ALICANTE. Van començar amb olles de fang i ara són enormes artefacts que volen els colors. No se sap amb certa el seu origen, però la pinyata és una de les tradicions festives més arrelades arreu del món. Pot ser que Marco Polo exportara una tradició de l’Any Nou xinés al Mediterrani, que els asteques celebraren al Déu Sol batent una pinyata o que els evangelistes castellans les utilitzaren per seduir als colonitzats.

En qualsevol cas, la pinyata és un símbol universal de la sorpresa: és clau colpejar-la als aniversaris —ací també es colpejava una olla el primer diumenge de Quaresma— per fer caure dolços i confeti. Un imaginari ideal per ser reconfigurat i convertir-lo en un objecte de divulgació que encripta missatges per a la ciutat.

Amb esta premissa, l’oficina Garrastudio de l’arquitecta Rosana Galián García amb l’ajuda de Bernardo López Galián van convertir durant uns dies a la Glorieta d’Elx en un manifest urbà. L’objectiu: visibilitzar les línies de pensament i actuació de la nova Càtedra d’Arquitectura Sostenible de la Universitat d’Alacant i discutir-les a l’espai públic.