Sergio Cardell, la rotonda que vol ser plaça

ALACANT. Als anys del boom, hi havia tantes rotondes en projecte que s’esgotaven les idees: ací una rotonda amb una escultura, a esta li farem un dibuix amb grava, allà col·locarem un vaixell... Amunt i avall, tot un símbol de la bombolla immobiliària: les rotondes van esclatar com a setes. Els motius són molts, però principalment es deu al model urbanístic que pensa primer en el cotxe i després en les persones. Potser també va influir la possibilitat de computar les rotondes com a zona verda als plans parcials, clar.

A Alacant, la Platja de Sant Joan tampoc va poder escapar de les rotondes. El somni idíl·lic que als anys 30 tingué l’urbanista Pedro Muguruza per a convertir el Cap de l’Horta en una ideal ciutat de vacances es va esvair a colp de PAI. Els últims plans, desenvolupats entre la Via Parc i l’Avinguda Costa Blanca, han constituït l’últim barri de l’Alacant quotidiana. Blocs de fins a deu plantes entre avingudes de palmeres que l’arquitecte Rem Koolhas definiria com a ‘ciutat genèrica’, arquitectura que podria estar ací, a Mèxic o a Dubai.

Per això, a una zona sense referents, la construcció de la línia 4 del tramvia va ser una oportunitat per a redefinir-la, com a les estacions d’Holanda o Sergio Cardell. Esta última, també coneguda popularment com “la rotonda dels formatges”, s’ha convertit en tot un símbol del barri: l’oportunitat de recuperar per a la ciutat un espai que s’havia reservat per a la circulació.

El projecte -construït el 2007- de l’estudi alacantí Subarquitectura, intervé a l’interior de la rotonda. Respectant la vegetació que ocupava la rotonda des de la seua construcció, un conjunt de senders en forma de fractal –una estructura que es repetix múltiples vegades, com ocorre a molts arbres- ens conduïx cap al seu interior. És poqueta nit i tenim pressa per agafar el tramvia, però pels senders fractals podríem accedir a les andanes de 32 formes diferents.

Mentre caminem, van apareixent entre oliveres banquets amb una llum inferior: espais d’acollidora estança refugiats del trasteig quotidià. Comptem fins a tres parelles que estan passant la vesprada: un altre racó d’Alacant per a besar-se. Entre les copes dels arbres, s’entreveuen multitud de cercles de diferent grandària que aboquen llum blanca al jardí i ens marquen la direcció cap a l’andana, al centre de la plaça.

Amb més de 800 perforacions, dos caixes flotants donen llum com si foren enormes llampares. De dia, podria semblar un formatge gruyère: ara entenem el nom popular. Estes peces a les andanes, de 36 metres de llarg, 3 metres d’ample i 2’5 metres d’alt creen un enorme buit flotant damunt dels caps dels viatgers. Sensació de protecció i acolliment per a l’hivern, compatible amb la frescoreta que travessa els cercles quan comença la calor.

25 tones d’acer per a lluitar contra les rotondes des de l’arquitectura paramètrica: el projecte ha estat concebut a través d’un software que manipulant uns paràmetres concrets, acaba dibuixant la disposició dels cercles o el traçat dels senders. Es tracta del primer projecte públic de disseny paramètric de la ciutat.

La rotonda volia ser plaça però no ho va aconseguir del tot. El projecte va servir de revulsiu i va convertir la Glorieta de Sergio Cardell en el centre del barri, però hi ha una clara diferència entre l’acollidor interior de la rotonda i les voreres perimetrals, separades per carrils de conducció i aparcament.

En limitar el disseny a l’interior de la rotonda, s’han deixat unes voreres concebudes com a lloc de pas o ocupades només per veladors. Alguns pensen que l’espai públic ha de donar només diners i no problemes. Una xicoteta microcirurgia urbana que humanitze les voreres serà qui acabe de convertir la glorieta en la plaça de Sergio Cardell. Mentrestant, esperarem el tramvia a la parada més apetitosa d’Alacant. Pròxima estació...