AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar
Más información
Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?
Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor
La revista Plaza reencuentra a Alfredo Payá con Lola Alonso. Ellos son los autores de los edificios más representativos del campus de la Universidad de Alicante. Ambos arquitectos alicantinos comparten y confrontan sus ideas entre unas paredes que ahora cumplen dos décadas
El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?
Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura
Un intento de comprensión en uno de los complejos urbanos más incógnita de la ciutat. Casi cincuenta años después, la promesa languidece
El diseñador y el arquitecto ponen en conversación sus creaciones, uno desde la simbología gráfica y otro desde la fe
Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao
Del campus de Blasco Ibáñez a Tarongers es pot fer un viatge de l’art-déco a l’arquitectura diagramàtica
Després d’anys de crisi financera, Alacant recupera les transformacions urbanístiques generant rebuig entre el veïnat. Què falla en la relació entre disseny i ciutadania?
La iniciativa municipal a la Plaça Amèrica compleix deu anys i obri la porta a una nova manera d’entendre la convivència veïnal
Durant segles han protegit als llauradors i han donat distinció a la burgesia. Entre la Condomina, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, una vintena de torres de l’Horta resisteixen la pressió urbanística mentres esperen nova vida.
La proposta del Consell per a bastir un ecosistema d’innovació a Alacant ix del recinte de l’antiga Ciudad de la Luz per a vertebrar el front marítim de la ciutat. Així són les primeres propostes arquitectòniques per a l’Alacant tecnològica.
En ple fervor nadalenc amb llums, Reixos i Pares Noels, traiem el nas a quatre balcons de la ciutat per a construir la casa de Cultur Plaza. De la verdor de la ciutat a l’aparador de la domesticitat, així transforma la ciutat el mirador de la quotidianitat
Per generar atmosferes sensorials o per demostrar el poder a la ciutat, el teulat mai ha servit només per donar refugi als habitants de València
Des de les portes de la muralla a l’embarcament dels aeroports, la porta és l’element mediador entre l’espai públic i el privat. Una evolució de segles que combina la transparència i la fortificació
L’arquitectura ha acompanyat una de les grans transformacions del segle passat: els morts ja no es vetlen a casa. Lluny dels usuals búnquers de granit, el tanatori del Pinós dissenyat per COR Arquitectos recupera la calidesa i el confort d’acompanyar com a casa.
Passem una mitja de deu minuts al dia al lavabo i ell ho sap tot sobre vostè. Després de construir la façana i l’escala a la casa de Cultur Plaza, no podrà vore el seu bany igual
Amb el títol a les mans i entre pràctiques, beques i ajudes. La majoria dels nous arquitectes alacantins si no emigren, treballen en situació irregular. Una postal anònima de la seua realitat quotidiana.
Angles rectes i cubs blancs, l’Auditori de la Diputació afronta la seua nova temporada musical en l’últim edifici modern d’Alacant. Una caixa de ressonància per a 1.500 espectadors i un teló de pa d’or que ha fet tabula rasa al mític passeig de Campoamor.
Desenes de milers de mol·luscos decoren de dalt a baix esta particular casa de la Vega Baja. Manuel Fulleda utilitza els esquelets de la mar per reivindicar sa casa enfront de la voràgine immobiliària del Baix Segura
De la noblesa decimonònica a Belén Esteban, el balneari d’Aigües afronta amb incerteses la seua vida com a ruïna. Primer com a hotel i després com a Preventori, al voltant de l’edifici es va desplegar tota una infraestructura terapèutica. Ara les seues ruïnes atrauen als curiosos pels fenòmens paranormals
El estilo arquitectónico más brutalista fluctúa entre la adoración y el rechazo, hasta el punto de poner en peligro alguno de sus mejores ejemplos. Panel de expertos al aparato
