Sanguino, al Principal, on es farà la lectura dramatitzada. Foto: RAFA MOLINAALACANT. L'homenatge a un particular Bartleby que ha tingut la dramatúrgia alacantina aplega a la fi. Aquest dimarts i dimecres el Teatre Principal i l'Institut Juan Gil-Albert acullen la lectura dramatitzada de l'última obra que va escriure J.D. Sutton, La letra pequeña, i una taula redona sobre la figura de José Antonio Peral, aquest advocat que escrivia amb seudònim i que es va retirar d'una prometedora carrera teatral.
Francesc Sanguino, director del Principal, porta endavant el seu projecte de "visibilitzar" creadors alacantins que va emprendre amb José Estruch. A José Antonio Peral el va conèixer quan ell mateixa era un jove autor que començava als anys 80. D'ell recorda que "era un home molt afable, educat i cordial, res pretensiós". Per aquella època Peral treballava amb l'Aita, associació independent de teatre d'Alacant, on es va relacionar molt amb els joves creadors".
Ara, "quan ja hem fet un programa estable de José Estruch, crec que és moment de recuperar una dramatúrgia alacantina que no té res a envejar a produccions dramàtiques de finals dels 90 fins ara". Sanguino conta que "donava una mica de tristor que des del principi dels 90 s’hagen publicat una quantitat respectable d’autors alacantins i s’havia perdut en el període l franquisme a una figura molt curiosa".
I tant que era curiosa. Com contava el seu fill, Toño Peral, son pare es va haver de retirar per dur endavant la seua família. Ho va fer quan ja s'havia aconseguir demostrar a si mateixa que el que era capaç d'escriure tenia un valor. I no va ser fins que es va jubilar que va reprendre els seus escrits. Per eixa trajectòria, Sanguino pensa que "fa un Bartleby", en referència al protagonista del conte de Melville que l'escriptor Vila-Matas considera exemple dels escriptors que renuncien a escriure.
Sanguino ho ha estudiat per al prefaci del Teatre Selecte que publicarà properament el Gil-Albert. "Has de triar entre ser autor de teatre o guanyar-te la vida", apunta sobre el plantejament que es va fer Peral, "i ell es va guanyar la vida quan hi havia gent que pensava que tenia talent". Eixe abandó total de l’escriptura dramàtica i la seua recuperació trenta anys després, es va acabar convertint en un "Como decíamos ayer molt llarg".
"Per a ser un estudiant de dret com és quan escriu la primera, Las Chapas, és curiós perquè no és una obra de joventut i t’adones que ha assimilat les corrents literàries dramàtiques que hi eixe moment a Europa", explica Sanguino. Són obres escrites però no pensades per a una estrena, afegeix. I és que en l'actualitat la figura de l'autor i director estan més unides però en aquell moment "escriure una obra es estar en el teu escriptori i no pensar en estrenar".
Eixe jove Peral que adopta el nom de Sutton "ha acabat de fer dret i comença a escriure com un modern, com un del seu moment, sense mirar que siga una comèdia per a tindre èxit". "El que fa és pensar en els moviments literaris de l’Europa del moment, com l’existencialisme i l’absurd", raona, sobre eixe "jove que es complica la vida i pensa 'tinc una veu'". Un autor que "està influït per la literatura dramàtica, no pel teatre que s’està fent a eixe moment on Alfonso Paso té comèdies d’èxit".
Ferrándiz, a la Casa Bardín, on moderarà el col·loqui sobre l'obra.El director del Gil-Albert, José Ferrándiz, creu que recuperar a un autor convida a analitzar la temàtica de la seua obra de nou i amb això ja és motiu de satisfacció per donar-la a conéixer al públic. "Era una producció molt peculiar estilísticament, fora del teatre convencional que es feia a Espanya en eixos moments", reitera com Sanguino. Per això, "dur-la als lectors actuals és una excitació". Una feina per la qual, recorda, l'Institut està pensat.
L'edició del Teatre Selecte reuneix una part important de l'obra de Sutton, amb set dels seus textos. Des dels escollits dels anys 60 i 70 que va fer fins els que va escriure al final de la seua vida, es basaran en les versions que l'autor va deixar preparades a principis d'aquesta dècada. La majoria d'elles són inèdites perquè no s'havian publicat mai encara que algunes sí van ser representades. Ferrándiz recorda com una de les excepcions és precissament eixa de Las Chapas, editada per l'organisme antecessor del Gil-Albert, l'Institut d'Estudis Alacantins.
Ferrándiz subratlla la idea de que si bé organitzar aquestes jornades està molt bé, es vol anar més enllà: "Que siguen el pretext per posar-la en mans de tots els que estiguen interessats". A les mans de Juan Luis Mira ja està perquè el dramaturg alacantí també va conéixer Peral i va tractar amb ell. Mira s'encarregarà de la lectura dramatitzada on contarà amb Chelo Oñate, Josi Alvarado, Javier Monzó, Inmaculada Alcalá, Carlos Navas, Miguel Carrasco i Tatiana Carrión.
A la taula del dijous participaran, a banda de Mira i Sanguino, Inocencio Arias i Luis de Castro. "Arias va ser company de Peral des que eren estudiants de dret a Madrid i és testimoni de la joventut i evolució d'ell, i Castro el va acompanyar a finals dels 70 i principis dels 80 amb la posada en marxa de l'Aita, que va permetre que a Alacant hi haguera una programació teatral alternativa que va ser molt significativa", explica Ferrándiz, qui exercirà de moderador.
Sanguino conclou que el cas de Peral és el d'un "exiliat econòmic per la carestia de la indústria teatral en aquest país" més que el d'un exiliat interior. "No tenim altre autor d’Alacant d’eixes característiques", remarca de l'home que "no va poder estrenar una obra seua per la censura i que s’estrena finalment a Itàlia". El cas de Todas las velas no son muchas velas para Maryorik demostra que "és un home compromès amb l’art". Un home que es va dedicar a ser advocat al que aquella època es considerava una ciutat de províncies que no tenia escena literària dramàtica.
"És el típic cas de persones que no tenen recolçament i es talla el braç, com un Cervantes econòmic", comenta Sanguino sobre la parada de Peral. Una que li crida l'atenció perquè quan la repren, "no es queda enganxat: escriu des del punt de vista formal d’un teatre realista". Si a la primera part de la seua obra "es veu el ressó d’un autor que escriu des de l’absurde, oníric i al·legòric", quan torna a fer-ho "queda una xicoteta cosa, molt per darrere, en la que es veu el jove". Una evolució com a autor, que li interessa molt a Sanguino.
