ALCOI. WANB (We Are Not Brothers), la banda de música electrònica post-industrial, originària de la post-industrial, anarquista i revolucionària ciutat d’Alcoi, convida a tothom a la pre-estrena en exclusiva del que serà el seu tercer disc de llarga duració, anomenat “III”, produït en The Hit-Boutique Studio a Madrid per David Kano, i que ha comptat amb col·laboracions de primera línia com les de Ana Curra, Hugo Mas o The Suicide Of Western Culture, artistes convidats que participaran en la vetllada del dia 30 de setembre, al Teatre Principal d’Alcoi, a les 20:00 hores.
Serà una nit que donarà inici a la tercera època de la banda (WANB 3.0), i que marcarà la línia sonora i visual de la banda i per a la qual s’ha dissenyat un espectacle audiovisual creat expressament per l’ocasió: escenografia i il·luminació pel col·lectiu madrileny Screenwarriors, visuals per l’artista multidisciplinar Martí Guillem, la participació de Kill the TV, productora especialitzada en música que immortalitzarà el concert, i el gran Oscar Streamline als comandaments tècnics.
Prometen que serà una de les poques ocasions que tocaran el 2017, ja que immediatament passaran a preparar la gira de 2018.
WANB són Demian i Francho. Per tindre una mica més clar qué es trobarà el públic el dia 30 hem parlat em Damià Llorens, tarea vostra serà esbrinar quin dels dos és...
- La vostra és, per davant de tot, una aposta política, que retorna l’origen de la música industrial al seu context, el dels joves de zones industrials i la barreja d’anarquisme i nihilisme?
Definitivament, sí. Igual ho hem fet de manera involuntària, però al cap i a la fi, aixó hem aconseguit i mai millor que tú ho ha expressat tan bé: una barreja d'anarquisme (encara que WANB no és un projecte explícitament poltic ni tots els membre ens definim com a anarquistes, però si hó és implícitament...tot en esta vida és polític, no ens enganyem) i nihilisme, el que du darrere la música electrònica, la música de ball, el rock and roll en general, que ja fa molt que va deixar de ser un gènere subversiu, i WANB, al capdavall, és rock and roll.
- El vostre és un “ruïdisme” (“sorollisme”?) molt net, recorda l’etapa més continguda dels Nine Inch Nails, sense la seua deriva melòdica… us reconeixeu en este vincle?
Amb este últim disc, gràcies a la producció neta de David Kano, potser que sonem a NIN (ens ho han dit varies vegades ja), però en realitat, som molt més bruts (podries flipar amb els sons i les distorsions que li hem passat a Kano, a qui hem rebatejat com "la lavadora" XD), però en realitat, a pesar de què ens molen molt els NIN, no són una influència directa per a nosaltres.
Ara sí som més melòdics, en part també gràcies a que els nous components del grup, Rafa i Blai (guitarra i baix), s'han involucrat des del minut 1 en la composició del nou disc i això, sens dubte, ha enriquit les nostres composicions. I també Kano ha aportat com a productor professional a eixa vesant més melòdica.
- ¿Què diferencia treballar amb una base rítmica orgànica o sampleada?
Sobretot, facilitat. Treballar amb un bateria real és molt complicat en tots els sentits: a l'hora d'assajar, de tocar en directe, de montar i desmontar, de sonoritzar... per això i perquè el disc nou és molt més electrònic, hem decidit tornar de nou a les bases sintetitzades.
- A banda de vindre convidats, junt amb Ana Curra (cada vegada més lluny d’aquella movida modernosa que és com una llosa), Hugo Mas i TSOWC, esteu intentant conformar amb ells una aliança contra la mediocritat que enllace Madrid, Barcelona i València?
Doncs no ho veiem així, però sí que és veritat que les propostes a l'Estat Espanyol no són del tot variades i originals (a pesar de què estem vivint un dolç moment quant a creació musical) i sempre fem "bones migues" amb tot aquell que fa coses diferents a la resta com són Hugo, TSOWC i, per supost, Ana ... que com dius, està lligada a la Movida, però és una persona molt inquieta, en constant aprenentatge, absorvint tot el que pot i intentant sempre mantindre's a l’avantguarda.
