ALACANT. Una antiga oficina a un edifici de formigó dels anys 70 i un encàrrec arquitectònic desenvolupat entre el Mediterrani i Tòquio. El projecte Bit Office, signat per l’estudi de Jorge Almazán (Alacant, 1977), és una reflexió construïda sobre com treballem. La premissa del client era convertir un entorn rígid i tancat en un lloc obert, flexible i comunitari i l’arquitecte alacantí la va trobar al Japó, on treballa des de fa vint anys”.

“El projecte parteix d’un espai existent i el transforma en un ambient viu que fomente la interacció i la creativitat”, conten des de la oficina. La intervenció conserva l’estructura original però la neteja de compartimentacions per generar una sala diàfana de 80 metres quadrats. “Volíem que cada racó poguera acollir activitats diferents: reunions, descans, trobades informals o treball concentrat”, afegeix el text.

El punt central del disseny és la plaça interior, un buit que actua com a espai de relació i que, segons l’estudi, “funciona com una extensió de l’espai públic”. Aquesta plaça és literalment una prolongació de la vorera: el paviment de fusta penetra cap a dins i difumina el límit entre carrer i oficina. “Volíem que la gent sentira que entra en un lloc familiar, però alhora obert al moviment i al diàleg”, assenyalen des del despatx.

Els materials —fusta clara, acer lleuger, superfícies contínues i colors neutres— contribueixen a reforçar aqueixa sensació d’amplitud i llum. “Els materials i els colors neutres amplifiquen la llum natural i generen un ambient tranquil però actiu”, explica Almazán. Tot el mobiliari és mòbil o modular, pensat perquè els usuaris puguen reorganitzar l’espai segons les necessitats del moment.

Per a l’arquitecte alacantí, aquesta manera d’entendre l’espai no és casual. Fa més de dues dècades que viu a Tòquio, on és professor de projectes arquitectònics a la Universitat de Keio. Aquest estiu, en una entrevista amb El País, parlava de com la capital japonesa l’ha ajudat a entendre la ciutat com un organisme viu: “Pensava que era una megalòpolis futurista plena de rascacels tipus Blade Runner, però la majoria de les seues zones semblen caòtiques, i tot i això, la ciutat funciona i és divertida, dinàmica i innovadora”.

El motiu d’aquella conversa era la publicació del seu llibre Tokio emergente. Diseñar la ciudad espontánea (Satori, 2025), on condensa dues dècades d’estudi sobre el que anomena urbanisme emergent. “És la creació d’ordre i funcionalitat d’una manera espontània”, explicava al diari. “La urbanista Jane Jacobs ja ho va veure: les ciutats funcionen millor quan deixen espai a la iniciativa ciutadana.”

Almazán analitza en el llibre cinc fenòmens urbans típics de Tòquio —els yokocho (carrerons de microbars), els edificis zakkyo, l’arquitectura sota vies, els carrers ankyo i els barris densos de baixa altura— que demostren com l’espontaneïtat pot generar convivència. “Els yokocho mostren que la ciutat pot donar espais on cadascú s’expressa lliurement, però la suma no és un desordre”, deia. Aquesta mateixa filosofia és la que trasllada a Alacant amb Bit Office: una oficina concebuda com un ecosistema autoorganitzat, on la convivència quotidiana genera productivitat i benestar.

“Promoure ordres emergents no significa eliminar totes les normes, sinó triar-les bé”, insistia este estiu. “L’ideal és donar llibertat a petita escala i controlar la gran escala.” Així, Bit Office no sols repensa la manera de treballar, sinó també la manera de construir. L’espai interior actua com una ciutat en miniatura: hi ha una plaça, recorreguts, punts de trobada i límits difusos.

Amb aquest projecte, Almazán torna simbòlicament a la seua ciutat natal per posar en pràctica una filosofia nascuda a l’altra punta del món. Si a Tòquio l’ordre sorgeix del desordre, a Alacant aquest despatx demostra que la llum mediterrània i la flexibilitat japonesa poden conviure en harmonia.