Ací no es tira res: el secret de l’arquitectura reutilitzada d’UNIT

VALÈNCIA. Andreu Vélez Guillén és de Montcada, va estudiar arquitectura a la UPV i tots els matins es connecta des de casa amb els seu socis de Brussel·les. Els 1.700 quilòmetres de distància se salven diàriament entre cables i servidors. “Ens vam conéixer treballant a BOB361, un estudi d’arquitectura a Brussel·les. Amb el pas dels messos ens varem habituar a desenvolupar concursos d’arquitectura públics —com habitatges socials o escoles— i ens agradava treballar en equip als tres. Així que decidirem fer un concurs pel nostre compte”. 

“Contents amb el que vam presentar, participarem a un altre per a unes cabanes de meditació a l’interior de Portugal.  I vam obtindre una menció d’honor fet que ens va reafirmar”. Al mateix temps, apareixien oportunitats de treball per a amics: primer dissenyar mobles, després més treballs estructurals, finalment reformes. “Fins que vam decidir començar UNIT. Mantenim el procés de disseny col·lectiu amb reunions online setmanals. Hendrik i Nathalie des de Bèlgica i jo a València”, explica Vélez Guillén. “A banda, ens reunim presencialment cada 6 mesos, més o menys”.

Reduir, reciclar... i reutilitzar

“Sempre treballem els projectes en equip, independentment de l’escala. Comencem casi sempre reflexionant entre nosaltres sobre l’encàrrec que ens fa el client. A quines necessitats mínimes hem de respondre? Com podem millorar el que ja existeix? Es pot continuar utilitzant el que ja hi ha? Després d’aquest procés de reflexió, moltes vegades solem tindre idees i punts de partida distints, encara i que compartim la mateixa visió de l’arquitectura.” 

“La nostra manera de procedir en aquestos casos és intentar depurar les idees al màxim, però també desenvolpar les que considerem millors”. Dibuixos i maquetes els ajuda a donar perspectiva al procés. “No serveixen només a entendre millor no sols els espais si no també els problemes constructius. Finalment, una vegada tenim una idea clara que ens convenç als tres, busquem la forma de materialitzar-la de la forma més sostenible possible”.

“Generalment el que fem és utilitzar materials sostenibles i tècniques locals, com la fusta del Forêt de Soignes a Bèlgica o morters de cal i escales tabicades a València. Però primer tractem de reutilitzar-los directament. Als projectes que fem a Brussel•les ens agrada treballar amb ROTOR, una empresa que es dedica a re-utilitzar materials d’altres construccions quan aquestes son demolides”, expliquen des d’UNIT. “Solem proposar l’utilització de paviments reutilitzats, o construir mobles donant-li una segona vida a peces de fusta o pedra recuperades. A València intentem igualment reutilitzar tot el que podem. A una reforma integral que estem portant a Alfara, hem recuperat una pica de pedra preciosa, per exemple”.

“Una de les nostres principals referències teòriques son ArrhovFrick. Ells consideren l’arquitectura com una eina per fer millor la vida de les persones. Considerem que aquesta afirmació seria extensible també al disseny, com opinaba Dieter Rams. ArrhovFrick creuen que els edificis deurien ser agradables per a viure i per a descobrir: tot el món té dret a viure a un lloc bonic”. 

Una altra de les nostres referències, tan teòrica com formal en aquest cas, son BC architects & studies, un estudi d’arquitectura belga centrat en la sostenibilitat. Són coneguts per treballar amb terra compactada que utilitzen per a fabricar murs in situ o taulells. forma es redueix la petjada de carboni al mínim possible, s’utilitza el mínim formigó necessari i si es combina la terra compactada amb altres materials sostenibles, com fusta local, és pot aconseguir arquitectura sostenible. Lamentablement, l’arquitectura és una disciplina que consumeix molts recursos naturals”.