Vicent Baydal

Lluís Dubón Portalés (1892-1953) és un altre dels grans artistes valencians del primer terç del segle XX oblidats a causa del trauma brutal que representà el franquisme. De l’impressionisme al modernisme, l’art nouveau i l’art déco, tingué un leitmotiv al llarg de la seua trajectòria artística: la dona, i especialment la dona valenciana, com a símbol i al·legoria de la força, la modernitat i la plena llibertat

A Palmera, a la Safor, a mig camí entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todolí viu en el paradís. Un paradís amb centenars de varietats cítriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a l’aire lliure i saciar la seua infinita curiositat

Tots ens hem acostat alguna vegada a les aventures del Tirant narrades per Joanot Martorell o als versos d’amor i de mort escrits per Ausias March. I a la història cavalleresca, cortesana i humanista del Curial e Güelfa composta per Enyego d’Àvalos? Algú sabia, de fet, qui era Enyego d’Àvalos? Les recerques d’Abel Soler han permés atribuir-li’n l’autoria i fer una nova lectura d’un clàssic que, sens dubte, esdevindrà tot un referent per als valencians. Parlem amb ell per tal que ens explique les claus de l’obra i el seu context

Ací i allà s’alcen veus tractant de censurar comportaments del passat remot, siguen relatius a les massacres hispàniques a la península Ibèrica i Amèrica o a les barbaritats comeses per molts altres pobles dominadors arreu del món. Com reaccionar davant d’aquells esdeveniments de fa centúries? Evidentment, la negació frontal o la dulcificació justificadora no són en absolut una resposta. Però tampoc el refús simplista i barroer fet des de la materialitat contemporània. En el nou llibre de Vicent Baydal, Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians (Drassana, 2018), es tracten estes i altres disquisicions en clau de divulgació

Un home que lluità pels seus ideals de justícia social, progrés col·lectiu i llibertat dels pobles. Un home que patí els camps de concentració, els treballs forçats i l’exili al nord d’Àfrica. Un home que estimà la seua llengua i el seu poble, els defengué en les pitjors circumstàncies i en deixà testimoni escrit. Esta és la història de Joan Gonsalbes Roig (1906-1988), un fuster anarquista de Callosa d’en Sarrià que exemplifica les esperances i afliccions de molts valencians del segle XX.