I després de la Volvo, què? Un pla per fer emergir al Port la plaça més gran d’Alacant

L’Illa de la Cartuja de Sevilla després de l’Expo 92, l’Anella Olímpica i el Parc del Fòrum des del 2004 a Barcelona, la Marina de València de l’America’s Cup del 2007 i 2011, el recinte de l’Expo Zaragoza del 2008... Durant les últimes dècades, els grans esdeveniments culturals i esportius han sigut un estímul per transformar àrees de les nostres ciutats durant uns mesos. 

Però quan s’acaba el confeti, els patrocinadors i les administracions abandonen estes zones després d’una gran inversió pública: només per l’edició d’enguany de la Volvo més de vint milions. Per si això no fóra suficient, al cas d’Alacant i la zona Volvo, este immens espai infrautilitzat està al mateix centre de la ciutat. 

Després de les primeres edicions, es va optar per consagrar les noves àrees obertes a la ciutadania a l’oci nocturn amb l’obertura de dos discoteques que complementaven l’oferta nocturna de la degradada Marina de Llevant. Però ara que sembla descartat continuar amb estos usos, què farem a este nou espai públic?

Però la distància entre els alacantins i el seu Port no comença amb la regata, sinó que té molt a vore en el trencaclosques de concessionàries que s’aprofiten de les diferents àrees del Port. Per una banda, al Moll de Ponent el centre comercial Panoramis no acabava de tirar fins que s’ha enredat en una subhasta. Per altra banda, el Moll de Llevant està a l’espera d’una necessària reforma promoguda per la concessionària privada que renova fins a 2035. Ni tan sols s’acaba d’impulsar l’àrea infantil de la Llotja, ubicada enfront de Canalejas o la depuració de la sobresaturada Porta del Mar impulsada per l’Ajuntament, on fins fa no res es projectava un nou afegit en forma d’Oficina de Turisme. 

Així, lluny d’aprofitar la màgia de tindre la mar al mateix cor d’Alacant -un privilegi que no tenen totes les grans ciutats del nostre voltant-, entre edició i edició de la regata ens trobem amb un privilegiat aparcament enmig la mar i uns edificis comercials més destinats per als turistes que per als alacantins.

Per això una vegada la regata partisca a fer la volta al món i mentre es resolen les diferents concessions, seria el moment idoni perquè entre el Port, l’Ajuntament i la Generalitat es posen d’acord en posar este espai públic al servei dels alacantins, en convertir realment el Port en un lloc de trobada, de locals i visitants, com ho ha sigut al llarg de la història de la ciutat.

Només necessiten quatre passos. En primer lloc, millorar la qualitat de l’espai públic. La gent atrau a més gent, i per això cal un espai accessible i amable, on per exemple les múltiples escaleres que sortegen els aparcaments subterranis es convertisquen en sinuoses rampes des de les quals contemplar la mar o els banquets estiguen col·locats a l’ombra d’arbres i palmeres. El Port no és sempre un bon lloc per a passejar: l’entorn del Museu de la Volvo està estufat pels extractors dels restaurants de la Marina de Llevant mentre des del mateix village de la Volvo, la tanca del Passeig Volat no deixa contemplar la badia d’Alacant!

La segona clau per un espai públic atractiu és que tinga un mix d’usos. Igual que mai veuran una concorreguda zona infantil si no té al costat una cafeteria per als pares, el Port necessita molts usos perquè es complementen entre ells, per a diferents públics i en diferents hores del dia. I per a això tampoc caldrien nous edificis: al Moll 14 fa dos estius que es representa Mar de Almendros amb entrades esgotades. Mentrestant, les activitats nàutiques per a tots els públics estan disperses, amagades o no existeixen: el director d’esta casa, Miquel González, ja assenyalava el paper del clúster marítim fa unes setmanes.

El tercer punt és important: la participació ciutadana. No es pot construir un nou espai públic d’esquena al públic. Per això no només és important comunicar els plans o llançar debats, sinó fer participar directament al veïnat dels barris més propers i ben vinculats al Port com l’Heliodoro Madrona, el Raval Roig o el Centre Tradicional. Fins i tot en qüestions que semblen menys importants, com la toponímia, la ciutat fa deu anys que dóna publicitat gratuïta amb el nom de Zona Volvo. Realment la zona s’anomena Dàrsena Infantes Elena i Cristina, un nom poc popular últimament per al qual es van anunciar canvis que encara no s’han produït. Rescatar els antics noms dels racons del Port o recuperar la memòria dels fets ressenyables que allà han ocorregut és una forma de reapropiar-se de l’espai.

I si és important implicar a la ciutadania, imaginen que determinant seria posar d’acord a tantes administracions diferents en este marasme de concessions privades. Amb una governança coordinada i transparent, que aglutine totes les accions a través d’una estratègia compartida per tots els agents i d’una marca unificada per a promoure les activitats d’acostament del Port a la ciutat. Perquè sense els ciutadans, el Port seguirà degradant-se. Els nous temps estan impulsant ciutats pensades per a viure bé, i després ja vindran els turistes atrets per la nostra qualitat de vida. I sense megalomanies: no ens calen túnels submarins ni ponts multimilionaris que ens tapen l’horitzó d’Alacant.

I ara comencen a imaginar. Jo m’imagine una vesprada de diumenge de setembre pegant-li la volta al Port, caminant de la Porta del Mar al Panoramis per una nova pasarel·la de fusta. O remant una barca per la Marina, com les que hi ha al Retiro. O assegut a una llarga escalinata prenent el sol mentre van i venen les tabarqueres. Eixe edifici es podria convertir en el Centre de Congressos, allà sembla que hi han col·locat un memorial. De fons, ja no s’escolten tant els cotxes de la carretera, sona música d’un concert i els pardals als ficus de Canalejas... Ha emergit una nova plaça, és blava i transparent i es pot recórrer per un pont de fusta.

Carlos Pastor

@cpastor_