De totes formes, opinem que l'avantguarda està ara mateix en els grups de València i Galicia, dos focus underground altament creatius (i no només ara, sinò des de fa dècades), que estan fora de la mira dels mitjans de comunicació nacionals.
- Us ha provocat alguna anèctoda enregistrar recitatius techno-punk en català d’Alcoi a Madrid?
Mai. Només lloances per tindre els sants collons d'editar cançons tan arriscades.
Com a anècdota, gent que no es catalanoparlant i que li ha flipat tant que ha buscat a algun amic que sí ho era, per traduir-li-ho.
- Preestenar a Alcoi és una provocació cap enfora o cap endins?
Les dues coses. Cap a fora per a donar notorietat als nuclis no megaurbans i per a reivindicar Alcoi, una ciutat amb un passat únic i amb un present que es resigna a morir. Almenys una part dels alcoians lluitem per a que l'esperit continue.
I cap a dins, per a dur una aposta tan arriscada i avantguardista a una ciutat petita.
Espere que el capità moro no s'enpipe quan projectem les visuals de "ja Baixen" al Teatre Principal, en les quals comparem desfiles nazis amb desfiles de Festes… XD
- Einstürzende Neubauten són déu o el dimoni?
Definitivament… Déu !
- Primavera Sound, Sònar o Figa Rock?
Els 3. Cada moment de la vida té el seu festival i som tan altament eclèctics i melòmans que totes estes propostes ens flipen… també Moniàtic!
- Què hi ha de diferent a WANB LPIII, a 121 Xemeneies, respecte de treballs anteriors com No som germans, Música de Telers o Ja baixen?
Sobretot, un salt de qualitat. Anem aprenent pas a pas, i anem creixent. L'experiència és un grau i ara ens ho estem agafant molt seriosament, invertint molt de temps, esforços, coneixements i, també, diners, en fer que el projecte respire qualitat per tots els sentits. Com a prova d'això, confesar-te que acabem de llogar, per primera vegada en 11 anys, un local d'assaig, amb els nostres germans d'Arthur caravan. Les males llengües diuen que som la banda que fem més concerts que assajos...hehehehe.
Per tant, intentarem que el nostre 4t disc, que eixirà al 2021 (editem cada 4 anys), siga més compacte que "III"… si encara estem vius en eixes dates o no ens hem passat al reggaeton (això sí és el dimoni),
- De què serveix que et programen a Radio 3?
A nivell promocional, tampoc massa, et coneix la gent, pero no implica que et programen les sales i festivals. Per a això has de tindre un bon manager/agència o barallart-te amb tot el món.
Però bé, satisfets i agraïts, fem açò perquè ens agrada, i no sens importa massa arribar a grans masses (amb un projecte com el nostre, a un país com el nostre, és complicat).
- I ja que parlem de ràdios, de què serveix una ràdio pública valenciana, com À? N’espereu alguna cosa?
A açò no puc respondre en nom del grup, perquè tot i tindre similituds a l'hora de vore el món, tenim pensaments polítics lleugerament diferents. A nivell personal, només espere que siga una eina en la qual no es malgasten els fons, que no s'utilitze per a manipular a la societat valenciana, ni a uns ni a altres, i que aposte per fer país i per la cultura valenciana, en tot el seu espectre, no només la valencianoparlant. Hi ha varietat de models a segur, ja tots els coneixem, no vaig a citar-los...
- El dia 30 serà la preestrena… per a quan el disc en marxa?
Suposem que en un parell de mesos. Estem tancant el tema d'edició amb segells i en breu enviarem a fàbrica...així que entre finals d'octubre i desembre. Mentrestant, prepararem la gira per a 2018, any en què no volem parar de tocar!!!
