L'arquitecte de les places amb vida

ALICANTE. Va nàixer a Castelló, però la major part de la seua carrera s’ha situat a Barcelona, on va estudiar Arquitectura a l’ETSAB. El passat estiu va viure una de les seues fites professionals amb l’entrega de la Medalla d’Or d’Arquitectura per part del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectura d’Espanya. I el proper dijous 16 de gener arriba a la plaça Gabriel Miró d’Alacant i per streaming amb la primera conferència que el CTAA programa per al 2025.

En el seu dictamen, el jurat que li va lliurar la Medalla d’Or va destacar "la seua obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor".  Un reconeixement que s’ha entregat des del 1981 a arquitectes com Josep Lluís Sert, Guillermo Vázquez Consuegra o Carme Pinòs. El jurat apuntava que la qualitat de la seua obra "transmet a les noves generacions valors permanents, útils per a la societat", i, en la mateixa línia, ressaltava un "treball docent entès com a professió i la professió com una acadèmia en si".

El jurat que va decidir la concessió de la Medalla d'Or de l'Arquitectura a Josep Llinàs, va ser format pel vicepresident primer del CSCAE, Juan Antonio Ortiz Orueta; els degans dels col·legis d'arquitectes de Lleó i Madrid, Eva Testa San Juan i Sigfrido Herráez, respectivament; el vicepresident segon del CSCAE, Moisés Castro Porto l'arquitecta Ángela García de Paredeso; la també arquitecta Marta Pelegrín; Remei Capdevila-Werning, filòsofa i crítica a Arquitectura, i el secretari general del CSCAE, Laureano Matas, amb veu, però sense vot.

Estretament vinculat al disseny d’equipaments públics, entre la seua obra edificatòria hi ha equipaments públics com la Biblioteca de Vila-Seca (Tarragona) i el seu nou Ajuntament; l'Escola i la biblioteca d'Enginyers del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'aulari i el bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona; la Biblioteca Central de Terrassa, la Biblioteca Can Ginestar de Sant Just Desvern i les de Vila de Gràcia i Jaume Fuster a Barcelona.

També destaquen la restauració i reforma del Teatre Metropol i la reforma del Govern Civil de Tarragona, realitzada aquesta darrera juntament amb Alejandro de la Sota; l'Institut d'Educació Secundària de Torredembarra i el Far; l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona, a Vic, així com edificis d’habitatges a Vilafranca del Penedès (Tarragona) i els districtes de Vallcarca i El Carme, a Barcelona, i habitatges unifamiliars.

Laboratoris de vida urbana

Els seus edificis es caracteritzen per plantejar un binomi que genera noves places revitalitzades. És el cas de l’illa d’equipaments del Fort Pienc, un edifici experimental a l’Eixample de Barcelona que va unir en una mateixa operació mercat, biblioteca, escoleta, centre cívic i edifici residencial amb un porxo que presidia una nova plaça. "El programa requeria incloure una sèrie d’activitats molt diverses en una illa de cases de l’Eixample, truncada per l’encreuament del carrer Ribes i per algunes construccions existents que no havien seguit el criteri d’edificació en corona", explicava Llinàs a la Guia de l’Arquitectura Catalana. "El projecte es proposa refer del tot els límits de l’illa de cases i crear-hi una topologia propia". Una obra que fa dos anys va celebrar el seu vinté aniversari amb tots els col·lectius del barri.

La Biblioteca Jaume Fuster va culminar la trajectòria de Llinàs amb un premi FAD d’Arquitectura el 2006. En este cas, l’edifici s’obria a la reforma de la plaça de Lesseps, situada al nord del barri barcelonès de Gràcia. L’edifici planteja una façana monumental cara a la plaça, però al mateix temps s’integra a les façanes posteriors del barri. Mentres tant, s’obri a l’eix verd que la nova plaça plantejava en direcció cap a la serra de Collserola. "Es podria dir que les muntanyes arriben fins a Lesseps i a partir d'aquí la ciutat té una altra consistència, més lligada al traçat dels carrers que no a la topografia o el pendent", justificava Llinàs a la memòria del projecte. Ara l’arquitecte assegura que la professió va reduint-se cap als diumenges, per això ha anomenat la trobada del 16 de gener com a ‘Accions Dominicals’.