ALACANT. “Quan ens plantegem dissenyar un cartell, pensem comunicar en un tros de paper no només una il·lustració agradable i més o menys bonica, sinó una sèrie de sensacions que amb la vista pretenem transmetre d’una forma objectiva”. Era l’any 1991 i Joan Van der Hofstadt Román presentava a la premsa la seua proposta per a anunciar la Fira de Tots Sants de Cocentaina.
Treballar a partir de les emocions va ser un dels eixos fonamentals de la carrera d’un dissenyador gràfic clau en la construcció de l’imaginari visual de l’Alacant contemporània. “Al muntatge de l’exposició sobre el pintor Emilio Varela, conceptes com enyorança, nostàlgia o afecte planejaren a la sala”, escrivia la periodista África Pardo a l’Información el 2011, vint anys més tard. “No diré que la gent plorava, però si hi va haver gent que es va emocionar en vore-la”, explicava Van der Hofstadt sobre este disseny expositiu per a la Fundació CAM.
El dissenyador va ser fonamental als inicis de la projecció internacional que el MARQ va assolir des dels anys 2000 amb col·laboracions com el Museu Britànic que va portar el Discòbol a Alacant. I també va ser clau per a altres pilars de la ciutat que ja no estan, com l’activitat de la CAM, amb desenes d’aplicacions de la caixa d’estalvis i la seua obra social, especialment a la programació artística.
Perquè la ciutat ha sigut tan important per a la seua trajectòria com les emocions. “Alacant té una cosa especial i és la llum. La llum banya el que té de bo i el que té de roín la ciutat, les seues lletres, els senyals de tràfic, tots els símbols”, explicava Joan Van der Hofstadt al professor de la Universitat de València Ricard Huerta. “Pel que fa a la vinculació amb l’aigua, Alacant ha viscut sempre de cara a la mar. Tant el port com la platja estan molt integrats en la ciutat, i això li dóna una il·luminació molt característica”.
Fins al dimecres 5 de febrer i durant cada vesprada, el poble de la seua infància, Aigües, homenatja la trajectòria de Joan Van der Hofstadt Román amb una exposició organitzada per la seua família arran d’una proposta de la Regidoria de Cultura. Amb el títol de “Joan, el de la casa gran”, la mostra recull una xicoteta part dels seus treballs.
“La seua trajectòria professional ha destacat per la diversitat d’aspectes i projectes desenvolupats. Joan va viure en primera persona la transició des de les tècniques de dibuix analògiques —com ara les trames i l'aerògraf— fins a les eines digitals”, expliquen des de la família. “Però sempre va conservar en les seues il·lustracions esta estètica de les primeres tècniques, fidel al seu estil colorista, mediterrani i vital”.
“Davant la invasió d’imatges que hui en dia produeix el mercat, els consumidors —és a dir, tots nosaltres— ens hem convertit en jutges i crítics, i inconscientment assumim i acceptem, o bé rebutgem categòricament, totes aquelles imatges que ens bombardegen el subconscient”, explicava profèticament —encara no va viure el scrolling a les xarxes socials— Van der Hofstadt el 1991.
”Si a això unim la imparable capacitat de comunicació i persuasió dels mitjans de comunicació de masses, podem afirmar que cada vegada és més costós no només ser l’original, sinó fins i tot si utilitzem mitjans com el cartell”, reflexionava aleshores. El seu llegat està ara disponible a l’Arxiu General de la Universitat d’Alacant i homenatges com el d’Aigües s’haurien de repetir a la seua ciutat també per recordar-nos la recepta de Joan que li sobreviurà, tant fa la serigrafia o la intel·ligència artificial: disseny arrelat a la terra i pensat per a emocionar.
