Anna Moner

Havia imaginat la textura d’aquella cabellera rossa desenes de vegades des de la distància i quan la vaig tindre a tocar dels dits, banyada per les iridescències del pa d’or amb què Jacomart la va envoltar en ple segle XV, en compte de limitar-me a admirar la figura a la qual pertanyia, em va vindre al cap tot allò que s’hi havia vinculat. Coneixia bé la llegenda sobre la taula de Sant Sebastià, instaurada en la segona dècada de la centúria passada, segons la qual el pintor havia pres com a model Ausias March, aquell fill tardà del matrimoni format per Pere March i Elionor Ripoll destinat a perpetuar la nissaga. L’home de vida amorosa capritxosa i voluble, el cavaller amant dels jocs d’armes i dels jocs d’amor, dels falcons, dels llibres i de la mar

En Els cossos agredits, el treball dut a terme per Anna Moner i Sebastià Carratalà des de principis de la dècada, la majoria de les peces estan fetes amb la mateixa tècnica: oli sobre alumini fregat i tallat o foradat, o fins i tot colpejat. Els autors s’apropien d’imatges de diferents èpoques i de diversos tipus i condició i les reinterpreten a fi que esdevinguen el lloc de la intertextualitat i de l’al·legoria i s’òmpliguen de connotacions culturals, de gènere, ambientals i lingüístiques. Algunes de les obres triades pertanyen a Ingres, el pintor francés que va viure entre 1780 i 1867

A finals del segle XIX, en les famoses 'Leçons du mardi' que es duien a terme a la Salpêtrière, l’hospital parisenc per a malalts mentals situat a la riba dreta del Sena, enfront de l’abadia de Saint-Victor, el professor Jean-Martin Charcot va desenvolupar una singular dramatúrgia de la histèria i la hipnosi. En aquelles lliçons públiques, quan manipulava Augustine, una interna de dènou anys que s’havia convertit en el seu cobai predilecte, davant de la mirada àvida de metges, polítics, prelats, hòmens de lletres i periodistes, el cos nu de la jove, disposat per a la inspecció clínica, adquiria una voluptuositat desmesurada