Un moment del monòleg de JoanotALACANT. Que els escriptors han tingut una relació d’impermeabilitat amb els diners és cosa sabuda per tot lector habitual des de temps immemorials. Exemples punters hi ha en totes les literatures i en totes les èpoques: Cervantes, Joseph Roth, Dostoievski. Autors que hagen perdut l’autoria de la seua obra, de la seua única obra, durant una bona colla de segles, degut, justament, a l’acarnissament del capital amb la literatura, o amb els literats, que ve a ser el mateix, ben pocs. A la nostra literatura en tenim un dels casos més sagnants: Joanot Martorell, cavaller valencià, autor del Tirant lo Blanc, obra cabdal de la cavalleria medieval, estimada per lectors italians, anglesos i francesos sense saber de la seua llengua d’origen, volguda per Cervantes fins al punt de salvar-la de la pira en el Quijote. Joanot Martorell, suplantat durant anys pel seu prestamista Martí Joan de Galba.
Joan Nave, director de la companyia Esclafit Teatre, productora de Joanot, l’obra que ha portat el monòleg en valencià al Festival Medieval, a l’escenari central del Gran Teatre, s’ha endinsat en la densa bibliografia sobre la vida de Martorell, per extraure’n el que semblava quedar el·lidit en totes les visions precedents: l’humor.
Sense perdre el fil historiogràfic, Nave rescata la ironia d’entre el marasme medieval de lluites, intrigues, idiosincràcia valenciana i foscor habituals. L’escriptura li ha aportat un Joanot "íntim, fresc, molt directe i àgil", amb una finalitat també divulgativa que tant pot anar dirigida a un públic adult com juvenil. Sobre les taules, la direcció escènica de Joanmi Reig "té un punt d’eclecticisme".
Joanot pretén ser la nau principal de la flota Esclafit Teatre, companyia formada amb professionals del teatre amb molts anys d’experiència, que amb esta nova iniciativa volen fer una aposta pel teatre de qualitat en valencià, produccions acurades i exportables.
Qualitat recompensada amb l’èxit d’esta estrena dins del Festival Medieval, més d’un centenar d’assistents posats dempeus i sense parar de fer palmes fins a l’abaixada del teló.
Mantindrem en secret les sorpreses escèniques i argumentals d’este Joanot, tal i com ens ha demanat Joan Nave, per no fer spoilers. I és que el teatre es tan divertit i tan entretingut com la millor de les sèries de televisió, amb el guany afegit de poder saludar els actors al final de la funció.
A vegades no és el preu el que marca la qualitat de les funcions, donat l’èxit i el boca orella d’ofertes com este Joanot o Savonarola. Esperem que l’endèmica lluita entre diners i literats s’oblide del món del teatre.
