des del primer moment esta opció”, expliquen des d’Amix a Alicante Plaza. “En lloc d’introduir l’objecte en sí, es va optar per mantindre la textura del contenidor amb un acabat de panel sandvitx apte per a l’ambient marí”.
Vista del Moll de Ponent amb la nova subseu del Districte Digital.“L’elecció del contenidor com a objecte, a més de la vinculació portuària, vol transmetre el comportament de l’edifici”, afegeixen a Amix. A cada mòdul “es proposa un nucli central a doble altura i varios mòduls amb accés des del centre, de forma que es puga ofertar des d’un despatx-contenidor únic fins a un espai obert format per l’envoltant de tots”.
Però les al·lusions al seu context immediat no acaben ací. Per una banda, tots els mòduls es recullen sobre una enorme vela tèxtil que recorda “la forma de l’onatge de la mar”, segons recollia Alicante Plaza a la presentació del projecte la passada setmana. Per altra banda, la implicació de l’edifici amb les noves tecnologies es representa mitjançant un aerogenerador situat a l’extrem de la vela tèxtil “que actua com a element simbòlic tant de l’esperit tecnològic de l’edifici com de les característiques del lloc”. Panells solars i una coberta dissenyada per a facilitar la ventilació de la façana completen les mesures per a l’eficiència energètica de l’edifici.
Més imminent serà la posada en marxa de les obres a la planta baixa de l’Estació Marítima, pròxima seu de la multinacional Accenture que mentrestant s’ubicarà a l’antic Centre d’Estudis de la Ciudad de la Luz. L’estudi Dosdeu Arquitectura, amb seu a Ondara (la Marina Alta) proposa reacondicionar la infrautilitzada planta baixa de la terminal per a acollir casi tres-cents llocs de treball.
Exterior de la Terminal de Creuers.Les principals actuacions pasen per “reconvertir un espai completament diàfan en un entorn de treball compatible amb empreses tecnològiques, on es fomenta el treball en grup”, asseguren des de l’estudi. A més d’ajustar il·luminació, climatització i fibra òptica per als nous usos, la proposta destaca per “obrir la façana per a dotar a l’entorn de treball de llum natural mirant a la ciutat d’Alacant”. “Un entorn privilegiat” perquè estant proper del centre de la ciutat, “es tracta d’un espai més tranquil, silenciós i amb vistes magnífiques a la ciutat”.
Interior de l’acondicionament de l’Estació Marítima. L’accés a l’estació marítima es fa per la coneguda encara com Zona Volvo, una zona controlada per l’Autoritat Portuària d’Alacant que just ara trau a concurs el seu disseny i explotació. Amb unes bases mínimes de disseny i la participació limitada a les al·legacions, la convocatòria deixa el projecte de l’espai públic a criteri de l’empresa privada que l’explote, en una línia diametralment oposada als fronts marítims de València o Barcelona i que continua el criteri del Consell amb l’oficina de turisme.
@carlospastor__
A diferents nivells, però amb solucions basades en la tecnologia, diferents col·lectius d’arquitectura es mobilitzen per atendre les necessitats post-DANA
L'arquitecta Amanda Ramón-Constantí investiga una metodologia per modelitzar el comportament climàtic d’edificis i ciutats
