L’escut fundacional de l’Hèrcules

VALÈNCIA. El futbol va arribar a Alacant, pràcticament al mateix temps que a València, de la mà de José Muñoz Gomis, professor de gimnàstica, difusor de l’activitat física i promotor del camp de jocs on en 1903 es va jugar per primera vegada al futbol a la ciutat. Un any després els alacantins ja tenien un club: l’Sportmen’s Club Lucentino. Però el primer gran equip va ser l’Alicante Recreation Club (inicialment Club Athlético Alicante), fundat en 1908 i que va tindre una vida curta però intensa. Integrat majoritàriament per famílies de la burgesia alacantina, en 1909 va participar en la fase regional de l’important torneig de l’Exposició Regional Valenciana, on va jugar contra el FC València i el FC Cabanyal (primer nom del Llevant FC).

El Recreation va donar pas en 1910 al Lucentum FC, club hegemònic en la ciutat fins a la seua desaparició en 1919. Eixe any, Casimiro de la Viña va liderar la creació del Club Natació Alacant per tal d’impulsar els esports nàutics, la seua passió. El Natació va convertir-se en un club multiesportiu, però la secció de futbol de seguida va ser la que més èxits i seguidors li va donar. El seu moment àlgid va ser la temporada 1923-24 quan tenia 1.000 socis, va guanyar el Campionat Regional de Llevant i va participar en el Campionat d’Espanya. En 1927, després de diverses sancions federatives, va dissoldre’s.

L’Hèrcules també es va crear en 1919. La primera notícia sobre el club informava sobre un partit del torneig infantil Copa Excelsior disputat el 22 de juny contra l’Athletic Club Benaluense, a qui va véncer 2-1. L’Hèrcules era un club modest, però el fet que presentara dos equips al torneig ens indica que tenia cert nivell organitzatiu i que devia haver iniciat l’activitat una mica abans. En una entrevista que Alicante Deportivo va fer en 1923 al fundador del club, Vicente Pastor Alfosea, 'El Gepa', s’indicava que l’agrupació esportiva s’havia fundat en 1914. La realitat és que no hem trobat cap aparició de l’Hèrcules en la premsa anterior al 1919, on en canvi sí que trobem un equip homònim a Elx, actiu en 1916. El més probable és que es tracte d’una errada tipogràfica de l’entrevista, una confusió d’un 4 per un 9.

Tot i que iniciaren l’activitat en 1919, els 'herculis' (com els anomenaven en els primers temps) no van legalitzar la seua situació fins al 18 de setembre de 1922, quan van presentar els estatuts al Govern Civil d'Alacant, els quals van ser aprovats el 20 d'octubre. Posteriorment va ser inscrit en la Federació Regional Llevantina. L’article 32 d’eixos primers estatuts de la societat indica que l’uniforme reglamentari és pantaló negre, samarreta blanca i roja amb l’escut al centre del pit i calces negres amb vores blanques i roges. En el 2012 l’Hèrcules CF va celebrar oficialment un inhabitual 90 aniversari, sense tindre en compte l’existència del club des de 1919. Entre els actes commemoratius destacava l’edició de l’uniforme original de l’equip amb el que erròniament s’ha considerat primer escut de l’entitat.

La informació més fiable de l’escut oficial d’un equip ens l’aporten les insígnies i els banderins de l’època, perquè no sempre els escuts brodats a les samarretes eren exactament com els oficials. En el cas de l’Hèrcules CF no es coneixen banderins originals d’eixe moment, però sí una insígnia dels anys 20, inèdita fins al moment, amb el primer escut del club. Les insígnies d’eixa època eren autèntiques obres d’artesania i contenien tots els detalls malgrat la seua mida reduïda. Les encarregaven els clubs en un nombre escàs i es lluïen com a símbol de pertinença. Com es pot veure, la forma de l’escut és més allargada. Les principals diferències són la presència del color negre (el del pantaló i les calces) en una banda superior amb les inicials del nom de l’equip i que la pilota s’ubica a la part inferior. La banda negra era la zona fosca que s’aprecia en les fotos de les alineacions de l’època. En el cas de la fotografia de 1926 l’escut és més estilitzat, triangular, i no té la pilota. Podria ser una evolució posterior o simplement una llicència de qui va brodar-los.

La vida de l’escut blanc i roig va ser molt breu, ja que l’Hèrcules, en un intent de aglutinar l’afició d’Alacant, va adoptar els colors blanc i blau de la samarreta del desaparegut Club Natació Alacant el 4 de novembre de 1928, en el partit Hèrcules CF-Albacete FC. L’escut dels “nadadors” el feren propi entre eixa data i el 28 de novembre de 1932, quan la revista Rik-Rak va dedicar la portada al nou escut de l’Hèrcules CF: el del Club Natació canviant les sigles 'CNA' per 'HFC'. La iniciativa va tindre una bona acollida i el club va aconseguir ser el principal de la ciutat.

El 2019 l’Hèrcules complirà cent anys i ho farà sabent quin va ser el seu primer escut, un element clau de la seua història.