Entre colònies romanes i l’expansió industrial, el Baix Vinalopó és testimoni de milers d’anys d’evolució.
15/08/2019 -
1.Clot de Galvany
Escala aprox.: 1/9000 714.878,76 m,4.235.375,93 m
El Clot de Galvany és una conca endorreica, un espai deprimit per davall delnivell de la mar que acumula aigua, en este cas salada per la seua proximitat al litoral. Als últims anys, la làmina d’aigua es manté tot l’any gràcies a la depuradora dels Arenals del Sol. La preocupant pressió urbanística a l’espai natural -a pocs metres també de Gran Alacant- ha provocat alhora el seu manteniment.
2. Cap de Santa Pola - Gran Alacant
Escala aprox.: 1/36.000 713.476,94 m,4.229.504,67 m
El Cap de Santa Pola és un enorme fòssil submarí. Durant segles ha sigut un escull de roques baix la Mediterrània i ara passejar per la seua superfície és comfer-ho bussejant. En concret, el de Santa Pola és un atol, un tipus d’escull decorall -com la Gran Barrera de Corall d’Austràlia- que encerclava una llacuna interior. Per això, des de les platges es pot distingir les distintes etapes geològiques. A partir dels anys 80 s’urbanitza Gran Alacant al nord de l’atol.
3. Santa Pola
Escala aprox.: 1/5000 713.187,93 m,4.229.677,35 m
Tots els indicis apunten que ací es trobava Portus Ilicitanus, el port que feiaservir la colònia romana d’Ilici i pel qual també passaren ibers i visigots. Prova de l’esplendor romana són les últimes troballes de necròpolis i mansionsal voltant del parc del Palmerar. Per ací va fugir el veïnat del Raval d’Elx després de l’expulsió dels moriscos decretada per Felip II el 1609. Amb distintes ubicacions, el port de Santa Pola es va consolidar per la pesca i el comerç de la sal.
4. Vila Murada d’Elx
Escalaaprox.: 1/2000 701.209,67 m,4.237.743,47 m
El segon emplaçament de la ciutat després d’Ilici, la Vila Murada va tindre durant segles una aparença inexpugnable gràcies a la muralla i les huit torrasses que la rodejaven. Palaus senyorials, arcs imponents i carrers tortuosos han desaparegut des del Desarrollismo franquista. A la imatge s’aprecia undels canvis més importants: encara no s’havia construït la plaça del Congrés Eucarístic i la Diagonal del Palau.
5. Sant Josep
Escala aprox.: 1/9000 699.558,35 m,4.236.144,01 m
Amb l’expansió industrial dels anys 50, la ciutat es menjà trossos de camp i v acolonitzar amb edificacions el Palmerar històric, com s’aprecia a la imatge. L’Escorxador ja s’havia construït al final del carrer Curtidors mentres l’entorn del convent de Sant Josep es mantenia intacte: una joia desconeguda del barroc que hui ha perdut l’esplendor dels seus jardins.
6. La Foia
Escala aprox.: 1/5000 702.565,21 m,4.231.616,22 m
Trenta-una pedanies completen el trencaclosques del terme municipal d’Elx, un dels més grans del país -i el tercer més poblat- si se sumen “el poble” i “defora”, comse sol reconèixer la Ciutat i el Camp d’Elx. La Foia ha sigut una de les pedanies que més s’ha expandit a les últimes dècades i el cor agrícola del Camp: des que els romans traçaren les parcel·les rectangulars –“les centúrie sromanes”-, les de la Foia van ser les més fèrtils, com recull Baltasar Brotons a Les Pedanies del Camp d’Elx.
7. El Realenc
Escalaaprox.: 1/5000 691.553,09 m,4.230.040,74 m
Entre 1940 i 1975, l’Institut Nacional de Colonització va fundar tres-cents pobles com el Realenc a Crevillent. Cada família de colons rebia una casa i una parcel·la que pagaria amb el seu propi treball, un dels intents de repoblació especialment del que hui es coneix com l’Espanya buidada. Dissenyada per José Luís Fernández del Amo Moreno, les obres del poblat van començar només un any després de la presa d’esta fotografia.
8. Pantà – Polígon Crevillent
Escala aprox.: 1/9000 693.279,87 m,4.235.987,95 m
Aprofitant la topografia del barranc del Boch que baixa de la serra de Crevillent, l’embassament de Crevillent es va construir el 1985 per a regular part delcabdal del trasvassament Tajo-Segura. Ben prop, als polígons industrials de Crevillent emergeixen magatzems i majoristes del tèxtil i el basar.
9. Obelisc
Escala aprox.: 1/2000 691.465,66 m,4.235.345,06 m
Als anys 50 encara era una verda cicatriu al cor de Crevillent, però amb la urbanització de la Rambla del Castellar ara ja no hi ha pèrdua. Un obelisc de trenta-set metres d’alçada -l’ex alcalde i egiptòleg César Augusto Asencio va presumir de la seua semblança amb l’obelisc de la plaça Concorde de París- assenyala l’epicentre del barranc. Dissenyat per Miguel Ruiz Guerrero amb vidreblau esmaltat, es defineix com un homenatge al sol i a l’aigua.
10. La Vella de la Serra
Escala aprox.: 1/18.000 686.232,72 m,4.237.319,46 m
Desde la Vella o des de Sant Gaietà, dos dels pics de la serra de Crevillent, s’albira la millor panoràmica de les comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura. Especialment a primera hora del matí, quan els rajos del sol dibuixen el reflex del Fondo o les Salines i les ombres tracen els relleus de la serra de Callosa i d’Oriola.
