Un seminari organitzat per l’alumnat del Màster d’Arquitectura de la UA analitza com orientar-se davant la previsió de col·lapse de la civilització occidental.
ALACANT. Un grup de científics de la University College de Londres garantia que la colonització d’Amèrica al segle XV va alterar la temperatura de tota la Terra al que es coneix com la Xicoteta Edat de Gel. Fins al moment, es pensava que els hiverns extremadament freds que va patir l’hemisferi nord especialment al segle XVII es devia a causes naturals.
Però fa uns mesos, un article publicat a la Quaternary Science Reviews va estimar que amb la colonització europea, Amèrica del Sud va perdre 55 milions d’habitants. La massacre dels pobles indígenes d’Amèrica va conduir a l’abandonament de terra cultivada, el que va conduir al creixement de boscos a una superfície semblant a la de l’actual França.
Estos nous arbres van ser capaços d’absorbir una enorme quantitat de diòxid de carboni que va provocar una davallada de les temperatures, fent especialment més durs els hiverns. Unes dades que segons l’estudi es poden constatar també als registres del nucli de gel de l’Antàrtida.
Es tracta del primer cas documentat on l’acció humana va modificar la vida a la Terra. De fet, algunes geòlogues ja aventuren que l’Holocé s’ha acabat. L’última era geològica va començar fa deu mil anys a l’última glaciació i ara la comunitat científica discuteix si ha començat l’Antropocé, una era marcada per l’impacte dels humans sobre el planeta. Encara que estratigràficament, potser que dins de cent milions d'anys l'únic que registre la nostra presència a la Terra siga algun isòtop radiactiu.
“Encara que siga el cas més antic, és probable que la comunitat científica opte per altres dates més vinculades al capitalisme i la industrialització, per això també es parla d’un capitalocè provocat pel desenvolupament industrial amb combustibles fòssils o del 6 d’agost del 1945, la data del llançament de les bombes atòmiques”, explicava el filòsof Ernesto Castro a la Universitat d’Alacant el passat 22 de novembre.
“Hi ha altres científics que situen els inicis de l’Antropocè a la Revolució Verda, la introducció de l’enginyeria genètica als cultius, l’ús massiu de pesticides, les noves variants de cultius resistents a les plagues...”, afegia Castro. En tot cas, es tracta d’un terme que ha traspassat les fronteres de les ciències empíriques. “A la geologia calen dades estratigràfiques, però al camp de les humanitats fa anys que es parla de l’Antropocè: ja hi ha fins i tot llibres de poemes i títols d’àlbums musicals”. De fet, si fonamentem l'Antropocè només des de la geologia, es bastirà una visió antropocèntrica en la qual l'humanitat ha participat uns pocs milers d'anys.
Però mentres els corrents del pensament més contemporani apostaven per acabar amb l’antropocentrisme, on l’ésser humà està al centre de totes les coses, el concepte d’Antropocè podria fer caure la humanitat al mateix parany de fa cent anys. “El faedor de mons ara és també el seu destructor, l’origen dels problemes. En canvi, el concepte d’Antropocè reestableix una cronologia més enllà de la diferència entre Edat Antiga, Edat Moderna... Una visió eurocèntrica perquè a la resta de regions del món l’Edat Moderna no es construeix davall el mite de reconstruir un passat perdut. A la Xina van estar segles sense canviar res”, contava Castro al seminari universitari.
“En qualsevol cas, l’Antropocè ens obliga a construir una narració de la humanitat distinta i suspèn la postmodernitat". Recupera així la idea d'un món obligat a relacionar-se amb el problema més enllà dels Estat-nació. Té un basament científic, a diferència de la resta de relats en pugna. Molts autors van entendre que la crisi del liberalisme i marxisme deixava a la religió com la monopolitzadora de la construcció d’eixos relats maximalistes”.
I és que a les religions com l’islam o el catolicisme han aparegut mites com l’apocalipsi, “buscant una revelació dels defectes que es deuen corregir al present. Si seguim com fins ara, el planeta Terra es calfarà i es destruirà l’espècie humana”. Davant el nostre relat apocalíptic contemporani, Castro dibuixava dos postures: “el materialisme confia que prompte la tecnologia ens solucione el canvi climàtic i el puritanisme busca la culpabilització de l’ésser humà”, assenyalant les conductes individuals com a l'encíclica "Laudatio Si" publicada pel papa Francesc.
Amb l’antropocé la humanitat s’ha convertit en una força a escala geològica. “No som conscients de la quantitat de massa que movem. La realitat està superant a la ficció, al que podem imaginar”. A més, “la nostra moral està desconnectada: dignitat, respecte, tenen a vore amb qüestions que vivim presencialment. Comprar un mòbil o carn és amoral, no falta el respecte a ningú perquè no es percep com afecta els xiquets del Congo o als animals de l’escorxador”.
La sessió de Castro va començar amb una anàlisi sobre l’últim llibre de Déborah Danowski i Eduardo Viveros de Castro ¿Hay un mundo por venir? publicat en castellà per Caja Negra. A l’assaig, la parella d’antropòlegs aborda la relació entre món i humanitat, plantejant escenaris de relació entre els humans i el planeta. “Des d’una perspectiva realista i ecològica és possible imaginar un món on la humanitat desapareix i la natura recupera el seu lloc perdut”, vaticinava Castro en primer lloc.
El món abans de la humanitat, la humanitat després del món i la humanitat abans del món contemplen la recopilació de mites amerindis i europeus. Una comparació per a valorar que “encara que pareguen poc desenvolupats tècnicament, els amerindis tenen una racionalitat que pot ser utilitzada per a transformar el present. El poscolonialisme no consisteix a fer que els filòsofs brasilers siguen traduïts al francès o que intel·lectuals del tercer món (sic) donen classe al primer món, sinó en valorar el coneixement dels altres”.
