CARTOGRAFIES DOMESTICADES

Square Deal, arquitectura post-Brexit amb segell alacantí

L’estudi Drassana inicia un procés de disseny amb un col·lectiu artístic de l’Escòcia rural 

9/02/2020 - 

ALACANT. Fins i tot ho van intentar amb una campanya de donatius que va recaptar 200.000 lliures, però el Big Ben està en obres de restauració i les seues campanes no es van poder unir a celebrar l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea. Per remeiar-ho, sobre les portes de Downing Street -la seu del govern britànic- es projectava un compte enrere que va acabar amb centenars de persones cantant en directe el God Save the Queen i sacsejant l’Union flag.

A Huntly, un poble escocés de cinc mil habitants, l’estampa era ben diferent. L’organització artística Deveron Projects va celebrar el Weeping Willow Day, una plantació d’un desmai -també conegut com a salze ploraner- organitzada amb l’artista Clemens Wilhelm per “marcar este dia significatiu per a la història”.

Wilhelm sol treballar a Berlín però des de fa dos hiverns també passa temporades a Escòcia, on ha viscut “una gran divisió entre persones, famílies i amics. Joves i vells, nouvinguts i natius, Anglaterra i Escòcia. Com podem reunir euròfils i euroescèptics al voltant d’una taula i tirar cap avant?”, plantejava l’organització.

Un banc redó va conformar el masseter des d’on creixerà el salze, generant “un lloc de refugi perquè la gent de Huntly es trobe i reunisca per ajudar a sanar la bretxa d’opinions desencadenada des del referèndum”, apuntaven des de l’organització. “Vam contar les incerteses sobre què significarà el Brexit per a nosaltres, que som un jove estudi d’arquitectura que comença a internacionalitzar-se i tindre clients al Regne Unit”, conten Ester Gisbert Alemany i Alfonso Cuadrado Mulero, arquitectes de l’estudi alacantí Drassana que participaren a la trobada.

Encara que sembla que només exportem joves talents i importem jubilats britànics, els plans de Drassana són seguir a Alacant mentres comencen a treballar a l’illa. “Deveron Projects treball sobre com l’Escòcia ‘buidada’ pot reinventar-se combinant al cinquanta per cent el fet local i el global. Per a la setmana passada proposaven una reflexió en lloc d’una celebració, una situació sobre un tema controvertit que només ha sigut possible abordar-la mitjançant l’art”, expliquen Cuadrado i Gisbert.

“El bonic d’este projecte és que dins d’un moviment casi geològic com és construir Europa, de sobte apareixen estes xarxes de xicotets grups on hi ha eixa transnacionalitat que també era una promesa d’Europa. Com el iaio que se’n ve a viure a Alacant i acaba sent un veí nostre. Però són relacions desiguals, perquè per al turisme que hem tingut tradicionalment ací cal una balança econòmica que fa que els joves emigren a Regne Unit. Nosaltres no estem en eixa situació, estem creixent amb una internacionalització on tenim el control”.

A la trobada post-Brexit, “de forma derivada ens van preguntar molt sobre què passa amb Catalunya, perquè els territoris més xicotets estan mirant-se uns a altres. També sobre el nostre context local, a Alacant hi ha molts britànics vivint i l’Altet sembla més bé una línia d’autobús metropolità. Des del nostre punt de vista, hi ha expectació i també pena, nosaltres ens hem criat a Europa, hem estudiat anglés a Irlanda, hem anat d’Interrail, hem viscut allí... Si això comença a trencar-se, seria un pas enrere”. Gisbert a més està immersa a la seua tesi sobre com viuen els migrants britànics a la Costa Blanca dirigida per l’antropòleg Tim Ingold de la Universitat d’Aberdeen.

Drassana treballa ara al disseny d’Square Deal, un edifici centenari al cor de Huntly que serà un dels motors de Deveron Pojects, amb un restaurant, tallers per a empreses, associacions i artesans i vivendes per a artistes convidats. “És una organització molt familiar, tots dinen junts, la majoria de treballadores són dones, el poble és xicotet, si tenen gent en pràctiques es queden a viure...”.

“L’hospitalitat i la identitat són els dos vectors en els quals treballen, per això volen construir a poc a poc. Van contactar amb altres arquitectes que els plantejaven una metodologia de treball més tradicional”, expliquen des de Drassana. “Però lluny del ‘em dieu què voleu i ho dibuixe al meu despatx’, nosaltres els recordàvem molt més a les residències artístiques que fan, perquè passarem temps amb ells i empapar-nos de com viuen”.

En octubre van encetar el procés i els arquitectes estaran entre una setmana i quinze dies mensualment durant un any. Després d’uns exercicis per facilitar un diàleg d’entesa amb els clients, l’oficina presentarà variants de projectes amb un format de magazine, com si fora una revista de decoració. “Mentrestant, estem fent una ronda de contactes amb oficis artesans del poble, la nostra principal referència és l’arts and crafts”, un moviment artístic originat a finals del segle XIX que abarcava tot el procés de construcció cuidant el detall.

“Amb estos artesans anem a treballar els distints conceptes que volem que tinga l’edifici. Igual que incidirem amb la idea de confort amb la tapissera, també avançarem amb el fuster la idea sobre els espais compartits. Els pisos per a artistes seran compartits i en lloc d’una cuina tradicional, potser sorgisca fabricar un moble on cada persona pot tindre el seu kit per cuinar”. Un edifici amb empremta alacantina que servirà com incubadora per a una comunitat transnacional en temps convulsos.

Noticias relacionadas

next
x