ALICANTE. Fins al 15 de març, el Cub del Museu de la Universitat d’Alacant acull l’exposició 'Industries, on Javier García-Solera recopila vint de les seues millors obres després de trenta anys de carrera. "L’exposició reivindica la presència dels altres. Sóc un gran defensor de la formació politècnica a les escoles d’arquitectura, capaç de controlar l’execució, els materials...", apunta García-Solera.
"Tenim responsabilitats importants perquè l’arquitecte agrupa els coneixements de la resta d’oficis, però mai amb la intensitat de la resta. Aspirem a saber tant de fusteria com un fuster i de fontaneria com un fontaner, però és una aspiració a la qual mai arribarem". "Reivindique passar a un segon pla, m’opose totalment a l’arquitectura d’autor. No crec que l’arquitecta haja de situar-se a la cúspide de la piràmide del procés, però ens porta a creure-ho d’alguna manera. Això ens porta a una obsessió amb tu mateixa: l’arquitectura parla de tu sempre, però no és eixe l’objectiu de l’arquitecte".
"Pense que som una part més d’un procés molt complex, per això m’agrada parlar d’indústria, ja que durant dos, tres o cinc anys fabriquem una unitat única. No és cap cadena de muntatge, ni una fabricació en sèrie. És una cosa singular amb un esforç previ d’investigació, prova-error... Perquè treballem una única vegada i hem d’encertar".
L’exposició destaca pels detalls constructius, plasmats en dibuixos però també en precises maquetes. "La meua intenció era que fóra una entrega del saber. Coses amb les quals hem experimentat a l’estudi com pells d’alumini, escaleres singulars o fusteries que no són habituals. És una exposició on està permés tocar, fotografiar, copiar... Està feta perquè aprenguen els que venen, com allò de perquè foren som, perquè som seran. Es mostra la complexitat d’una professió, que va des de l’assemblatge d’unes làmines amb caragols fins al plantejament general del projecte".
Amb això, García-Solera defensa una arquitectura neutra que puga afrontar amb flexibilitat canvis amb el pas dels temps. "Vaig dissenyar l’Escola de Negocis de la UA amb un programa que mai es va implementar, que ara és l’edifici Germà Bernàcer on es combina docència i administració. L‘edifici té 25 anys i mai s’ha modificat: són espais amb geometria regular i confort funcional. Té una grandària on encaixa qualsevol programa que no siga massa específic, com seria un quiròfan. L’arquitectura a voltes es fa molt específica per ànsies de l’autor".