ALACANT. Música, color, diversitat, alegria i slogans, amb aquestes quatre paraules es podria definir el que ahir es va poder veure als carrers de les artèries principals d’Alacant. Amb el recorregut canònic que a la ciutat adopten tant les manifestacions reivindicatives, com els actes festius, la manifestació que coronava la setmana d’activitats de celebració del Dia de l’Orgull LGTBIQ a Alacant gaudia d’aquest caràcter híbrid, com és habitual d’un col·lectiu cada vegada més plural, que davant les adversitats respón amb intel·ligència i fermesa, no exemptes d’humor. “Harry Potter nos enseñó que nadie debe vivir en un armario”, es podia llegir, cal·ligrafiat en un cartell sobre el fons de la senyera multicolor, un dels pocs emblemes mundialment reconeguts de manera transversal.
Fa només uns mesos, un jove alacantí tornava a la seua ciutat amb tren. Va eixir al frontal de l’Estació de Renfe, una de les zones més transitades de la ciutat mediterrània, que rep cada dia la visita de milers de persones d’altres localitats, properes i llunyanes, connectada com està amb els trens de llarga distància que arriben fins ben a dins del seu cor urbà. Una zona peatonal abillada amb uns grans ficus que resisteixen el pas del temps i fan d’ombra protectora en el moment de calor intensa. Passant per davant d’ell, anant cap el semàfor que, en creuar l’avinguda, encetava el camí a casa, va començar un calvari que, per sort, acabava en tancar darrere seu la porta de casa. Insults, provocacions, agressions verbals i una persecució intimidatòria pels carrers il·luminats només per la vida comercial: picaor, bujarrón, puto, travelo, muerdealmohadas, lameculos, bollera, antes ladrón que maricón, los maricones dais asco, aquests són alguns dels crits que va escoltar, crits i pretesos insults que envoltaven, impresos en cartells, la performance/manifest que feia de pròleg de la nombrosa manifestació.
Una altra vegada lluita de comptabilitat, uns 20.000 manifestants, segons l’organització convocant, Diversitat, uns 5.500 segons la Policia Local. Entre ells, una nombrosa representació institucional, sostenint la pancarta amb el lema Contra l’odi: llibertat, igualtat i dignitat, la vicepresidenta del Consell Mónica Oltra, acompanyada de Miguel Ángel Pavón (Guanyar) i Natxo Bellido (Compromís), Tinents d’Alcalde d’Alacant, Eva Montesinos (PSOE) i Yaneth Giraldo (C’s). En el gruix de la marxa, el Rector de la UA Manuel Palomar, Julia Angulo, Dani Simón, Marisol Moreno, Ignasi Candela i Antonio Garcia, en representació de Crevillent i Elx. Una representació del col·lectiu LGTBIQ de la veïna Región de Murcia. Cap representant del Partit Popular, almenys de manera institucional.
Les activitats que el 6 de juliol començaven, amb la conferència Triángulo Rosa : La homosexualidad en los campos de exterminio nazis, van arribar al seu cim amb una Avinguda d’Alfons el Savi plena a vesar, amb reivindicacions com la del Col·lectiu Lambda: Dret a l’asil per orientació sexual i identitat de gènere, ja!, deixant constància de què aquesta comunitat transversal d’identitats de gènere es inclusiva, solidària i fortament polititzada, malgrat els tòpics. La plaça de l’Ajuntament esperava, preparada per la festa oberta a tothom i hora prevista a les 22:00. La marxa començada a caminar sobre les 20:00, poc abans de l’hora de la festa arribava la capçalera a termini, indicador objectiu de l’èxit de la convocatoria.
