L’estratègia BioUpAlcoi arranca amb una trobada d’experiències prèvies per renaturalitzar la ciutat a partir de la seua orografia
ALCOI. Cinc experiències valencianes per reverdificar les ciutats es van trobar el passat 11 de desembre a l’Àgora Alcoi per a analitzar les seues propostes i la possible aplicació al context alcoià. El projecte BioUpAlcoi, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Govern d’Espanya, pretén millorar la qualitat de vida a la ciutat durant els propers anys reintroduint la natura mentres aprofita les seues peculiars condicions orogràfiques.
Millorar l'atenció i la creativitat dels joves, la seua capacitat d'integrar aprenentatges, reduir dràsticament les temperatures durant els mesos d'estiu o millorar la esperança de vida són alguns dels ambiciosos beneficis que ja s’experimenten als cinc projectes presentats a la sessió.
Vicent Ordaz va presentar la iniciativa Trespatis per introduir la naturalesa als patis escolars. “Quants més sentits intervenen en l'aprenentatge, més s'aprèn”, va argumentar Ordaz. Mentres un estudi recent de la Universidade do Minho —a Portugal— indica que els xiquets de 4 a 12 anys passen el 76% del seu temps asseguts o al llit en llocs tancats, pojectes com els horts escolar milloren la psicomotricitat, la integració i la sociabilització.
L’arquitecta Celia de Llanos va desgranar diferents iniciatives que incorporen la participació ciutadana, com Team#Up —projecte europeu per a crear materials gratuïts de restauració ecológica— i Renaturem Sud d’Alacant, projecte amb la Universitat d'Alacant que ha generat una plataforma ciutadana que promou projectes de restauració ecològica a la província.
De Llanos va destacar la importància d’estes actuacions per a la conservació de la biodiversitat, la restauració de serveis naturals o l'adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic. Va incidir, a més, en la necessitat de construir els espais públics i naturals col·lectivament, involucrant a les persones en les decisions i accions i integrant diverses perspectives que asseguren que les iniciatives responen millor a les necessitats locals.
El tercer projecte de referència va ser el Pla Verd i de la Biodiversitat de València, impulsat en els anys 2020-2022 pel consistori de la capital i que pretén guiar la gestió municipal de la infraestructura verda i de la biodiversitat urbana durant les pròximes dècades, segons va explicar un dels seus autors, Santi Hernández Puig. L'ambientòleg va detallar els indicadors, línies específiques i actuacions proposades amb l'objectiu de teixir una infraestructura verda estructurant “en condicions i amb sentit” per a l'àrea metropolitana de València.
També des de l'Ajuntament de València va sorgir el 2021 el Plan.Cero presentat per Javier Bono. Des de la UPV i l’oficina Arqueha han impulsat este assistent per a l'avaluació, gestió i planificació urbana basada en dades. Un projecte implementat en el barri de Benicalap, però escalable a qualsevol municipi, en la qual es combinaven indicadors distints per a crear diferents mapes, atenent factors com la proximitat dels serveis, la complexitat urbana, la dotació d'habitatge públic, el confort tèrmic exterior, el risc de pobresa energètica o la proximitat a espais verds de qualitat, entre molts altres. Aquestes dades, bolcats a una plataforma accessible, van permetre realitzar un diagnòstic i una sèrie de propostes que van donar com a resultat un pla director per al districte amb l'horitzó fixat en 2030 per a la implantació de mesures.
La Dula CoopV va mostrar amb Andrea Ariza sobre la relació entre disseny urbà, salut i canvi climàtic amb exemples clars. L’arquitecta i antropòloga valenciana va destacar la importància de transmetre la repercussió que aquestes mesures de renaturalització tenen sobre la salut i el repte que suposa traslladar els plantejaments teòrics a les demandes a peu de carrer.
La trobada va ser coordinada per Carpe i va recollir alguns objectius del pla BioUp, que se sumen a la connexió de la ciutat amb els seus parcs naturals i zones verdes, millorant i estenent els seus espais naturals cap a l'interior urbà. Per a finalitzar, els assistents van participar en unes dinàmiques en les quals van plantejar com imaginen el futur “verd” d'Alcoi i quins elements de les experiències que van escoltar poden ser incorporades i implantades, al costat d'altres suggeriments i idees aportades.
L’estratègia preveu actuar en espais naturals urbans desaprofitats, especialment en els espais verds vinculats als llits dels rius i rierols o els barrancs, nexes d'unió de la peculiar orografia alcoiana. Entre els grans objectius destaquen també l'aposta per l'erradicació d'espècies invasores i la seua substitució per espècies autòctones, el reforç de la biodiversitat com a valor afegit, així com l'augment de la infraestructura verda i la implementació d'accions perquè aquesta siga útil per al veinat, al mateix temps que s'estableix com una eina d'educació ambiental.
Una exposició interdisciplinar amb ceràmica, fotografia i cianotípies sobre el rol de les plantes del litoral valencià