La comarca de la Marina conté i encarna tot allò que la Mediterrània és i ha sigut, paisatgísticament, socialment i històricament. És per això que la seua potència evocadora és infinita, siga pensant en els nostres avantpassats, la nostra infantesa o les generacions per vindre

Vinculem el record de les ciutats que hem viscut a espais d’especial significació personal. Per als escriptors, sens dubte, les llibreries esdevenen una de les principals coordenades de la memòria urbana. Com les de València dels anys 60, les del centre històric de Nàpols o la més antiga de Tànger, encara existent

Més de cent anys després de la seua publicació, la novel·la que donà naixement a la figura de Dràcula encara manté una potència simbòlica, estètica i literària més que envejable. L’obra de Bram Stoker és, entre moltes altres coses, la història d’un èxit que continua fonamentant-se en les nostres pors més arrelades

Ultra Silvam, en els documents llatins medievals. Erdö-elve, en la llengua dels magiars que el conqueriren. Erdel per als otomans, que el van convertir en territori que tributava al Soldanat. Ardeal, en el romanés oficial dels nostres dies. És el ball onomàstic que prefigura la complexitat enigmàtica d’un país que ha captivat la imaginació de moltes generacions

No sols hem de mirar les falles de hui. Cal pensar en el demà des de la sostenibilitat. El trasto de l’estoreta velleta del segle XXI està encara per recuperar i el reciclatge potser el mitjà. Les falles semblen massa mudades. Necessiten tornar al seu origen i crear una cremà més sana i estètica. Gaudim de les falles actuals, però retrobem el seu passat i no renunciem a buscar el futur

Per a Judith Schalansky (Greifswald, 1980) la realitat està sobrevalorada. En compte de continuar el desig irracional de milions de persones de vore amb els seus propis ulls allò-que-cal-vore en termes turístics, viatja des de la Biblioteca Estatal de Berlin. Des d’allí devora mapes i llibres estranys, col·lecciona històries terribles, escriu amb frases curtes que obrin totes les finestres i ens ensenya que la meravella del món és inesgotable. Només cal saber llegir. El seu 'Atlas de islas remotas. Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré' (Nørdica / Capitán Swing, 2013) és una delícia de forma i contingut que desperta l’aventurer romàntic que tots vam voler ser

A finals del segle XIX, en les famoses 'Leçons du mardi' que es duien a terme a la Salpêtrière, l’hospital parisenc per a malalts mentals situat a la riba dreta del Sena, enfront de l’abadia de Saint-Victor, el professor Jean-Martin Charcot va desenvolupar una singular dramatúrgia de la histèria i la hipnosi. En aquelles lliçons públiques, quan manipulava Augustine, una interna de dènou anys que s’havia convertit en el seu cobai predilecte, davant de la mirada àvida de metges, polítics, prelats, hòmens de lletres i periodistes, el cos nu de la jove, disposat per a la inspecció clínica, adquiria una voluptuositat desmesurada

Una pel·lícula mexicana amb el julivert com a personatge secundari, un drama sobre una ascensorista i un venedor de cinema porno, una comèdia en la qual un poble francés prepara una festa... Si existix, el videoclub Stromboli la té en els seus prestatges. I en cas de no tindre-la,la pot aconseguir. Obres minoritàries, gemmes de latituds llunyanes i títolsperduts o oblidats que conformen un arxiu de connotacions màgiques

El símbol distintiu d’un club de futbol és l’escut, que junt amb els colors conformen una part important de la seua identitat. Equips com el València CF o el CE Alcoià l’han mantingut quasi invariable al llarg de la història. En canvi, l’Hèrcules CF va fer una aposta arriscada en modificar radicalment l’escut fundacional (inèdit i que presentem ací) i els seus primers colors per a fer seua la identitat del desaparegut Club Natació Alacant i recuperar l’afició que tenia. I va funcionar…

La geografia coneguda a través de les paraules d’una altra persona pot esdevindre, encara que no s’haja viscut, un lloc per a la imaginació i la memòria pròpies. Un lloc d’ensomni. Monòver pot esdevindre Macondo, per obra i gràcia de la tia Antonieta

El belga Georges Simenon (Lieja, 1903 - Lausana, 1989) fou un escriptor d’una fecunditat extraordinària, amb centenars de novel·les i relats i una venda estimada de més de 500 milions d’exemplars. El seu gran personatge, el comissari Jules Maigret, el perseguirà sempre, per a bé i per a mal

Un arròs d’abstinència amb nom d’origen aragonés és un dels grans secrets gastronòmics de Borriana. Un secret venerat en un altre lloc secret, el bar Centro de les Alqueries de Santa Bàrbara. Qui hi va i el tasta sempre se’n recorda

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) va acollir durant mesos una de les exposicions més completes sobre els víkings que s’han vist mai a la península. Amb el títol “Guerrers del nord, gegants de la mar” i amb fons del Museu Nacional de Dinamarca, es presentava una mostra d’art, armes, embarcacions, orfebreria, elements religiosos i unes altres petjades de la civilització escandinava que va estremir el món entre els segles VIII i XIII. Una part d’eixa exposició referia un fet directament relacionat amb la història dels valencians: la incursió en l’any 858 de les hosts d’Odin en Oriola

Un home que lluità pels seus ideals de justícia social, progrés col·lectiu i llibertat dels pobles. Un home que patí els camps de concentració, els treballs forçats i l’exili al nord d’Àfrica. Un home que estimà la seua llengua i el seu poble, els defengué en les pitjors circumstàncies i en deixà testimoni escrit. Esta és la història de Joan Gonsalbes Roig (1906-1988), un fuster anarquista de Callosa d’en Sarrià que exemplifica les esperances i afliccions de molts valencians del segle XX.

Lletraferit i CulturPlaza s'alien: Ediciones Plaza es converteix en editora de la revista cultural valenciana